Lavandula
xéneru de plantes From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Lavandula ye un xéneru de plantes de la familia de les lamiáceas, que contién unes 60 especies y taxones infra-específicos aceptaos de los daqué más de 200 descritos;[2] conocer como lavanda, alfhazema ou espliegu, ente otros munchos nomes comunes.
Remove ads
Descripción
Son plantes sufruticoses, perennes de tarmos de seición cuadrangular, xeneralmente bien foliosos na parte inferior, con fueyes d'estrechamente llanceolaes a anchamente elíptiques, enteres, dentaes o delles vegaes estremaes, con pelos simples, ramificaos y glandulíferos. La inflorescencia ye espiciforme, formada por verticilastros más o menos próximos, con frecuencia con llongures escapos. Les bráctees son distintes de les fueyes, frecuentemente coloriaes, les cimeres, dacuando, bien distintes y sobresalientes en moñu o corona. El mota tien cinco dientes triangulares pequeños, el superior xeneralmente acabáu nun apéndiz más o menos elípticu, en forma de pequeñu opérculu que cierra'l gargüelu de la mota; el tubu d'esti postreru presenta 8-15(17) nervios y nun tien aniellu internu de pelos (carpostegio). La corola ye bilabiada, de color lavanda, lila, azul o violeta, raramente blancu; el llabiu cimeru tien dos lóbulos y l'inferior trés, toos de tamañu asemeyáu. Tien cuatro estames, didínamos, los superiores más curtios, polo xeneral non sobresalientes del tubu; l'estilu ye capitado. El frutu ye una tetra-núcula, caúna de forma elipsoide, de color castañu.[3]
Remove ads
Distribución
Distribución amplia: dende la rexón macaronésica, por tola cuenca mediterránea y, de manera esvalixada, pola metá Norte d'África, la Península arábiga y el Sur d'Asia hasta la India.[3]Introduciéronse unes cuantes especies, híbridos y cultivares en numberosos países pal so cultivu intensivu destináu esencialmente a la so destilación.
Usos
Estes plantes usar dende antiguu como ornamentales y pal llogru d'esencies aromatizantes y condimentarias. Les más utilizaes son l'espliegu (L. angustifolia, L. latifolia) y los lavandines d'orixe híbridu (abrial, super, grosso)[4] y, en menor midida, L. dentata, L. stoechas y L. pedunculata.[3] La cantidá d'aceite esencial llográu difier según la especie, estación y métodu de destilación. Esta esencia utilízase principalmente n'industries de productos de tocador y de perfumería y, dacuando, en pomaes, etc., p'amazcarar golores desagradables.[4]
Taxonomía
El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum, vol. 2, p. 572 en 1753 y el so desripción ampliada y pormenorizada en Genera Plantarum, nº630, p.249 en 1754.[5]
Lavandula: nome xenéricu que se derivaría del llatín lavandula y lavandaria, y de les sos formes medievales lavendula y lavandula, procedentes de llavara, llavar, llimpiar, bañase, refiriéndose al usu de fervinchos de les plantes p'arumar la llavadura.[3] Sicasí, suxirióse [ensin referencies] qu'esta esplicación puede ser errónea, y que'l nome podría derivase del llatín līvěo, -ēre, azuláu, llívíu, envidiosu.[6] [ensin referencies]
Remove ads
Taxones aceptaos
L'atribución específica individual ta de cutiu enzancada pola frecuente hibridación y pola esistencia de numberosos cultivares destinaos a usos ornamentales o industriales.
- Lavandula × alportelensis P.Silva, Fontes & Myre
- Lavandula angustifolia Mill.
- Lavandula antineae Maire
- Lavandula aristibracteata A.G.Mill.
- Lavandula atriplicifolia Benth.
- Lavandula bipinnata (Roth) Kuntze
- Lavandula bramwellii Upson & S.Andrews
- Lavandula buchii Webb & Berthel.
- Lavandula buchii var. tolpidifolia (Svent.) M.C.Lleón
- Lavandula × cadevallii Sennen
- Lavandula canariensis (L.) Mill.
- Lavandula canariensis subsp. palmensis Upson & S.Andrews
- Lavandula × cavanillesii D.Guillot & Rosselló
- Lavandula citriodora A.G.Mill.
- Lavandula coronopifolia Poir.
- Lavandula dentata L.
- Lavandula dentata var. candicans Batt.
- Lavandula dhofarensis A.G.Mill.
- Lavandula erythraeae (Chiov.) Cufod.
- Lavandula galgalloensis A.G.Mill.
- Lavandula gibsonii J.Graham
- Lavandula × ginginsii Upson & S.Andrews
- Lavandula hasikensis A.G.Mill.
- Lavandula × heterophylla Viv.
- Lavandula × entemedia Emeric ex Loisel.
- Lavandula lanata Boiss.
- Lavandula latifolia Medik.
- Lavandula × limae Rozeira
- Lavandula × losae Sánchez Gómez, Alcaraz & García Vall.
- Lavandula macra Baker
- Lavandula mairei Humbert
- Lavandula mairei var. antiatlantica (Maire) Maire
- Lavandula maroccana Murb.
- Lavandula minutolii Bolle
- Lavandula multifida L.
- Lavandula nimmoi Benth.
- Lavandula pedunculata (Mill.) Cav.
- Lavandula pedunculata subsp. atlantica (Braun-Blanq.) Romu
- Lavandula pedunculata subsp. cariensis (Boiss.) Upson & S.Andrews
- Lavandula pedunculata subsp. lusitanica (Chaytor) Franco
- Lavandula pedunculata subsp. sampaiana (Rozeira) Franco *[[Lavandula
pinnata]] Lundmark
- Lavandula pubescens Decne.
- Lavandula qishnensis Upson & S.Andrews
- Lavandula rejdalii Upson & Jury
- Lavandula rotundifolia Benth.
- Lavandula saharica Upson & Jury
- Lavandula samhanensis Upson & S.Andrews
- Lavandula setifera T.Anderson
- Lavandula somaliensis Chaytor
- Lavandula stoechas L.
- Lavandula stoechas subsp. luisieri (Rozeira) Rozeira
- Lavandula sublepidota Rech.f.
- Lavandula subnuda Benth.
- Lavandula tenuisecta Coss. ex Ball
- Lavandula viridis L'Hér.[2]
Na Península Ibérica, solo son presentes los siguientes taxones: L. angustifolia, L.
angustifolia pyrenaica, L. dentata, L. lanata, L. latifolia, L. multifida, L. pedunculata, L. stoechas, L. stoechas luisieri , L. stoechas stoechas, L. viridis, y los híbridos
L. angustifolia angustifolia × latifolia, L. angustifolia pyrenaica × latifolia, L. angustifolia × dentata, L. dentata × lanata, L. dentata × latifolia (= L. × heterophylla), L. lanata × latifolia, L. pedunculata × stoechas, L. pedunculata × viridis, L. stoechas × viridis[3]
Remove ads
Honores
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads