Ángela Ruiz Robles
a vender cubatas en la feria / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ángela Ruiz Robles (Villamanín, 28 de març de 1895 - Ferrol, 27 d'octubre de 1975) va ser una mestra, escriptora i inventora espanyola, precursora del llibre electrònic (ebook).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 març 1895 Villamanín (província de Lleó) |
Mort | 27 octubre 1975 (80 anys) Ferrol (província de la Corunya) |
Activitat | |
Ocupació | professora, inventora |
Nascuda a Villamanín (Lleó) el 1895, filla d'Elena Robles i Feliciano Ruiz, farmacèutic. Va realitzar els seus estudis superiors a l'Escola de Magisteri de Lleó, on va impartir les seves primeres classes de taquigrafia, mecanografia i comptabilitat mercantil entre 1915 i 1916. Va ser docent i directora de l'Escola de Gordón, a Lleó, el 1917. Va obtenir la plaça de mestra en un llogaret proper a Ferrol el 1918, Santa Uxía de Mandiá, on va ser fins al 1928.[1] El 18 de desembre de 1925, rebé «una distinció especial pels seus indiscutibles mèrits en agraïment a la seva dedicació i l'atenció desinteressada» promoguda pels seus conveïns. El 1934 s'ocupà de la gerència de l'Escola Nacional de Nenes de l'Hospici, on realitzaria una important tasca.[2] El 1945 és professora de l'Escola Obrera gratuïta. El 1948 ensenya taquigrafia, ortografia, gramàtica i mecanografia en el Col·legi Ibáñez Martín. El 1959 n'és directora fins a la seva jubilació.
Entre 1938 i 1946 escriu, imparteix conferències, edita i reedita la major part de la seva obra científica, un total de setze llibres.[1] Els seus tres primers en són: Compendio de ortografía castellana, Ortografía castellana i Taquigrafía martiniana abreviada moderna. Aquesta darrera obra descriu un mètode taquigràfic sistemàtic i simplificat, basat en les vocals martinianes i que pot fer-se servir per a qualsevol llengua, inclosa l'esperanto.[3] I és que Ángela Ruiz Robles és parlant d'aquesta llengua i en defensa l'ús com a llengua auxiliar internacional fins que el govern sorgit de la Guerra Civil el considerarà lligat a moviments perseguits pel règim i en particular l'anarquisme, fet que en desaconsellarà l'ús.[4]
També imparteix classes a opositors de duanes, correus, telègrafs i per a l'ingrés en alts estudis mercantils en l'acadèmia per a adults de la seva propietat, Elmaca.[5]