Ètica a Nicòmac
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Ètica a Nicòmac,[1] sovint anomenada simplement l'Ètica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica. Els deu llibres que comprèn estan basats en apunts de les seves lectures al Liceu, i van ser o bé editats pel seu fill Nicòmac o bé dedicats a ell.
Dades ràpides (grc) Ἠθικὰ Νικομάχεια, Tipus ...
(grc) Ἠθικὰ Νικομάχεια | |
---|---|
Tipus | obra escrita i text |
Fitxa | |
Autor | Aristòtil |
Llengua | grec antic |
Dades i xifres | |
Tema | ètica, moral, felicitat i virtut |
Gènere | tractat |
Representa l'entitat | cinc W |
Tanca
L'Ètica se centra en la importància d'obrar virtuosament de manera habitual i la necessitat de desenvolupar una personalitat virtuosa. Aristòtil va emfasitzar la importància del context en el comportament ètic, i la capacitat d'un virtuós per a reconèixer la millor opció a escollir. Aristòtil defensa que si una persona persegueix la felicitat (eudaimonia) ben entesa, la millor línia d'acció és una conducta virtuosa.