Baxu alemánicu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El baxu alemánicu (n'alemán Niederalemannisch) ye un dialeutu del alemánicu, una llingua altoxermánica cimera. Les sos variedaes namái son parcialmente intelixibles pa los xermanofalantes non alemánicos.
Esti artículu o seición necesita un ameyoramientu no que cinca a la redaición, la gramática o la ortografía. |
Remove ads
Subdialeutos

Los dialeutos del baxu alemánicu estrémense tradicionalmente en dos subgrupos: el alemánicu del llagu de Constanza (Bodenseealemannisch) o alemánicu central (Mittelalemannisch) y el alemánicu del Rin Cimeru (Oberrheinalemannisch) o baxu alemánicu en sentíu estrictu (Niederalemannisch):
- Alemánicu del llagu de Constanza (Bodenseealemannisch):
- Vorarlbergisch (norte de Vorarlberg)
- Allgäuerisch (sur d'Algovia)
- Baar-Alemannisch (Baar)
- Süd-Württembergisch (sur de Württemberg)
- Alemánicu del Rin Cimeru (Oberrheinalemannisch):
- Dialeutu de Basilea (Baseldeutsch, enclave llingüísticu dientro del altu alemánicu)
- Badisch (dialeutos del norte de Markgräflerland)
- Alsacianu (Elsässisch), faláu en Alsacia (Francia)
- Dialeutos del baxu alemánicu de la Selva Negra[1]
- Coloniero, faláu en Venezuela
Remove ads
Carauterístiques
La principal carauterística qu'estrema al baxu alemánicu del altu alemánicu ye la retención de la /k/ xermánica. Asina, kalt ("fríu") pronúnciase kalt en baxu alemánicu y chalt n'altu alemánicu.
Ortografía
(Lo que sigue ye específicu de los dialeutos falaos na zona de Friburgu de Brisgovia)
Vocales:
Consonantes:
Igual que nel alemán estándar, coles siguientes particularidaes:
- kh ye una [kʰ] aspirada;
- ng ye una velar nasal [ŋ];
- ngg ye una velar nasal siguida por una plosiva velar [ŋɡ];
- ph ye una [pʰ] aspirada;
- th ye una [tʰ] aspirada;
- z representa [dz] (nel alemán estándar [ts]).
Artículos
Artículos definíos:
Artículos indefiníos:
Remove ads
Sustantivos
- Clase I: Plural = Singular (p.ej. Ääber --> Ääber)
- Clase II: Plural = Singular + Umlaut (p.ej. Bach --> Bächer; Baum --> Baim)
- Clase IIIa: Plural = Singular + -y (p.ej. Man --> Esquite; Ags --> Agse)
- Clase IIIb: Plural = Singular + -"y (p.ej. Frosch --> Fresche; Vader --> Väder)
- Clase IVa: Plural = Singular + -er (p.ej. Lyyb --> Lyyber; Schùg --> Schùger)
- Clase IVb: Plural = Singular + -"er (p.ej. Wald --> Wälder; Blad --> Bleder)
- Clase V: Ensin plural (p.ej. Chees; Zemänd)
- Clase VI: Ensin singular (namái plural) (p.ej. Bilger; Fèèrine)
Diminutivos:
- El sufixu estándar ye -li (p.ej. Aimer --> Aimerli)
- Si la pallabra acaba en -l, el sufixu ye -eli (p.ej. Dääl --> Dääleli)
- Si la pallabra acaba en -el, el sufixu ye -i (p.ej. Degel --> Degeli)
- Si la pallabra acaba en -y, esaníciase la -y y añader -li (p.ej. Bèère --> Bèèrli)
- Les regles pa la formación de diminutivos pueden ser bastante complexes y amás dependen de la rexón. Delles vegaes los diminutivos riquen umlaut y otres vegaes non.
Remove ads
Axetivos
Declinación débil
Declinación fuerte
Comparativu
- El sufixu estándar ye -er (p.ej. fèin --> fèiner)
Superlativu
- El sufixu estándar ye -(y)schd (p.ej. fèin --> fèinschd)
Irregular
Remove ads
Númberos
Remove ads
Referencies
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads