Òptica sense imatge
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'òptica sense image, o bé òptica anidòlica, és una branca de l'òptica que busca optimitzar l'enllumenat produït per una font sobre un objectiu sense preocupar-se de formar una imatge de la font. Té com aplicacions principals els cartells fotovoltaics de concentració i els sistemes d'enllumenat. L'òptica sense imatge va ser desenvolupada a meitat de la dècada de 1960 per tres equips diferents, a la URSS per V. K. Baranov, a Alemanya per Martin Ploke i als Estats Units per Roland Winston, aquest últim havent portat al que l'òptica sense imatge és avui.[1]