Çatalhöyük
From Wikipedia, the free encyclopedia
Xàtal Khúic, Çatalhöyük, Çatal Höyük, Çatalhüyük o Çatal Hüyük (del turc çatal per a ‘forca’ i höyük per a ‘turó’, literalment el Turó de la Forca), és un antic assentament humà del període neolític i de l'edat de bronze, el més gran exemple d'urbanisme neolític de l'Orient Mitjà. Se situa en la plana de Konya, a la província de Konya, concretament al sud-est de la ciutat de Konya, Anatòlia Central, Turquia. Les seves capes inferiors més antigues són d'uns 7.500 anys aC.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Entitat territorial administrativa | Província de Konya (Turquia) i Meram (Turquia) (en) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | zona tampó: 110,74 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 2012 (36a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv) | |||
Identificador | 1405 | |||
Història | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Període | neolític | |||
Cronologia | ||||
1961 | excavació arqueològica | |||
1965 | excavació arqueològica | |||
1963 | excavació arqueològica | |||
1962 | excavació arqueològica | |||
Activitat | ||||
Creació | 7500 aC | |||
Data de dissolució o abolició | 5700 aC | |||
Lloc web | catalhoyuk.com | |||
Durant el seu apogeu feia 13 hectàrees, i l'habitaven al voltant d'un miler de famílies, és a dir, una població d'unes 5.000 persones. Tenia una cultura relativament avançada, tècniques elaborades de fabricació de ceràmica, i tenia relacions comercials amb punts distants de la península. S'hi han trobat restes de temples decorats amb frescos, figuretes de deïtats, i tombes familiars que mostren la complexitat de la seva religió.
Per les restes trobades, se sap que a Çatal Hüyük ja es conreava blat, ordi, pèsols, llenties, pomes i ametlles. Sembla que no hi havia ramaderia, però sí que caçaven (cérvols, senglars i onagres).
Era la seu de nombrosos intercanvis comercials (fusta, obsidiana, sílex, coure i petxines de la Mediterrània), i se sap que els artesans ja dominaven la fosa del coure, i de fet n'és l'exemple més antic de l'Orient Mitjà. L'artesania era de puntes de fletxa, llances, punyals d'obsidiana i de sílex, masses de pedra, figuretes de pedra i argila, teixits, bols, recipients i joieria (en particular, amb perles).
Les cases estaven enganxades les unes a les altres, sense carrers ni passatges. L'accés als habitatges es feia per la teulada, amb escales que anaven d'un nivell a l'altre. El desenvolupament d'aquesta civilització es va interrompre bruscament cap al 5700 aC per un gran incendi, que va coure la tova i no va permetre que parets de fins a tres metres quedessin dempeus. La major part de l'assentament va ser destruït o abandonat.
El 2012, la UNESCO el va incloure dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.[1]