Santiago Ramón y Cajal
From Wikipedia, the free encyclopedia
Santiago Ramón y Cajal (1 de mayu de 1852, Petilla de Aragón (es) – 17 d'ochobre de 1934, Madrid) foi un médicu español, especializáu en histoloxía y anátomo-patoloxía microscópica. Algamo'l premiu Nobel de Medicina en 1906 por descubrir los mecanismos que gobiernen la morfoloxía y los procesos coneutivos de les célules nervioses, una nueva y revolucionaria teoría qu'entamó a ser nomada la «doctrina de la neurona», basada en que'l texíu cerebral alcuéntrase compuestu por célules individuales. Trátase de la cabeza de la nomada "Xeneración del 80" o "Xeneración de Sabios".
Datos rápidos miembru del Senáu español, Vocal de la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones científicas (es) ...
Santiago Ramón y Cajal | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1908 - 1923
1907 - 1934
1907 - 1934 ← ensin valor - Ignacio Bolívar y Urrutia (es) →
1887 - | |||||||||
Vida | |||||||||
Nacimientu | Petilla de Aragón (es) [1], 1 de mayu de 1852[2] | ||||||||
Nacionalidá | España [3] | ||||||||
Residencia |
Petilla de Aragón (es) Larrés (es) Zaragoza Madrid | ||||||||
Llingua materna | español aragonés (es) | ||||||||
Muerte | Madrid[4], 17 d'ochobre de 1934[5] (82 años) | ||||||||
Sepultura | cementeriu de La Almudena | ||||||||
Familia | |||||||||
Padre | Justo Ramón Casasús | ||||||||
Madre | Antonia Cajal Puente | ||||||||
Casáu con | Silveria Fañanás (1879 – 1930)[6] | ||||||||
Hermanos/es | Pedro Ramón y Cajal | ||||||||
Estudios | |||||||||
Estudios |
Colegio Escuelas Pías de Jaca (es) Universidá Central Facultad de Medicina de la Universidad de Zaragoza (es) (1870 - 1873) : medicina | ||||||||
Direutor de tesis | Aureliano Maestre de San Juan | ||||||||
Direutor de tesis de | Blas Cabrera Felipe | ||||||||
Llingües falaes | castellanu[2] | ||||||||
Alumnu de | Florencio Ballarín Causada | ||||||||
Profesor de |
Josep Pujol i Capsada Fernando de Castro Rodríguez Nicolás Achúcarro y Lund (es) Luis Sagaz Zubelzu Jorge Francisco Tello | ||||||||
Oficiu | médicu, neurólogu, químicu, profesor, fotógrafu, patólogu, anatomista, políticu, ensayista | ||||||||
Emplegadores |
Universidá de Valencia (1884 – 1887) Universidá de Barcelona (1887 – 1892) Universidá Central (1892 – | ||||||||
Premios |
ver
| ||||||||
Nominaciones |
ver
| ||||||||
Miembru de |
Royal Society Academia de les Ciencies de Baviera Real Academia de les Ciencies de Suecia Real Academia de Ciencies Exautes, Físiques y Naturales[15] Academia de Ciencies d'Hungría Real Sociedad Española de Historia Natural (es) [16] Real Academia de Ciencies y Lletres en Gotemburgu Real Academia Nacional de Medicina[17] Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos Academia Francesa de les Ciencies[18] Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos Real Academia de Ciencies y Artes de Barcelona Accademia delle Scienze di Torino[19] Real Academia Española Real Academia de Medicina de Cataluña (es) Instituto Médico Valenciano (es) | ||||||||
Zarrar