1I/ʻOumuamua
objecte interestel·lar / From Wikipedia, the free encyclopedia
1I/ʻOumuamua (conegut prèviament com a C/2017 U1 (PANSTARRS) i A/2017 U1) és un objecte interestel·lar que està passant a través del sistema solar. Fou descobert en una òrbita altament hiperbòlica per l'astrònom Robert Weryk el 19 d'octubre de 2017 amb observacions fetes pel telescopi Pan-STARRS[7] quan l'objecte es trobava a 0,2 AU (30.000.000 km) de la Terra. Primer es va pensar que era un cometa, però es va classificar com a asteroide una setmana després. És el primer objecte d'una nova classe anomenada asteroide hiperbòlic.[8]
1I/ʻOumuamua | |
---|---|
Designació provisional | A/2017 U1 |
Descobert per | Robert Weryk |
Data de descobriment | 19 octubre 2017 , Pan-STARRS |
Mètode de descobriment | imatge directa[1] |
Cos pare | cap valor |
Constel·lació | Peixos |
Època | 2017-Oct-30 (JD 2458056.5) |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | cap valor |
Periàpside | 0,25529 ua (arg (ω): 241,5) |
Semieix major a | cap valor |
Excentricitat e | 1,196[2] |
Període orbital P | cap valor |
Velocitat orbital mitjana | 26,32 km/s (velocitat interstel·lar)[3] |
Anomalia mitjana M | 35,037 ° |
Inclinació i | 122,68 ° |
Longitud del node ascendent Ω | 24,599 ° |
Característiques físiques i astromètriques | |
Radi | 0 R_J[1] |
Diàmetre | 230 m[4] |
Magnitud absoluta | 22,08[5] |
Periode de rotació | 8,14 h |
Ascensió recta (α) | 0h 0m 0s[1] |
Declinació (δ) | 0° 0' 0''[1] |
Albedo | 0,04 (albedo geomètrica)[6] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 3788040 |
Basat en les observacions de 27 dies, la seva excentricitat es va calcular en 1.20, la més alta mai observada en el sistema solar.[8][9] L'anterior rècord el tenia el cometa C/1980 E1 amb una excentricitat de 1.057[10][11] L'alta excentricitat de ʻOumuamua indica que no ha estat mai gravitacionalment lligat al sistema solar i a seva alta velocitat indica que prové del medi interestel·lar. Té una inclinació de 123º respecte l'eclíptica i una velocitat interestel·lar de 26.32 km/s amb un màxim al periheli de 87.71 km/s.[9] ʻOumuamua és un objecte petit que es troba entre 100 i 1.000 metres de llarg, amb la seva amplada i gruix estimats entre 35 i 167 metres.[12] Té un color vermell, com els objectes del Sistema Solar exterior. Malgrat la seva propera aproximació al Sol, no va mostrar signes de tenir una coma. Va mostrar una acceleració no-gravitatòria, potencialment a causa de la desgasificació o una empenta de la pressió de radiació solar.[13][14] Té una velocitat de rotació similar a la dels asteroides del Sistema Solar, però molts models vàlids permeten que sigui més allargat que tots els altres cossos naturals, excepte alguns. La seva corba de llum, suposant un petit error sistemàtic, presenta el seu moviment com a "tombant" en lloc de "girar", i es mou prou ràpid en relació amb el Sol que és probable que sigui un origen extrasolar. Extrapolat i sense més desacceleració, el seu camí no es pot capturar en una òrbita solar, de manera que finalment abandonarà el Sistema Solar i continuarà cap a l'espai interestel·lar. Es desconeix el seu sistema planetari d'origen i edat.
ʻOumuamua seria notable pel seu origen extrasolar, gran obliqüència i acceleració observada sense coma aparent. El juliol de 2019, la majoria dels astrònoms van concloure que es tractava d'un objecte natural, però la seva caracterització exacta és controvertida donada la finestra d'observació limitada. Tot i que un objecte no consolidat (munt de runes) requeriria que ʻOumuamua tingués una densitat similar als asteroides rocosos,[15] una petita quantitat de força interna semblant als cometes gelats[16] li permetria tenir una densitat relativament baixa. Les explicacions proposades del seu origen inclouen la resta d'un cometa lliure desintegrat,[17][18] o un tros d'un exoplaneta ric en gel de nitrogen, semblant a Plutó.[19][20][21] El 22 de març de 2023, els astrònoms van proposar que l'acceleració observada era "deguda a l'alliberament d'hidrogen molecular atrapat que es va formar mitjançant el processament energètic d'un cos congelat ric en H₂O",[22] consistent amb que 'Oumuamua és un cometa interestel·lar, "originat com una relíquia planetesimal semblant àmpliament als cometes del sistema solar".[23]
Avi Loeb ha suggerit que podria ser un producte de tecnologia extraterrestre,[24] però no hi ha proves suficients per donar suport a cap hipòtesi, "malgrat tota [la seva] estranyesa".[25][26][27] El gener de 2022, els investigadors van proposar el Projecte Lyra, on una nau espacial llançada des de la Terra podria arribar a 'Oumuamua en 26 anys per a estudis més detallats.[28][29]