Reló atómicu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un reló atómicu ye un tipu de reló que p'alimentar el so contador utiliza una frecuencia de resonancia atómica normal. Los primeros relós atómicos tomaben la so referencia d'un máser.[1] Les meyores referencies atómiques de frecuencia (o relós) modernes basar en físiques más avanzaes, qu'arreyen átomos fríos y fontes atómiques. Les axencies de normes nacionales caltienen una exactitú de 10-9 segundos per día[2] y una precisión igual a la frecuencia del tresmisor de la radio que bombia'l máser.
Los relós atómicos caltienen una escala de tiempu continua y estable, el Tiempu Atómicu Internacional (TAI). Pa usu cotidianu espublízase otra escala cronolóxica: el Tiempu Universal Coordináu (UTC). L'UTC deriva del TAI, pero sincronizar usando segundos d'intercalación col Tiempu Universal (UT1), que básase na transición día–noche según les observaciones astronómiques.
El primeru construyir nel Willard Frank Libby, de los EE. XX., en 1949, basándose n'idees alrodiu de un fenómenu desaxeradamente regular: la resonancia magnética molecular y atómica, d'Isidor Isaac Rabi, Premiu Nobel de Física,[3] anque la precisión consiguida por aciu amoniacu —molécula utilizada pol prototipu del National Institute of Standards and Technology (NIST)— nun yera bien cimeru a los estándares de la dómina, basaos en osciladores de cuarzu.
Güei los meyores patrones de frecuencia atómicos basar nes propiedaes físiques de les fontes d'emisión de cesio. El primer reló atómicu de cesio construyir en 1955, nel National Physical Laboratory (NPL), n'Inglaterra. Los sos creadores fueron Louis Essen y John V.L Parry.[4]
Nel añu 1967 los relós atómicos basaos en cesio consiguieren fiabilidá abonda como por que la Oficina Internacional de Peses y Midíes escoyera la frecuencia de vibración atómica de los dispositivos crear y perfeccionar por Essen como nuevu patrón base pa la definición de la unidá de tiempu físicu. Según esti patrón, un segundu corresponder con 9 192 631 770 ciclos de la radiación acomuñada a la transición hiperfina dende l'estáu de reposu del isótopu de cesio 133: (133Cs).
La precisión alcanzada con esti tipu de reló atómicu ye tan elevada qu'almite namái un error d'un segundu en 30 000 años. El reló más precisu del mundu diseñar nel Observatoriu de París, onde los actuales relós atómicos tardaríen 52 millones d'años pa desfasase un segundu. El nuevu oxetivu de la investigación francesa ye aumentar esi plazu a 32 mil millones d'años. L'estándar actual de los relós atómicos n'activu dexa l'atrasu d'un segundu cada 3700 millones d'años (NIST).