Stanislav Shushkévich
políticu y científicu bielorrusu (1934–2022) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Stanislav Stanislávovich Shushkiévich (bielorrusu: Станісла́ў Станісла́вавіч Шушке́віч; rusu: Станисла́в Станисла́вович Шушке́вич; 15 d'avientu de 1934, Minsk – 3 de mayu de 2022, Minsk) foi un políticu y científicu bielorrusu.
Remove ads
Dómina política
Foi presidente de la República Socialista Soviética de Bielorrusia dempués de la so eleición el 25 d'agostu 1991 entráu en función el 18 de setiembre. El 26 de xineru 1994 foi destituyíu arriendes de un informe d'Aleksandr Lukashenko condergando la corrupción a la cabeza del Estáu.[8] Yéra-y tamién reprochada la so voluntá d'acercamientu con Occidente y non con Rusia. Presentóse aun así a les eleiciones a la presidencia. Llogró'l 10% de los votos, lloñe detrás de Lukashenko (45%). En 2004, intentó participar nes eleiciones llexislatives, pero la comisión eleutoral torgólu.
Stanislav Shushkiévich foi unu de los firmantes del Tratáu de Belavezha, el 8 d'avientu de 1991, en nome de Bielorrusia - xunto colos presidentes de Rusia y Ucraína Borís Yeltsin y Leonid Kravchuk - que declaró la disolución de la URSS y estableció nel so llugar la Comunidá d'Estaos Independientes (CEI). Shushkiévich foi l'encargáu de comunicar per teléfonu la firma de dichu Tratáu al Presidente de la Xunión Soviética Mikhaíl Gorbachov.[9][10]
Remove ads
Dómina científica
Antes del so accesu al poder yera un científicu miembru de l'Academia Nacional de Ciencies de Bielorrusia, doctor en matemátiques y física. De 1969 a 1986, foi profesor y xefe del departamentu de física nuclear de la Universidá Estatal Bielorrusa. De 1986 a 1990, foi'l rector de la Universidá Estatal Bielorrusa. Fizo numberoses conferencies en diversos países d'Europa y del resto'l mundu.
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads