Vladímir Arnold
From Wikipedia, the free encyclopedia
Vladímir Ígorevich Arnold (rusu: Влади́мир И́горевич Арно́льд) (12 de xunu de 1937, Odesa – 3 de xunu de 2010, XII Distritu de París), foi unu de los matemáticos más prolíficos del mundu.
Vladímir Arnold | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Odesa[1], 12 de xunu de 1937[2] |
Nacionalidá |
Xunión Soviética [3] Rusia [4] |
Residencia | Odesa |
Llingua materna | rusu |
Muerte | XII Distritu de París[5], 3 de xunu de 2010[6] (72 años) |
Sepultura | Cementeriu Novodévichi |
Causa de la muerte | peritonitis (es) |
Familia | |
Padre | Igor Wolodimirowitsch Arnold |
Estudios | |
Estudios |
MSU Faculty of Mechanics and Mathematics (en) Universidá Estatal de Moscú |
Nivel d'estudios | doctor en ciencies físiques y matemátiques |
Direutor de tesis | Andréi Kolmogórov |
Direutor de tesis de |
Alexander Varchenko (es) Victor Goryunov Emil Horozov Vladimir Mikhailovich Zakalyukin Alexander Givental (es) Boris Shapiro Vladímir Fok Victor Anatolyevich Vassiliev (es) Sabir Medzhidovich Gusein-Zade (es) Jacques-Olivier Moussafir (en) Sergei Vladimirovich Chmutov (en) Petr Evgen'evich Pushkar' (en) Ricardo Uribe-Vargas (en) Mauricio Demian Garay (en) Vadim I. Matov (en) Michael Z. Shapiro (en) Oleg Nikolaevich Karpenkov (en) Rivkut Bogdanov (en) Alexander Shoshitaishvili (en) Mikhail Borisovich Sevryuk (en) Inna Scherbak (en) Eduard Grigorievich Belaga (en) Gianmarco Capitanio (en) Ernesto Rosales González (es) V. I. Bachtin (en) Vladimir Vladimirovich Fock (en) Ilya Aleksandrovich Bogaevsky (en) Aleksey Aleksandrovich Davydov (en) Elena Evgenievna Landis (en) Maksim Eduardovich Kazaryan (en) Andrei Mikhailovich Leontovich (en) Oleg Gennadievich Galkin (en) Oleg Mikhailovich Myasnichenko (en) Aleksandr Kh. Rakhimov (en) Vyacheslav Dmitrievich Sedykh (en) Yurii Vitalievich Chekanov (en) Mikhail Borisovich Mishustin (en) Emmanuel Ferrand (en) Francesca Aicardi (en) Fabien Napolitano (en) Adriana Ortiz-Rodríguez (en) Sergey Lando (en) Emmanuel Ferrand |
Llingües falaes |
rusu[7] inglés[8] |
Alumnu de | Andréi Kolmogórov |
Oficiu | matemáticu, topólogu, profesor universitariu, físicu |
Llugares de trabayu | Xunión Soviética |
Emplegadores |
Universidad Paris-Dauphine (es) Institutu Steklov de Matemátiques Universidá Estatal de Moscú (1963 – 1987) Universidá d'Utrecht (1r mayu 1990 – 1r agostu 1990) |
Trabayos destacaos |
Decimotercer problema de Hilbert (es) teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser (es) Arnold tongue (en) Arnold diffusion (en) Arnold–Givental conjecture (en) |
Premios |
ver
|
Miembru de |
Royal Society Academia de Ciencies de la RDA Academia Francesa de les Ciencies Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos Academia de Ciencies de Rusia Academia de Ciencies de la Xunión Soviética Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Academia Europaea[14] Academia Nacional de los Linces (es) Institutu universitariu de Francia |
mi.ras.ru… | |
Estudió na Facultá de matemátiques y mecánica de la Universidá de Moscú en 1954, onde permaneció hasta 1986, añu en qu'ingresó nel Institutu Matemáticu Steklov de Moscú. En marzu de 1968 robló, xunto con otros 98 colegues, la Carta de los 99 (Письмо девяноста девяти), una carta de protesta por "l'encarcelamientu nun manicomiu d'un matemáticu soviéticu perfectamente cuerdu", Aleksandr Esenin-Volpin, fíu de Serguéi Yesenin y víctima de la psiquiatría represiva na Xunión Soviética. Esto traxo de resultes la denegación de permisu pa viaxar al estranxeru hasta la perestroika1.
Anque ye más conocíu pol teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser al respective de la estabilidá de los sistemes hamiltonianos integrables, fixo importantes contribuciones en delles árees qu'inclúin teoría de sistemes dinámicos, teoría de les catástrofes, topoloxía, xeometría alxebraica, mecánica clásica y teoría de la singularidá nuna carrera que toma más de 45 años dempués de la so primer resultancia principal - la solución del problema trelce de Hilbert en 1957.