Xeroglíficu luvita
From Wikipedia, the free encyclopedia
El xeroglíficu luvita ye una variante del idioma luvita, que s'utilizaba grabáu en sellos oficiales y reales y que s'atopó tamién nun pequeñu númberu d'inscripciones monumentales.[1] Ta escritu nuna forma xeroglífica conocida como xeroglíficos d'Anatolia.[2]
Más información Xeroglíficu luvita luwili, Estatus oficial ...
Xeroglíficu luvita luwili | |
---|---|
Faláu en | Anatolia y Siria |
Llingua muerta | Sí, estinguida c. 600 e. C. |
Familia | Indoeuropea Anatolio |
Alfabetu | Xeroglífica |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 | {{{iso2}}} |
ISO 639-3 | hlu |
Zarrar
En 1960, Emmanuel Laroche presentó un desciframientu de los mesmos basándose en desciframientos parciales propuestos dende la década de 1930. Les correiciones a les llectures de ciertos signos, según otres aclaraciones fueron apurríes por David Hawkins, Anna Morpurgo Davies y Günther Neumann en 1973, refiriéndose a elles xeneralmente como "les nueves llectures".