Óblast de Yaroslavl
From Wikipedia, the free encyclopedia
Yaroslavl (en rusu: Ярославская область; trescritu como Yaroslávskaya óblast) ye unu de los cuarenta y siete óblast que, xunto coles ventiún repúbliques, nueve krais, cuatro distritos autónomos y dos ciudaes federales, conformen los ochenta y tres suxetos federales de Rusia. La so capital ye la homónima Yaroslavl, interseición d'importantes autopistes, ferrocarriles y canales d'agua. Ta allugáu nel distritu Central llindando al norte con Vólogda, al este con Kostromá, al sur con Ivánovo y Vladímir, al suroeste col óblast de Moscú y al oeste con Tver.
Óblast de Yaroslavl | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | Rusia | ||||
ISO 3166-2 | RU-YAR | ||||
Tipu d'entidá | Óblasts de Rusia | ||||
Capital | Yaroslavl | ||||
Cabezaleru/a del gobiernu | Mikhail Yevrayev | ||||
Nome llocal | Ярославская область (ru) | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 57°52′N 39°12′E | ||||
Superficie | 36400 km² | ||||
Llenda con | Óblast de Vólogda, Óblast de Kostromá, Óblast d'Ivánovo, Óblast de Vladímir, Óblast de Moscú y Óblast de Tver | ||||
Demografía | |||||
Población | 1 241 424 hab. (1r xineru 2021) | ||||
Densidá | 34,11 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | Hora de Moscú y Europa/Moscú | ||||
Fundación | 11 marzu 1936 | ||||
yarregion.ru | |||||
Visión xeneral
El óblast de Yaroslavl foi establecida'l 1 de marzu de 1936.
Demografía
Estes son figures de población d'alcuerdu al censu rusu de 2002:
- Población total: 1.367.398
- Homes: 617.889
- Muyeres: 749.509
- Población urbana: 1.106.805
- Población rural: 260.593
Mira de vida:
- Permediu: 63 años
- Homes: 57 años *
Mujer: 71 años
El 98% de los residentes son ciudadanos rusos.
Ciudaes
La ciudá más antigua ye Rostov.
La ciudá de Mologa (conocida dende'l sieglu XIII), alcontrada a veres del ríu Mologa, quedó somorguiada so les agües pel llargu llagu artificial de la presa de Rybinsk, que nel so momentu, foi'l mayor banzáu artificial del mundu (construyida ente 1935-47, y qu'empezó a enllenase a partir del añu 1941).
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.