Víctor Hevia
escultor asturianu (1885–1957) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Víctor Hevia Granda (20 de payares de 1885, Uviéu – 25 d'avientu de 1957, Uviéu), foi un escultor asturianu.
Remove ads
Biografía
Estudió na so ciudá natal, na Escuela d'Artes y Oficios, onde foi alumnu de José Uría y Uría, al que consideraba como'l so maestru, y depués tuvo pensionáu na Academia de Belles Artes de San Fernando en Madrid, enanchando los sos conocimientos en viaxes per Italia (gracies a una pensión de la Diputación Provincial) y París. Tornaría a Asturies en 1918.
A la Esposición Nacional de Belles Artes de 1910 presentó la so obra Ocaso y a la de 1915 presentaría El Galeote, que yá fuera presentada en Roma l'añu anterior y cola qu'algamó la tercera medaya y premiu del Círculu de Belles Artes.
Foi profesor na Escuela d'Artes y Oficios d'Uviéu.
Remove ads
Obres
- Escudu y corona del palaciu de la Diputación d'Asturies (Anguaño, Xunta Xeneral del Principáu).
- Mausoléu del cabu Luis Noval y Ferrao nel cementeriu de San Salvador, d'Uviéu.
- Tipu de mozu astur
- Restauración de la Cámara Santa de la Catedral d'Uviéu.
- Monumentu a José Tartiere en collaboración con Manuel Álvarez Laviada nel Campu San Franciscu d'Uviéu.
- Monumentu a Leopoldo Alas, Clarín, tamién en collaboración con Manuel Álvarez Laviada.
- Amor y Dolor (1925), nel Campu San Franciscu d'Uviéu.
- Estatua d'Alfonsu II el Castu, n'Uviéu.
- Monumentu al Marqués de la Vega de Anzo, en Grau.
- Bustu d'Adolfo Prieto Álvarez nel Muséu Etnográficu de Sama, en Sama, Grau.
- Monumentu a Manuel Artime, en Candás.
Remove ads
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads