Època elisabetiana
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'època elisabetiana és el període associat amb el regnat de la reina Elisabet I[1] (1558-1603) i és sovint considerada com l'edat d'or de la història anglesa, en contrast amb els períodes anterior i posterior. Va ser un breu període de pau entre la reforma anglesa i les batalles entre protestants i catòlics, i entre el parlament i la monarquia.
1558–1603 | |
Precedida per | Època Tudor |
---|---|
Succeïda per | Època estuardiana |
Monarca | Elisabet I |
Anglaterra tenia un govern de monarquia absoluta, molt centralitzat i de sòlida estructura, en gran part com a resultat de les reformes d'Enric VII i Enric VIII. El segle xvii estaria marcat ja per batalles entre el parlament, demanant més poder, i la monarquia, més feble.
El Renaixement italià havia arribat a una fi sota el pes de la dominació estrangera de la península. Era una edat d'exploració i expansió a l'estranger, mentre a casa, la Reforma protestant[2] es convertia en la mentalitat nacional de totes les persones. Va ser l'àpex del Renaixement anglès, va veure la floració de la poesia i literatura angleses mentre el teatre va trencar amb l'estil del passat.