L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin. Va emergir a l'escena internacional com a zona geoestratègica a partir de l'esfondrament de la Unió Soviètica (1991) i la configuració de cinc noves repúbliques independents.[1] Alguns autors consideren que coincideix amb zones de la ruta de la Seda.[2]

Quick facts: Àsia Central, Localització, Geografia, Part d...
Àsia Central

Localització
 45° 18′ N, 63° 54′ E
Geografia
Part deÀsia
Limita amb
Close

Tanmateix, hi ha un consens general sobre algunes àrees geogràfiques definides que, sens dubte, hi pertanyen. És el cas de les actuals repúbliques independents del Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan, el Turkmenistan, l'Uzbekistan, Mongòlia i la Regió Autònoma de Xinjiang, pertanyent a la República Popular de la Xina. Hambly inclou la Regió Autònoma del Tibet i la Mongòlia Interior.[3]

També es considera part d'aquesta regió, per vincles geogràfics, històrics i culturals, la Regió Autònoma de Mongòlia Interior de la República Popular Xinesa, i entitats federals integrants de la Federació Russa: la República dels Calmucs, la República del Tatarstan, la República del Baixkortostan, la República de l'Altai, la República de Tuvà, la República de Buriàtia i part de la República de Sakhà.[4] Aquesta delimitació té sentit en l'època actual, però en termes històrics és habitual estendre la denominació fins a abastar l'Afganistan, parts de l'Iran, el Pakistan, Sibèria, el Caixmir i el Tibet i les actuals repúbliques d'Armènia, l'Azerbaidjan i Geòrgia, encara que aquestes tres últimes també s'inclouen al Caucas.

La UNESCO considera pertanyents a Àsia Central Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjikistan, Kirguizistan, Afganistan, Mongolia, la Xina occidental i parts de Pakistan, Iran i l'Índia.[5] La Unió Soviètica considerà Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjikistan i Kirguizistan com a regió de l'Àsia Mitjana (Srédniaia Àzia), mentre que els russos hui en dia inclouen a l'Àsia Mitjana la República del Kazakhstan.[6]

Els països d'Àsia central (fronteres, capitals, etc.) tal com es representen avui en els mapes, són una fixació de l'imaginari soviètic dels anys 1920-30 i no van quedar delimitats totalment fins a l'any 1936. El nom de les noves repúbliques va quedar fixat a partir de l'ètnia majoritària dins de cada territori. Es pot constatar, però, que les noves entitats eren fràgils des d'un principi a causa del traçat de les fronteres, el repartiment de recursos i l'existència de minories ètniques importants en cada territori. Així, Samarcanda i Bukharà, de majoria tadjik, van ser atribuïdes a l'Uzbekistan i no a Tadjikistan. La vall de Ferganà, amb unitat geogràfica i històrica, fou fragmentada i repartida en tres repúbliques, etc. El risc de qüestionament de les fronteres no pot descartar-se completament, com demostren les tensions internes que apareixen periòdicament dins la zona.[cal citació]