Árabe clásicu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El árabe clásicu, tamién llamáu árabe cultu, n'árabe العربيّة الفصحى y árabe coránicu, ye una variedá del idioma árabe. L'árabe clásicu ye la forma de la llingua árabe utilizada nos testos omeyes y abasíes (sieglos VII ya IX). Ta basáu nos dialeutos medievales de les tribus árabes. El árabe estándar modernu ye descendiente direutu del idioma usáu modernamente al traviés del mundu árabe, usáu na escritura y l'idioma formal faláu, por casu, discursos y tresmisiones radiales. Ente que la estilística y el lexis del árabe estándar modernu ye distintu del árabe clásicu, la morfoloxía y la sintaxis caltuviéronse básicamente inalteraes. Los dialeutos vernaculares, sicasí, camudaron más drásticamente. Nel mundu árabe faise poca distinción ente l'árabe clásicu y l'estándar modernu, dambes son llamaes al-fuṣḥā (الفصحى) n'árabe significando ¨la elocuente¨.