Secretariu Xeneral del Partíu Comunista de la Xunión Soviética
Llíder del PCUS / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Secretariu Xeneral del Comité Central del Partíu Comunista de la Xunión Soviética (rusu: Генеральный секретарь ЦК КПСС) foi'l títulu dau al líder del Partíu Comunista de la Xunión Soviética. Con delles esceiciones, el cargu foi sinónimu de líder de la Xunión Soviética. A lo llargo de la so historia, el cargu tuvo otros cuatro nomes; Secretariu Téunicu (1917-1918), Presidente del Secretariáu (1918–1919), Secretariu Responsable (1919–1922) y Primer Secretariu (1953–1964). Josif Stalin alzó'l cargu escontra'l comandu xeneral del Partíu Comunista y por definición de tola Xunión Soviética.[1]
Secretariu Xeneral del Comité Central del Partíu Comunista de la Xunión Soviética | |
---|---|
Antiguu cargu políticu | |
Emblema del Partíu Comunista de la Xunión Soviética | |
Vladímir Ivashko (interín) | |
Residencia oficial | Kremlin de Moscú |
Designáu por | Comité Central del Partíu Comunista de la Xunión Soviética |
3 d'abril de 1922 | |
29 d'agostu de 1991 | |
Pretendiente actual | - |
Nos sos dos primeres encarnaciones el cargu realizó la mayor parte del trabayu secretarial. Depués en 1919 creóse'l puestu de Secretariu Responsable pa realizar llabores alministrativos.[2] En 1922, el cargu de Secretariu Xeneral siguió siendo una posición puramente alministrativa y disciplinaria, que la so función nun yera más que determinar la composición de miembros del partíu. Stalin, el so primer titular, utilizó los principios del centralismu democráticu pa tresformar el so cargu nel de líder del partíu y darréu líder de la Xunión Soviética.[1] En 1934, el XVII Congresu del Partíu nun escoyó a un Secretariu Xeneral[3] y Stalin foi un secretariu ordinariu de magar, anque se caltuvo como líder de facto, ensin menguar la so propia autoridá.
Na década de 1950, pa poner a prueba a Georgi Malenkov como un potencial socesor, Stalin retiróse cada vez más de los asuntos de la Secretaría, dexándo-y la supervisión del órganu.[4] N'ochobre de 1952, Stalin reestructuró'l lideralgu del partíu y abolió oficialmente'l cargu del Secretariu Xeneral.[5] Cuando Stalin morrió'l 05 de marzu de 1953, Malenkov yera'l miembru más importante de la Secretaría, que tamién incluyía ente otros, a Nikita Khrushchov. Malenkov convertir en Presidente del Conseyu de Ministros, pero viose obligáu a arrenunciar a la Secretaría'l 14 de marzu de 1953, dexando a Khrushchov con control efectivu del órganu.[6] Khrushchov foi escoyíu como Primer Secretariu nel plenariu del Comité Central el 14 de setiembre de 1953. Anque orixinalmente foi concebíu como un lideralgu coleutivu, Khrushchov removió a los sos rivales del poder ente 1955 y 1957 y reforzó la preeminencia del Primer Secretariu.[7]
En 1964 la oposición dientro del Politburó y del Comité Central llevó a la destitución de Khrushchov como Primer Secretariu. Leonid Brézhnev asoceder nel puestu y ésti foi renombráu a Secretariu Xeneral en 1966.[8] Mientres la dómina de Brézhnev el lideralgu coleutivu foi capaz de llindar los poderes del Secretariu Xeneral.[9] Yuri Andrópov y Konstantin Chernenko viéronse obligaos por protocolu a gobernar el país de la mesma manera que Brézhnev lo fixera.[10] Mikhaíl Gorbachov gobernó la Xunión Soviética al traviés del cargu de Secretariu Xeneral hasta 1990, cuando'l Partíu Comunista perdió'l so monopoliu del poder nel sistema políticu. El cargu de Presidente de la Xunión Soviética foi establecíu por que Gorbachov entá caltuviera'l so papel como líder de la Xunión Soviética.[11] Tres el fallíu intentu de golpe d'agostu de 1991, Gorbachov arrenunció como Secretariu Xeneral.[12] Foi asocedíu pol so suplente, Vladímir Ivashko, que namái sirvió mientres cinco díes como Secretariu Xeneral interín primero que Borís Yeltsin, el Presidente de Rusia, suspendiera toles actividaes de Partíu Comunista.[13]