Moià

conceyu de la provincia de Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia

Moiàmap

Moià ye una llocalidá y conceyu, capital de la comarca del Moianés, na provincia de Barcelona, comunidá autónoma de Cataluña.

Datos rápidos Alministración, Tipu d'entidá ...
Moià
Thumb
Escudo de Moyá (es)
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Barcelona
Contorna Moianès
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Moyá (es) Dionís Guiteras i Rubio
Nome oficial Moià (ca)[1]
Códigu postal 08180
Xeografía
Coordenaes 41°48′47″N 2°05′50″E
Thumb
Moià
Moià (España)
Thumb
Superficie 75.3 km²
Altitú 717 m[2]
Llenda con L'Estany, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir, Castellterçol, Monistrol de Calders, Avinyó, Calders y Santa Maria d'Oló
Demografía
Población 6738 hab. (2024)
- 3190 homes (2019)

- 3077 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Moianès
Densidá 89,48 hab/km²
Viviendes 184 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
moia.cat
Zarrar

En 1983 tenía un censu de 3140 habitantes. En mayu de 2008 yá llegaba a los 5740 habitantes (crecedera d'un 82,8 % en venticinco años).

Xeografía

El términu municipal de Moyá ta asitiáu nel centru de la contorna del Moianès. La vexetación dominante ye'l pinu coloráu (Pinus sylvestris), gran varidad de cogordes, la encina, el caxigal (Quercus faginea) y el carbayu nanu (o martinenc) (Quercus humilis), tamién s'atopen hayas. Nesti sentíu destaca la paraxa llamada Sauva Negra, un fayedal residual de 2,5 km² asitiáu ente los 750 y los 950 msnm.

Historia

La primer constancia escrita col nome del pueblu remontar a los años 912 y 914. La ilesia parroquial del añu 939 entá caltién l'acta de consagración, colo que se sabe qu'esistía un pequeñu nucleu de población na dómina de Wifredo el Velloso. La feria y el mercáu establecer nel añu 1151 pol conde Ramón Berenguer IV de Barcelona. En xunetu de 2011 el conceyu declarar en quiebra.

Economía

La economía de Moià basar na ganadería, l'agricultura, el comerciu, el ociu, la industria testil y l'alimenticia.

Cultura

La Biblioteca Municipal, Can Carner y l'Ateneu La Pólvora son espacios d'actividá cultural. Dacuando publicar les revistes La Tosca y Modilianum.

Unu de les grandes temes pendientes del pueblu ye la recuperación del Casal como gran espaciu cultural públicu (cine, música, teatru ...), cerráu l'añu 2003 por defectos na seguridá arquitectónica y qu'implica la Diputación de Barcelona, la diócesis de Vic, la Xeneralidá de Cataluña y el Conceyu de Moià.

Alministración

Más información Llexislatura, Nome ...
Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Sebastià Ubasart i Serra UCD
1983-1987 Josep Montràs Rovira CiU
1987-1991 Josep Montràs Rovira CiU
1991-1995 Josep Montràs Rovira CiU
1995-1999 Josep Montràs Rovira CiU
1999-2003 Josep Montràs Rovira CiU
2003-2007 Josep Montràs Rovira CiU
2007-2011 Josep Montràs Rovira CiU
2011-2015 Dionisio Guiteras ERC
2015-2019 Dionisio Guiteras ERC
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d
Zarrar

Llugares d'interés pa visitar

Agregu a la so redolada natural privilexáu, colos sos montes, caminos, masías y cases rurales d'acoyida, atópense sitios d'interés como:

  • Les Coves del Toll;
  • Casar-Muséu de Rafael Casanova;
  • El Parc Municipal;
  • El Molí Nou;
  • La casa natal del tenor Francesc Viñes;
  • Castiellu de Clarà.
  • Capiya de La nuesa Señora del Remediu

Fiestes

  • Fiesta Mayor d'iviernu. Celebrada per San Sebastián, el 20 de xineru.
  • Festival Internacional de Música Francesc Viñes, llamáu tamién el festival de la Cataluña Central, que se programa a lo llargo de los meses de branu *

Fiesta Mayor. Celebrada por Santa María, el 15 d'agostu

  • Fiesta de "l'arbre fruiter". Celebrada'l 17 d'agostu *

Fiesta Barroca. Celébrase los díes 10 y 11 de setiembre

  • Fiesta de "La cabra dór"
  • Feria-Mercado. Celebrada en setiembre.

Dalgunos de los elementos amestaos a les fiestes tradicionales son:

  • la Colla de Bastoners
  • el Ball dels Garrofins
  • la Colla de Geganters
  • el Pollu
  • els Armats

Personaxes ya instituciones pernomaes

Personaxes

Josep Ruaix Vinyet, filólogu.

  • Picanyol, dibuxante del personage Ot el bruixot.
  • Pere de Cadireta, flaire dominicu (inquisidor) y mártir.
  • Ponç de Planella, flaire dominicu y mártir
  • Llogari Picanyol Plà, padre esculapio Procurador Xeneral de la Escuela Pía.
  • Pius Daví i Segalés, actor y direutor teatral.
  • Jesús Mosterín, lóxicu y filósofu de la ciencia español.

Instituciones

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.