Seleición masculina de fútbol de Bélxica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Seleición de fútbol de Bélxica ye l'equipu representativu del país nes competiciones oficiales. La so organización ta al cargu de la Unión Real Belga de Sociedaes de Fútbol Asociación (KBVB/URBSFA), perteneciente a la UEFA. Son conocíos como de Rode Duivels o Les Diables Rouges (los Diaños Coloraos en neerlandés y francés, respeutivamente).
Seleición masculina de fútbol de Bélxica | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Datos xenerales | ||||
Códigu FIFA | BEL | |||
Asociación | Real Federación Belga de Fútbol | |||
Confederación | UEFA | |||
Nomatu |
De Rode Duivels Die Roten Teufel Les Diables Rouges | |||
Dir. téunicu | Roberto Martínez (2016- ) | |||
Capitán | Eden Hazard | |||
Más goles | Romelu Lukaku (34) | |||
Más particip. | Jan Vertonghen (101) | |||
Ranking FIFA | 3.ᵘ en xunu de 2018 | |||
→ Meyor llugar | 2.ᵘ en xunu de 2015 | |||
→ Peor llugar | 71.ᵘ en xunu de 2007 | |||
Estadiu | Estadiu Rei Balduino, Bruxeles, Bélxica | |||
Primer partíu internacional | ||||
Bélxica 3:3 Francia — 1 de mayu de 1904 | ||||
Meyor resultáu internacional | ||||
Bélxica 9:0 Zambia — 3 de xunu de 1994 | ||||
Bélxica 9:0 Xibraltar — 31 d'agostu de 2017 | ||||
Bélxica 10:1 San Marín — 28 de febreru de 2001 | ||||
Peor resultáu internacional | ||||
Inglaterra 9:1 Bélxica — 11 de mayu de 1927 | ||||
Copa Mundial de Fútbol | ||||
Participación | 13 (por primer vez en 1930) | |||
Meyor resultáu | Cuartu llugar (1986) | |||
Copa FIFA Confederaciones | ||||
Participación |
Sin participaciones | |||
Eurocopa | ||||
Participación | 5 | |||
Meyor resultáu | (1980) | |||
Fútbol nos Xuegos Olímpicos | ||||
Participación | 3 (por primer vez en 1920) | |||
Meyor resultáu | (1920) | |||
[editar datos en Wikidata] |
Bélxica participó nun total de dolce Copes Mundiales, algamando'l so meyor resultáu col cuartu puestu llográu na 1986, tres nun poder bater en semifinales a l'Arxentina qu'a lo postrero saldría campeona de dicha Copa del Mundu. Los Diaños Coloraos teníen el récor d'asistencies ininterrumpíes a una Copa Mundial per vía de clasificatorias (asistieron ininterrumpidamente en 6 oportunidaes, ente la 1982 y la 2002). Dicha marca foi superada por España, cuando n'ocho causes asistió per esta vía (dende 1986 a 2014).
El combináu belga llogró bones resultancies tamién na Eurocopa, al llograr el tercer llugar en 1972 y llegar a la final en 1980. Nos Xuegos Olímpicos, llogró una medaya d'oru cuando foi llocal en 1920. En 1900, un representante belga (la Universidá de Bruxeles) llogró la medaya de bronce nel tornéu d'exhibición.