Èlida
regió de l'antiga Grècia / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Èlida (grec antic: Ἦλις, llatí: Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu)[1][2] fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida. Era a la costa oest del Peloponès, entre Acaia i Messènia. Tenia al nord el cap Araxos i el riu Larissos, i al sud el riu Neda; a l'est tenia les muntanyes d'Arcàdia i a l'oest la mar Jònica. També acollia la ciutat d'Olímpia, seu del festival homònim que portava al país nombrosos visitants; com que posseïa el temple de Zeus Olímpic, a la riba del riu Alfeu, el territori era sagrat i inviolable.[3]
Per a altres significats, vegeu «Èlide (desambiguació)». |