Alàs i Cerc
conceyu de la provincia de Lleida From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Alàs i Cerc[3] o Alás-Serch[4](en catalán y oficialmente Alàs i Cerc)[5] ye un conceyu de Cataluña. Perteneciente a la provincia de Lleida, na comarca del Altu Urgell. Según datos de 2009 la so población yera de 391 habitantes. El conceyu formóse en 1970 al xunise les poblaciones de Cerc y d'Alàs.
Remove ads
Entidaes de población
Historia
Alàs apaez documentáu per primer vegada, col nome de Alasso, na acta de consagración de la catedral d'Urgell. En documentos del sieglu X cítase-y como Elasso. La ilesia de San Esteban de Alàs foi donada en 988 al obispáu d'Urgell per parte del conde Borrell II.
Cultura
Sábese qu'en Alàs esistió un castiellu, documentáu en 1538, del que nun quedaron restos. La ilesia parroquial ta dedicada a Sant Esteve. Créese que ye d'orixe románicu. Consta d'una sola nave con capiyes llaterales y cubierta con bóveda de crucería. La ilesia de Sant Just i Sant Pastor en Cerc ye tamién románica, de nave única y con ábside semicircular.
Dientro del términu municipal atópase la ermita de Sant Antoni del Tossal. Ta asitiada nel visu d'un monte conocíu como Miralles. Foi edificada por un indianu en 1930 n'estilu modernista.
Na ilesia de Santa María de les Peces, documentada en 1077, venérase una imaxe policromada de la Virxe d'estilu góticu. El templu ye d'estilu románicu y tien una sola nave con un ábside semicircular. Tien adosáu un campanariu de planta cuadrada.
Alàs celebra la so fiesta mayor fin de selmana del tercer domingu de xunetu ente que Cerc faila en xunu.
Economía
La ganadería tien especial importancia económica, destacando los fataos de ganáu bovín. Esiste una cooperativa que s'encarga de distribuyir y vender la lleche que se produz.
Tocantes a l'agricultura, los cultivos más importantes son los de cebera, hortolices y pataques.
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads