Xàtiva
From Wikipedia, the free encyclopedia
Xàtiva[3] (Játiva en castellanu)[4] ye un conceyu y una ciudá de la Comunidá Valenciana (España) asitiada nel sur de la provincia de Valencia, nel norte de les Contornes Centrales y capital de la comarca de La Costera. Tien el mayor númberu d'enclaves de toa España, con un total de ventiséis,[5] y en 2015 cuntaba con 29.095 habitantes (INE).[6] La ciudá constitúi xunto con una decena de conceyos bien próximos a ella una área urbana integrada (AUI) que cuntaba con 51.246 habitantes el 2007.[7]
Xàtiva | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | España | ||||
Autonomía | Comunidá Valenciana | ||||
Provincia | provincia de Valencia | ||||
Comarques | Costera (es) | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde de Xàtiva | Roger Cerdà i Boluda | ||||
Nome oficial | Xàtiva (ca)[1] | ||||
Nome llocal | Xàtiva (ca)[2] | ||||
Códigu postal |
46800 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 38°59′19″N 0°31′09″W | ||||
Superficie | 76.56 km² | ||||
Altitú | 115 m | ||||
Llenda con |
Alcudia de Crespins (es) , Barcheta, Canals (es) , Cerdà, Estubeny, El Genovés, La Granxa de la Costera, Llocnou d'En Fenollet, Llanera de Ranes, La Llosa de Ranes, Montesa (es) , Novelé, Rotglà i Corberà, Torrella, Vallés (es) , Alcántara de Júcar (es) , Beneixida, Carcaixent, Càrcer, Énova, Manuel, Rafelguaraf, Sellent, Castelló, Anna, Enguera, Bellús, Benigànim, Guadasséquies, L'Ollería y Simat de Valldigna
| ||||
Demografía | |||||
Población |
30 072 hab. (2023) - 14 288 homes (2019) - 14 943 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
100% de Costera (es) 1.16% de provincia de Valencia 0.59% de Comunidá Valenciana 0.06% de España | ||||
Densidá | 392,79 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
xativa.es | |||||
Históricamente, Xàtiva foi una de les poblaciones más importantes del Reinu de Valencia, andando a la tema inclusive con Valencia y Orihuela, les otres dos ciudaes más importantes na dómina foral. Foi trubiecu de los papes Borja y caltién un importante patrimoniu artísticu, a pesar de que foi quemada en 1707 poles tropes borbóniques como represalia por sofitar a les tropes austracistes mientres la Guerra de Socesión. En 1822 convertir en capital de la provincia de Xàtiva, que sumió arriendes de la división territorial d'España en 1833.