
Varsovia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Varsovia[2] (en polacu: Warszawa, Alfabetu Fonéticu Internacional: [varˈʂava]) ye la ciudá más grande de Polonia y la capital del país dende l'añu 1596, cuando'l rei Sexismundu III Vasa treslladóla dende Cracovia. Varsovia ye tamién la sede del Presidente de la República, del Parllamentu y del restu de les autoridaes centrales. Tien una población de 1 860 281 habitantes (31 marzu 2021)[3][4] y unos 2,785 millones na so área metropolitana.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
y | |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Voivodatos | Voivodatu de Mazovia | ||||
Tipu d'entidá | capital[1] | ||||
Mayor of Warsaw (en) ![]() | Rafał Trzaskowski | ||||
Nome oficial | Warszawa (pl) | ||||
Nome llocal |
Warszawa (pl) Varssavi (et) Varsova (fi) Warschau (de) Warsaw (en) Варшава (ru) Varšava (lv) Varšuva (lt) Varšava (sk) Varsjá (is) Varsovie (fr) Варшава (uk) Varsovia (es) Varsavia (it) Varşova (tr) Varsó (hu) Varsovia (la) Varšava (cs) Varšava (sl) | ||||
Códigu postal |
00-000 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 52°13′48″N 21°00′40″E | ||||
![]() | |||||
Superficie | 517.24 km² | ||||
Altitú | 103 m | ||||
Llenda con | |||||
Demografía | |||||
Población |
1 860 281 hab. (31 marzu 2021) - 858 004 homes (31 marzu 2021) - 1 002 277 muyeres (31 marzu 2021) | ||||
Porcentaxe |
33.87% de Voivodatu de Mazovia 4.85% de Polonia | ||||
Densidá | 3596,55 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Fundación | sieglu XIII | ||||
Prefixu telefónicu |
22 | ||||
Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar) UTC+02:00 (horariu de branu) | ||||
Llocalidaes hermaniaes |
Berlín, L'Haya, Taipéi, Düsseldorf, Hamamatsu, Islla de Francia, Toronto, Estambul, Tel Aviv, Harbin, Moscú, Kiev, Saint-Étienne, Chicago, Seúl, San Petersburgu, Rio de Janeiro, Grozni, Vilnius, Ḥanói, Viena, Astaná, Riga, Budapest, Oslu, Kharkiv, Zagreb, Sofía, Buenos Aires, Atenes, Madrid, San Diego, Lviv, Solna, Odesa, Coventry y Tblisi
| ||||
um.warszawa.pl | |||||
![]() |
Varsovia ye conocida internacionalmente por dar el so nome al Pautu de Varsovia, a la Convención de Varsovia, al Tratau de Varsovia y al Alcíu de Varsovia.
El centru históricu de la ciudá, completamente destruyíu a raíz del Alcíu de Varsovia en 1944, foi refechu tres la guerra, y en 1980 foi declaráu Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco comu "exemplu destacau de refaimientu cuasi total d'una secuencia histórica que s'estiende dende'l sieglu XIII fasta'l sieglu XX".
Ye unu de los principales centros económico-financieros y culturales d'Europa Central.