Páramo de Boedo
conceyu de la provincia de Palencia (España) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Páramo de Boedo ye una llocalidá, un conceyu y tamién una pedanía españoles de la provincia de Palencia (Castiella y Llión).
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Remove ads
División alministrativa
El so términu municipal tamién entiende les llocalidaes de:
- Villaneceriel de Boedo
- Zorita del Páramo
Evolución demográfica
A fecha de 1 de xineru de 2012, según l'Institutu Nacional d'Estadística, la población de Páramo de Boedo, llocalidá onde s'atopa'l conceyu del conceyu, yera de 43 habitantes.
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 |
368 | 385 | 355 | 391 | 402 | 438 | 375 | 222 | 144 | 130 |
Historia
Son dellos los afayos de xacimientos en Zorita: pieces lítiques na paraxa de Los Carrizos, cerámicos y otros materiales en La cava y en La Silla etc.
Les tres llocalidaes citaes fueron salariegos per munchos años de los Lara, primeramente de Nuño Pérez de Lara, gran personaxe históricu na zona de Herrera de Pisuerga. Páramo y Zorita seríen comparaos polos magnates de la familia Velasco, en concretu Juan de Velasco facer en 1411 con Zorita que yera propiu de Sancho d'Estrada.
A mediaos del sieglu XIV Páramo tenía dedicada la so ilesia a Santa María, Villameceriel a San Martín y Zorita a San Llorente. El primeru tenía 7 clérigos; el segundu, trés; y el terceru, trelce. Per otra parte, Páramo nesi tiempu, yera llugar Solariego de don Nuño, Villameceriel pertenecía a la reina y Zorita yera llugar de ***, podía escoyer señor llibremente.
Yá a finales del sieglu XVI Páramo de Boedo disponía de 122 habitantes; Villameceriel, 76; y Zorita, 152.
A mediaos del sieglu XVIII, Páramo de Boedo pertenecía al Duque de Frías, disponía de tres molinos fariñeros, y 37 vecinos. En 1825 Páramo de Boedo cuntaba con un total de 206 habitantes, en 1850 con 156, en 1900 con 368 (Yá villameceriel y Zorita); en 1950 con 438; en 1984 baxaba hasta 157, en 1991 a 130, y en 2005 con 106
Patrimoniu
- Ilesia de La nuesa Señora de la Natividá: Templu románicu con interesante ábside nel qu'entá se caltienen tres ventanes decoraes con capiteles.
- Ermita de San Miguel: Dientro del caserío. Rimada de ser restaurada.
Fiestes
- Santa María La Mayor el primer fin de selmana de setiembre.
- San Miguel el 8 de mayu.
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads