Charente Marítimu
departamentu de Francia From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Charente Marítima (17) (en francés, Charente-Maritime) ye un departamentu francés asitiáu na parte central de la mariña atlántica, perteneciente, dende'l 1 de xineru de 2016, a la nueva rexón de Nueva Aquitania[1] (antes a la rexón sumida de Poitou-Charentes). La so capital ye La Rochelle, y los sos habitantes reciben el xentiliciu francés de Charentais-Maritimes.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Remove ads
Xeografía
Tien una área de 6.864 km², qu'en términos d'estensión ye equivalente a la metá de Montenegru. Llenda colos departamentos de Vendée al norte, al nordeste con Deux-Sèvres, al este con Charente y -de volao- con Dordoña, al sur con Gironda y al oeste col océanu Atlánticu (463 km de mariña, de los cualos 230 km correspuenden a islles). El so altor máximu ye de 166 msnm nel monte de Chantemerlière, y la mínima de 0 m na mariña atlántica). Delles partes del territoriu queden llibres de les agües marines n'el baxamar, dexando'l tránsitu.
Hidrografía
El so mayor llagu ye l'étang de Maigrin. Los sos ríos más importantes son Charente, Boutonne, Seugne, Isle, Né, Seudre, Sèvre Niortaise. La Gironda ye'l gran estuariu formáu pelos ríos Garona y Dordoña.
Islles
El departamentu cunta con delles islles d'importancia cultural y económica.
- Islla d'Oléron : 174,40 km² (la segunda más grande de la Francia metropolitana, dempués de Córcega), 20.009 hab, mayor elevación: 34 m. Accesible mientres la marea baxa pol Coureau d'Oléron (1,2 km) y pol Pertuis de Maumusson (600 m). Ta coneutada al continente dende'l 21 de xunu de 1966 pol viaductu de formigón más llargu d'Europa (2,862 m).
- Islla de Ré : 85,32 km² (la cuarta más grande de la Francia metropolitana), 16.499 hab, mayor elevación: 19 m. Ta coneutada al continente dende'l 1 de xunetu de 1988
- Islla de Aix : 1,19 km², a 3,5 km de la mariña, 186 hab, mayor elevación: 9 m. Tuvo xunida al continente hasta'l sieglu VI; siguió siendo accesible mientres la marea baxa hasta'l sieglu XV. Constitúi'l conceyu de menor superficie del departamentu.
- Île Madame (llamada Île Citoyenne mientres la Revolución francesa): 0,78 km², a 500 m de la mariña, alredor de 10 habitantes. Accesible mientres la marea baxa pola Passe aux Bœufs. Forma parte de la comuña de Port-des-Barques.
Remove ads
Demografía
1801 | 1831 | 1841 | 1851 | 1856 | 1861 | 1866 |
---|---|---|---|---|---|---|
399.162 | 445.249 | 460.245 | 469.992 | 474.828 | 481.060 | 479.529 |
1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 |
465.653 | 465.628 | 466.416 | 462.803 | 456.202 | 453.455 | 452.149 |
1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 |
453.793 | 451.044 | 418.310 | 417.789 | 415.249 | 419.021 | 416.187 |
1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
447.973 | 470.897 | 483.622 | 497.859 | 513.220 | 527.146 | 557.024 |
Les mayores ciudaes del departamentu son (datos del censu de 1999):
Remove ads
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads