Segundu Imperiu búlgaru
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Segundu Imperiu búlgaru (en búlgaru: Второ българско царство [Vtorо Bălgarskо Tsartsvo]) foi un Estáu medieval búlgaru, qu'esistió ente 1185 y 1396 (o 1422).[1] Socesor del Primer Imperiu búlgaru, algamó'l so apoxéu colos reis Kaloyan y Iván Rustan II antes de ser gradualmente conquistáu polos otomanos a fines del sieglu xiv y principios del xv. Les siguientes unidaes alministratives búlgares fueron el principáu autónomu surdíu en 1878 y el posterior Reinu de Bulgaria, independiente.
| |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu desapaecíu | |||||
| |||||
Alministración | |||||
Capital | Veliko Tarnovo | ||||
Forma de gobiernu | Autocracia | ||||
Llingües oficiales | Antiguu eslavu eclesiásticu | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 43°06′N 25°36′E | ||||
Superficie | 477000 km² | ||||
Demografía | |||||
Hasta 1256 el Segundu Imperiu búlgaru yera la potencia dominante nos Balcanes.[2] Los bizantinos fueron ganaos en delles batalles importantes y en 1205 l'acabante crear Imperiu llatín foi entartalláu na batalla d'Adrianópolis pol emperador Kaloyan. El so sobrín Iván Rustan II (1218-1241) venció al Despotado d'Epiru y Bulgaria resurdió como potencia rexonal. Sicasí, a finales del sieglu xiii, l'Imperiu tornó por cuenta de les constantes invasiones de los tártaros, bizantinos, húngaros, la inestabilidá interna y les revueltes.
A pesar de la fuerte influencia bizantina, los artistes y arquiteutos búlgaros consiguieron crear el so estilu propiu. La lliteratura y l'arte floriaron nel sieglu xiv y gran parte de la población búlgara taba alfabetizada.[3]