Àlef
primera lletra de molts alfabets semítics / From Wikipedia, the free encyclopedia
La ʾālp és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp 𐤀 en fenici, ʔālap ܐ en siríac, àlif ا en àrab, àlef א en hebreu i ʔälf አ en amhàric.
Dades ràpides Caràcter, Part de ...
Àlef | ||||
---|---|---|---|---|
Caràcter | 𓃾 (Jeroglífic egipci) 𐤀 (alfabet fenici) 𐡀 (alfabet arameu) ܐ (alfabet siríac) ﺍ (alfabet àrab) א (alfabet hebreu) 𐩱 (alfabet sud-aràbic) አ (alfabet amhàric) 𐎀 (alfabet ugarític) ࠀ (alfabet samarità) | |||
Part de | sistema d'escriptura | |||
|
Tanca
L'àlef està present en Unicode com a U+05D0 א letter alef.
En fonètica àlef originàriament representava el so /ʔ/. En hebreu israelià modern aquest so no es pronuncia, tot i que de vegades la lletra ayn (ע) és pronunciada com a /ʔ/, per exemple en el nom de la cançó מָעוֹז צוּר, Māʕōz Sˤūr, que es pronuncia Maʔoz Tsur.
Originalment en la llengua fenícia aquest so /ʔ/ estava present, però en idioma neopúnic aquest fonema deixà de pronunciar-se i aquesta lletra s'utilitzà com a mater lectionis per indicar qualsevol vocal, especialment [o] i [a].[1]
|