El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 316 dies per a finalitzar l'any i 317 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1837 - La Panadella (Montmaneu, l'Anoia): els carlins del general Benet Tristany vencen a la batalla de la Panadella durant la Primera Guerra Carlina.
• 1923 - Barcelona: s'inaugura l'estadi de Sarrià amb el partit RCD Espanyol 4 - UE Sants 1.
• 1980 - Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
• 2006 - Barcelona: Una manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir recorre Barcelona sota el lema Som una nació i tenim el dret de decidir, per demanar que es respecti el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya

Resta del món

• 1885 - EUA: Mark Twain publica Les aventures de Huckleberry Finn.
• 2010 - Níger: cop d'estat contra el president Mamadou Tandja.

Naixements

Països Catalans

• 1872, Sabadell, província de Barcelona: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
• 1887, Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República.
• 1916, Barcelona: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.
• 1951, Mataró, Maresme: Joaquima Cot i Codony, jugadora de basquetbol catalana.^[1]
• 1956, Castelló de la Plana: Soledad Sorribes Martínez, mestra, llicenciada en geografia i historia, política valenciana.
• 1957, Xinzo de Limia, Ourense: Carmen Agulló, pedagoga i professora universitària experta en la història de l'educació de les dones.^[2]
• 1970, Barcelona: Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista, editora, escriptora i activista independentista catalana.^[3]
• 1973, Badalona, Barcelonès: Melanie Olivares, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
• 1985, Barcelona: Laia Costa i Bertrán, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.^[4]

Resta del món

• 1516, Greenwich, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i Irlanda (m. 1558).^[5]
• 1632, Bolonya, Itàlia: Giovanni Battista Vitali, compositor italià (m.1692).^[6]
• 1642, Rouenː Marie Champmeslé, actriu francesa del segle xvii (m. 1698).^[7]
• 1734, Thizy-les-Bourgs, França: Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès (m. 1793).
• 1745, Como, Llombardia: Alessandro Volta, físic italià (m. 1827).
• 1799, Hamburg: Alexis de Chateauneuf, arquitecte i urbanista.
• 1825, Komárom, Regne d'Hongria: Mór Jókai, escriptor en hongarès i periodista hongarès (m. 1904).
• 1826, Estocolm: Lea Ahlborn, gravadora de medalles sueca (m. 1897).^[8]
• 1844, París, Victorine Meurent va ser una pintora francesa i també una model de pintors (m. 1927).^[9]
• 1890, Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Units: Adolphe Menjou, actor estatunidenc.
• 1898, Mòdena, Regne d'Itàlia: Enzo Ferrari, pilot de carreres italià i fundador de la fàbrica de cotxes Ferrari.
• 1911, Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
• 1912, Sevilla: Antoñita Colomé, actriu, cantant i ballarina.^[10]
• 1919, Lattimer Mines, Pennsilvània, Estats Units: Jack Palance, actor estatunidenc.
• 1925, Nova York, Estats Units: George Kennedy, actor estatunidenc.
• 1926, Budapest: Susanna Egri, ballarina hongaresa, coreògrafa i professora de dansa.^[11]
• 1931, Lorain, Ohio, EUA: Toni Morrison, escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 (m. 2019).^[12]
• 1931, Sevilla: Laura Valenzuela, actriu espanyola.^[13]
• 1932, Cáslav, Txecoslovàquia: Milos Forman, cineasta estatunidenc.
• 1933, Tòquio (Japó): Yoko Ono, artista japonesa.^[14]
• 1934, Trincherpe, Euskadi: Paco Rabanne, modista espanyol.
• 1950, Memphis, Tennessee, EUA: Cybill Shepherd, actriu estatunidenca.
• 1954, Englewood, Nova Jersey, EUA: John Travolta, actor estatunidenc.
• 1957: Wismar, Alemanya Oriental: Marita Koch, atleta especialista en proves de velocitat, que va batre 14 rècords del món a l'aire lliure.^[15]
• 1967, Caldogno, Itàlia: Roberto Baggio, futbolista italià.
• 1968, Roseville, Califòrnia, EUA: Molly Ringwald, actriu estatunidenca.
• 1969, Carvin, Pas de Calais: Hermeline Malherbe, política que ha estat presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals.^[16]
• 1974, Mount Vernon, Missouri: Julia Lorraine Hill, activista ambiental estatunidenca i defensora de l'objecció fiscal.^[17]
• 1994, Gwangju, Corea del Sud: Jung Hoseok, conegut com a J-Hope, raper i ballarí de la coneguda banda BTS.

Necrològiques

Països Catalans

• 1913 - Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol i la segona a assolir el doctorat.^[18]
• 1944 - Barcelona: Emília Coranty Llurià, pintora i professora de dibuix (n. 1862).^[19]
• 1954 - Sabadell (Vallès Occidental): Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català.
• 1987 - Elx, El Baix Vinalopó: Josefina Manresa, modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández (n. 1916).^[20]
• 1991 - Palma (Mallorca): Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filòleg i lingüista menorquí.

Resta del món

• 1218 - Friburg de Brisgòvia (Sacre Imperi Romanogermànic)ː Bertold V de Zähringen, darrer duc de Zähringen (n. c.1160)
• 1294 - Cambaluc (Xina): Khublai Khan, cinquè i últim kan de l'Imperi Mongol (n.1215).^[21]
• 1535 - Grenoble, França: Agrippa de Nettesheim, escriptor, filòsof, alquimista, cabalista, metge i ocultista, considera una figura important del feminisme de la seva època (n. 1486).
• 1564 - Roma: Miquel Àngel, escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.
• 1679 - Londresː Anne Conway, filòsofa anglesa (n. 1631).^[22]
• 1807 - Offenbach, Hesse: Sophie von La Roche, escriptora alemanya (n. 1731).^[23]
• 1885 - Londresː Charlotte Sainton-Dolby, contralt, professora i compositora anglesa (n. 1821).^[24]
• 1905 - Anvers, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
• 1909 - París: Céleste Mogador, ballarina, cortesana i escriptora francesa, comtessa de Chabrillan (n. 1824).^[25]
• 1939 - Madrid: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.^[26]
• 1967 - Princeton (N. Jersey, EUA): Robert Oppenheimer, físic estatunidenc, director del projecte Manhattan, que donà lloc a la bomba atòmica (n. 1904).
• 1985 - Ixelles, Bèlgica: Marcel Pesch, ciclista luxemburguès.
• 2008 - Caen (França); Alain Robbe-Grillet, escriptor i cineasta francès (n. 1922).^[27]

Festes i commemoracions

• Dia de la independència de Gàmbia (1965)

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Sadot de Seleúcia i 128 companys màrtirs (342); Eladi de Toledo o Hel·ladi, bisbe (632); Tarasi de Constantinoble, bisbe (806); Angilibert de Centula, abat (814); Teotoni de Coïmbra, abat i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu (1162); François-Régis Clet, prevere màrtir a la Xina (1820); Geltrude Comensoli, fundadora (1903).
  • Beats al Martirologi romà: fra Angelico, pintor dominic (1455); William Harrington, prevere màrtir (1594); John Pibush, prevere màrtir (1601); Jean-Pierre Néel, prevere, Martí Wu Xuesheng, Joan Zhang Tianshen, i Joan Chen Xianheng, màrtirs (1862); Georg Kaszyra, prevere màrtir (1943).
• Sants que no figuren al Martirologi romà: Simeó I de Jerusalem, bisbe (107?); Lleó i Paregori de Patara, màrtirs (ca. 260); Luci, Silvà, Tòtil i màrtirs d'Àfrica; Màxim, Claudi, Prepedigna, Alexandre i Cútia d'Ostia, màrtirs (295); Constança, Àtica i Artèmia, màrtirs a Caeni Gallicani (354, venerades fins al s. XVI); Colman de Lindisfarne, abat (676); Hildebert de Saint-Wandrille, abat (700); Iniorok de Vannes, bisbe (s. VIII); Legunci de Metz, bisbe; Gwingurian de Rhuy, monjo (segle ix). A França: Bernadette Soubirous, verge (1879).
• Beats que no figuren al Martirologi romà: Agnès De, verge màrtir a Vietnam (1841); Andreu Nam-Thung, màrtir (1855); Àgata Lin, verge màrtir a la Xina (1858).

Església Copta

• 11 Meixir: Fabià I, bisbe de Roma (250); Abraham d'Arbela, bisbe (245).

Església Apostòlica Armènia

• 29 Arac': Àgata de Catània, verge i màrtir; Inas, Rimas i Pinnas, escites conversos per l'apòstol Andreu.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 2 de març del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 5 de febrer del calendari julià.

• Sants: Àgata de Catània, verge i màrtir; Bassilisa de Nicomèdia, màrtir (300); Teodúlia, Hel·ladi, Macari, Boetos i Evagri d'Anabarze, màrtirs (ca. 304); Teodosi de Skopelos (ca. 421); Polieucte de Constantinoble, arquebisbe (970); Teodosi de Txernigov, arquebisbe (1696); Antoni d'Atenes, màrtir (1774); Mihail, metropolità de Sèrbia (translació de les relíquies, 1897); Matuixka Agata de Bielorússia, màrtir (1938); Evgenij, monjo màrtir (1939); Paramon, màrtir (1941); Mihail, màrtir (1942)

Esglésies luteranes

• Martí Luter (commemorat al calendari litúrgic luterà i episcopalià).