Alta mar
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Nel Drechu Internacional, conozse como Alta Mar toles partes del mar que nun tán incluyíes na zona económica esclusiva, el mar territorial o les augües interiores.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |

L'alta mar ta abierta a tolos estaos y nella tienen les llibertaes que vienen darréu:
A) La llibertá de ñavegación.
B) La llibertá de sobrevuelu.
C) La llibertá de tender cables y tuberíes submarines, de facer islles artificiales y otres instalaciones permitíes pol drechu internacional.
D) La llibertá de pesca
E) La llibertá de pesquisa científica.
Dengún estáu va poder someter denguna parte a la so soberanía. Sicasí, la llibertá de l'alta mar nun inclúi la esploración y esplotación de los recursos naturales asitianos nos fondos marinos y el so subsuelu que tean perbaxo d'aquelli.
Amás, los barcos que tean n'alta mar nun tienen más xurisdicción que la del estáu de la so bandera.
Remove ads
Esceiciones a la xurisdicción
- Abordaxe: Cualsiquier otru incidente na ñavegación qu'implique responsabilidá penal.
- Tresporte d'esclavos: Tolos buques de guerra tienen drechu de visita si albidren sospeches de qu'un barcu tresportare esclavos.
- Piratería: Tolos buques de guerra o aeronaves puen apresar n'alta mar a un buque pirata capturáu como consecuendia d'actos de piratería que tea en poder de pirates y detener a les persones ya incautares de los sos bienes.
- Tresmisiones non autorizaes de radio y televisión: Toa persona que les faiga, podrá ser procesada.
Remove ads
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads