El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 316 dies per a finalitzar l'any i 317 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1837 - La Panadella (Montmaneu, l'Anoia): els carlins del general Benet Tristany vencen a la batalla de la Panadella durant la Primera Guerra Carlina.
• 1923 - Barcelona: s'inaugura l'estadi de Sarrià amb el partit RCD Espanyol 4 - UE Sants 1.
• 1980 - Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
• 2006 - Barcelona: Una manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir recorre Barcelona sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir", per demanar que es respecti el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya

Resta del món

• 1885 - EUA: Mark Twain publica Les aventures de Huckleberry Finn.

Naixements

Països Catalans

• 1872 - Sabadell, província de Barcelona: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
• 1887 - Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República.
• 1916 - Barcelona: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.
• 1956 - Castelló de la Plana: Soledad Sorribes Martínez, mestra, llicenciada en geografia i historia, política valenciana.
• 1970 - Barcelona: Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista, editora, escriptora i activista independentista catalana.
• 1973 - Badalona, Barcelonès: Melanie Olivares, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
• 1985 - Barcelona, Barcelonès: Laia Costa i Bertrán, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.

Resta del món

• 1516 - Greenwich, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i Irlanda (m. 1558).
• 1734 - Thizy-les-Bourgs, França: Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès (m. 1793).
• 1745 - Como, Llombardia: Alessandro Volta, físic italià (m. 1927).
• 1799 - Hamburg: Alexis de Chateauneuf, arquitecte i urbanista.
• 1820 - Estocolm: Lea Ahlborn, gravadora de medalles sueca (m. 1897).
• 1825 - Komárom, Regne d'Hongria: Mór Jókai, escriptor en hongarès i periodista hongarès (m. 1904).
• 1890 - Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Units: Adolphe Menjou, actor estatunidenc.
• 1898 - Mòdena, Regne d'Itàlia: Enzo Ferrari, pilot de carreres italià i fundador de la fàbrica de cotxes Ferrari.
• 1911, Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
• 1919 - Lattimer Mines, Pennsilvània, Estats Units: Jack Palance, actor estatunidenc.
• 1925 - Nova York, Estats Units: George Kennedy, actor estatunidenc.
• 1931 - Lorain, Ohio (EUA): Toni Morrison, escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993.
• 1932 - Cáslav, Txecoslovàquia: Milos Forman, cineasta estatunidenc.
• 1933 - Tòquio (Japó): Yoko Ono, artista japonesa.
• 1934 - Trincherpe, Euskadi: Paco Rabanne, modista espanyol.
• 1950 - Memphis, Tennessee, EUA: Cybill Shepherd, actriu estatunidenca.
• 1954 - Englewood, Nova Jersey, EUA: John Travolta, actor estatunidenc.
• 1957 -
  • North Myrtle Beach, Carolina del Sud, EUA: Vanna White, actriu i modelo estatunidenca.^{[cal citació]}
  • Wismar, Alemanya Oriental: Marita Koch, atleta especialista en proves de velocitat, que va batre 14 rècords del món a l'aire lliure
• 1967 - Caldogno, Itàlia: Roberto Baggio, futbolista italià.
• 1968 - Roseville, California, EUA: Molly Ringwald, actriu estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

• 1954 - Sabadell (Vallès Occidental): Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català.
• 1991 - Palma (Mallorca): Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filòleg i lingüista menorquí.

Resta del món

• 1564 - Roma: Miquel Àngel, escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.
• 1905 - Anvers, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
• 1909 - París: Céleste Mogador, ballarina, cortesana i escriptora francesa, comtessa de Chabrillan (n. 1824).
• 1967 - Princeton (N. Jersey, EUA): Robert Oppenheimer, físic estatunidenc, director del projecte Manhattan, que donà lloc a la bomba atòmica (n. 1904).
• 2005 - Grozni, Txetxènia: Yunadi Turchayev(L'emir de Grozni), militar independentista txetxè.
• 1985 - Ixelles, Bèlgica: Marcel Pesch, ciclista luxemburguès.

Festes i commemoracions

• Dia de la independència de Gàmbia (1965)

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Sadot de Seleúcia i 128 companys màrtirs (342); Eladi de Toledo o Hel·ladi, bisbe (632); Tarasi de Constantinoble, bisbe (806); Angilibert de Centula, abat (814); Teotoni de Coïmbra, abat i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu (1162); François-Régis Clet, prevere màrtir a la Xina (1820); Geltrude Comensoli, fundadora (1903).
  • Beats al Martirologi romà: fra Angelico, pintor dominic (1455); William Harrington, prevere màrtir (1594); John Pibush, prevere màrtir (1601); Jean-Pierre Néel, prevere, Martí Wu Xuesheng, Joan Zhang Tianshen, i Joan Chen Xianheng, màrtirs (1862); Georg Kaszyra, prevere màrtir (1943).
• Sants que no figuren al Martirologi romà: Simeó I de Jerusalem, bisbe (107?); Lleó i Paregori de Patara, màrtirs (ca. 260); Luci, Silvà, Tòtil i màrtirs d'Àfrica; Màxim, Claudi, Prepedigna, Alexandre i Cútia d'Ostia, màrtirs (295); Constança, Àtica i Artèmia, màrtirs a Caeni Gallicani (354, venerades fins al s. XVI); Colman de Lindisfarne, abat (676); Hildebert de Saint-Wandrille, abat (700); Iniorok de Vannes, bisbe (s. VIII); Legunci de Metz, bisbe; Gwingurian de Rhuy, monjo (s. IX). A França: Bernadette Soubirous, verge (1879).
• Beats que no figuren al Martirologi romà: Agnès De, verge màrtir a Vietnam (1841); Andreu Nam-Thung, màrtir (1855); Àgata Lin, verge màrtir a la Xina (1858).

Església Copta

• 11 Meixir: Fabià I, bisbe de Roma (250); Abraham d'Arbela, bisbe (245).

Església Apostòlica Armènia

• 29 Arac': Àgata de Catània, verge i màrtir; Inas, Rimas i Pinnas, escites conversos per l'apòstol Andreu.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 2 de març del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 5 de febrer del calendari julià.

• Sants: Àgata de Catània, verge i màrtir; Bassilisa de Nicomèdia, màrtir (300); Teodúlia, Hel·ladi, Macari, Boetos i Evagri d'Anabarze, màrtirs (ca. 304); Teodosi de Skopelos (ca. 421); Polieucte de Constantinoble, arquebisbe (970); Teodosi de Txernigov, arquebisbe (1696); Antoni d'Atenes, màrtir (1774); Mihail, metropolità de Sèrbia (translació de les relíquies, 1897); Matuixka Agata de Bielorússia, màrtir (1938); Evgenij, monjo màrtir (1939); Paramon, màrtir (1941); Mihail, màrtir (1942)

Esglésies luteranes

• Martí Luter (commemorat al calendari litúrgic luterà i episcopalià).