Metru
unidá de midida From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El metru[1] ye la unidá de llonxitú del Sistema Internacional d'Unidaes. Defínese como la llonxitú del trayeutu que fai nel vacíu la lluz en 1/299792458 segundos.
Enantes yera definida como la diezmillonésima parte de la distancia que separta el Polu Norte del Ecuador terrestre.
Inventáu na Revolución francesa pa xunificar les estremaes unidaes de midida que naquella dómina había en cada rexón.
Remove ads
Múltiplos y submúltiplos del metru
Los múltiplos y divisiones más usaos del metru son los que vienen darréu:
- miriámetru (mam) = 10000 m
- quilómetru (km) = 1000 m
- hectómetru (hm) = 100 m
- decámetru (dam) = 10 m (usáu perpoco)
- decímetru (dm) = 10-1 m (1 décima de m)
- centímetru (cm) = 10-2 m (1 centésima de m)
- milímetru (mm) = 10-3 m (1 milésima de m)
- micrómetru (µm) = 10-6 m (1 millonésima de m)
- nanómetru (nm) = 10-9 m (1 milmillonésima de m)
- picómetru (pm) = 10-12 m (1 billonésima de m)
- femtómetru (fm) = 10-15 m (1 milbillonésima de m)
Unidaes de llonxitú |
Múltiplos y submúltiplos del metru |
yotámetru | zetámetru | exámetru | petámetru | terámetru | xigámetru | megámetru | miriámetru | quilómetru | hectómetru | decámetru | metru | decímetru | centímetru | milímetru | micrómetru | nanómetru | picómetru | femtómetru | atómetru | zeptómetru | yoctómetru |
Otres unidaes de llonxitú |
añu lluz | unidá astronómica | pársec | quilopársec | megapársec | xigapársec | ángstrom |
deu | cotu | palmu | coldu | vara | estadiu |
llegua | milla | furlong | yarda | pie | pulgada | mil |
Sistemes de midida |
Sistema internacional | Sistema métricu decimal | Sistema ceguesimal | Sistema téunicu | Sistema anglosaxón | Sistema xaponés |
Remove ads
Referencies
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads