2 de febrer
De Viquipèdia
| << | Febrer 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 332 dies per finalitzar l'any i 333 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1428, Camprodon: Terratrèmol d'intensitat 6.5 en l'escala de Richter que deixà més de 1000 morts entre Camprodon, Puigcerdà, Barcelona i Queralbs.
- 1778, Alacant: S'autoritza al port d'Alacant a comerciar lliurement amb les colònies americanes, segons un Reial decret de Carles III, ampliat amb un altre posterior del 12 d'octubre.[1]
- 1878, Vic: Fundació de la publicació La Veu del Montserrat, de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada.[2]
- 1916, Barcelona: Obre la Llibreria Quera al carrer de Petritxol; la més antiga de la ciutat, es manté en la situació originària.[3]
- 1974, Barcelona: Lluís Llach torna a actuar al Palau de la Música Catalana després de 4 anys d'exili.
- 2004, Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 1848, Guadalupe Hidalgo, Mèxic: tractat que posa fi a la guerra entre els Estats Units i Mèxic. Comporta la cessió als primers de Texas, Nou Mèxic i l'Alta Califòrnia.[4]
- 1869, Madrid: un decret-llei crea els arxius generals de protocols a Espanya.
- 1921, Clonfin, Comtat de Longford, Irlanda: Un escamot de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) perpetra l'Emboscada de Clonfin, quatre membres de la Divisió Auxiliar de la Royal Irish Constabulary foren morts i 8 ferits.[5][6]
- 1922, París: l'editorial Shakespeare & Company publica la primera edició d'Ulysse, novel·la de James Joyce.
- 2007, Roma: Es presenta en societat el Trofeu Giuseppe Garibaldi, que anualment s'entrega al guanyador del partit entre les seleccions de França i Itàlia al Torneig de les Sis Nacions.
Naixements
- Països Catalans
- 1208 - Montpeller: Jaume el Conqueridor, rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell i senyor de Montpeller.[7]
- 1647 - Vinaròs: Vicent Guilló Barceló, pintor del barroc valencià (m. 1698).[1]
- 1862 - Manacor: Antoni Maria Alcover, lingüista i eclesiàstic mallorquí (m. 1932).
- 1866 - València: Enric Simonet i Lombardo, pintor valencià.
- 1871 - Sant Feliu de Llobregat: Enriqueta Martí, la «vampira del Raval», segrestadora i suposada assassina en sèrie catalana (m.1913).[8]
- 1884 - Cassà de la Selva: Lluïsa Botet i Mundi, pintora i gravadora catalana (m. 1951).[9]
- 1917 -
- Saix, Alt Vinalopó: Alberto Sols García, bioquímic valencià especialista la biologia molecular (m. 1989).
- Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgellː Càndida Majoral i Majoral, trementinaire (m. 2018).[10]
- 1922 - Barcelona: Rosita Segovia, ballarina catalana de dansa clàssica i espanyola, coreògrafa, professora de dansa espanyola (m. 2003).[11]
- 1923 - Barcelona: Albert Ràfols-Casamada, poeta i pintor català (m. 2009).
- 1932 - Sant Fruitós de Bages, Bages: Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
- 1957 - Barcelona: Pilar Vélez Vicente, historiadora de l'art i gestora cultural, directora del Museu del Disseny de Barcelona.[12]
- 1959 - Torroella de Montgrí: Dolors Bassa i Coll, mestra i psicopedagoga; política catalana, exconsellera de la Generalitat de Catalunya.
- 1968 - l'Arboç: Teresa Vallverdú i Albornà, filòloga i política catalana.
- 1977 - Andorra la Vella: Marc Bernaus Cano, futbolista internacional per la selecció andorrana.
- 1980 - Sabadell: Oleguer Presas, jugador de futbol retirat.
- 1983 - Portocolom, Felanitx: Glòria Julià Estelrich, poeta, escriptora i música mallorquina.
- 1987 - Barcelona: Gerard Piqué, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
- Resta del món
- 1426 - Olite, Navarra: Elionor I de Navarra, princesa d'Aragó i infanta de Navarra, princesa de Girona (m. 1479).[13]
- 1494 - Vigevano: Bona Sforza d'Aragó o de Milà, reina de Polònia i gran duquesa de Lituània (m. 1557).[14]
- 1576 - Remiremont, Ducat de Lorena: Alix Le Clerc, religiosa francesa fundadora de les Canongesses de Sant Agustí de la Congregació de la Mare de Déu.[15]
- 1650 - Londres: Nell Gwyn, actriu anglesa amb prodigiós talent còmic (m. 1687).[16]
- 1714 - Rosenthal (Saxònia)ː Gottfried August Homilius, compositor i organista. Deixeble de Bach (m. 1785).
- 1754 - París (França): Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, diplomàtic francès (m. 1838).[17]
- 1785 - Madrid: Isabella Colbran, compositora d'òpera i mezzosoprano espanyola. Va estar casada amb Rossini (m. 1845).
- 1817 - Alcalá la Real (Andalusia): Josep Maria Ventura i Casas (Pep Ventura), compositor de sardanes.
- 1875 - Viena, Àustria: Fritz Kreisler, violinista i compositor austríac (m. 1962).
- 1880 - Atenesː Evfrossini Paspati, tennista grega que va competir a començaments del segle xx (m. 1935).[18]
- 1882 - Dublín, Irlanda: James Joyce, escriptor irlandès.[19]
- 1884 - Saint-Gengoux-le-National, França: Adèle Clément, violoncel·lista francesa (m. 1958).[20]
- 1887 - Tudela, Navarra: María Francés, actriu espanyola (m. 1987).[21]
- 1897 - Kolno, Polònia: Gertrude Blanch, matemàtica estatunidenca pionera en computació i anàlisi numèrica (m. 1996).[22]
- 1912 - Londres: Millvina Dean, última supervivent en vida del naufragi del Titanic (m. 2009).[23]
- 1918 - Batavia, Índies Orientals –actual Jakarta, Indonèsia–ː Hella S. Haasse, escriptora neerlandesa (m. 2011).[24]
- 1919 - Burgdorf, Berna: Lisa della Casa, soprano suïssa (m. 2012).[25]
- 1926 - Coblença, Alemanya: Valéry Giscard d'Estaing, president de la República Francesa (m. 2020).[26]
- 1927 - Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Stan Getz, saxofonista estatunidenc de jazz (m. 1991).[27]
- 1929 - Ostrava, Txecoslovàquia: Věra Chytilová, directora de cinema avantguardista txeca, pionera del cinema al seu país (m. 2014.[28]
- 1931 - Newark (Nova Jersey): Judith Viorst, escriptora, periodista i investigadora nord-americana.[29]
- 1939 -
- Enterprise, Oregon (EUA): Dale T. Mortensen, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2010 (m. 2014).[30]
- Indianàpolis, Indiana: Mary-Dell Chilton, una de les fundadores de la biotecnologia vegetal.[31]
- 1940 - Jutiapa (Guatemala): Aura Elena Farfán, activista pels drets humans guatemalenca.
- 1947 - Corpus Christi, Texas: Farrah Fawcett, actriu estatunidenca (m. 2009).[32]
- 1950 - Totana (Múrcia), Espanya: Bárbara Rey, actriu i vedet espanyola.[33]
- 1963 - Oxon Hill, Washington DC (EUA): Eva Cassidy, cantant de jazz i soul.[34]
- 1966 - Madrid, Espanya: Emma Ozores Ruiz és una actriu espanyola.
- 1977 - Barranquilla, Colòmbia: Shakira, cantautora colombiana en castellà i anglès.[35]
- 1980 - Piacenza: Nina Zilli, pseudònim de Maria Chiara Fraschetta, cantautora italiana.
- 1985 - Nova Jersey, EUA: Melody Gardot, compositora i cantant de jazz estatunidenca.
- 1991 - Tyseley, Birmingham: Nathan Delfouneso, futbolista anglès
- 1995
- Districte de Faisalabad: Arfa Karim, estudiant i nena prodigi pakistanesa.
- Portland: Remilia, jugadora d'esports electrònics estatunidenca (m. 2019).
Necrològiques
- Països Catalans
- 1747 - Barcelona: Francesc Valls i Galan, un dels màxims exponents de la música barroca a Catalunya.
- 1754 - Madrid (Espanya): Jaume Bort i Melià, arquitecte valencià.
- 1936 - Palma: Matilde Escalas i Xamení, compositora, intèrpret i pedagoga mallorquina (n. 1870).[36]
- 1941 - Alcoi (l'Alcoià): Vicent Pascual Pastor, arquitecte valencià.
- 1956 - París: Joan Puig i Ferreter, escriptor i polític català (n. 1882).[37]
- 1966 - Almenar, Lleidaː Clemència Berdiell, mestra i directora de l’Escola Pública d’Almenar des de 1927 fins l’any 1959 (n.1889).[38]
- Resta del món
- 1200 - Lieja (principat de Lieja): Albert II de Cuijk, príncep-bisbe.
- 1590 - Florència: Caterina de Ricci, religiosa dominica i autora mística italiana, venerada com a santa per l'Església catòlica (n. 1522).
- 1592 - Pastrana, Guadalajara: Ana de Mendoza, princesa d’Eboli, noble espanyola (n. 1540).[39]
- 1884 - Estats Units: Wendell Phillips, abolicionista i defensor dels drets civils estatunidenc.
- 1897 - Sevilla (Espanya): Lluïsa Ferranda d'Espanya, princesa d'Orleans i duquessa de Montpensier fou Infanta d'Espanya.
- 1907 - Sant Petersburg, Rússia: Dmitri Mendeléiev, químic rus, inventor fe la taula periòdica (n. 1834).
- 1930 - Estocolm: Hildegard Thorell, pintora sueca (n. 1850).[40]
- 1957 - San Francisco, Estats Units: Julia Morgan, arquitecta, primera dona titulada en arquitectura al món (n. 1872).[41]
- 1969 - Midhurst, Sussex (Anglaterra), William Henry Pratt conegut amb el nom artístic de Boris Karloff, fou un actor britànic famós pels seus papers en pel·lícules de terror.
- 1970 - Penrhyndeudraeth (el País de Gal·les): Bertrand Russell, matemàtic i filòsof anglès, premi Nobel de Literatura de 1950.[42]
- 1979 - Nova York: Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols.
- 1980 - Nova York (EUA): William Howard Stein, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1911).[43]
- 1999 - Nova York, Estats Units: Marie Van Brittan Brown, infermera i inventora estatunidenca (n. 1922).[44]
- 2000 - Pequín (Xina): Li Zhun, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1985. (n. 1928).[45]
- 2008 - Nova York (EUA): Joshua Lederberg, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (n. 1925).[46]
- 2014 - Nova York: Philip Seymour Hoffman, actor i director de cinema i teatre, guanyador de l'Óscar.
- 2014 - Innsbruck: Maximilian Schell, actor de cinema, guanyador de l'Óscar.
Festes i commemoracions
- Fira a Molins de Rei (El Baix Llobregat), celebrada ininterrompudament des de mitjan segle xix.
- La Candelera, festa major de l'Ametlla de Mar (el Baix Ebre).
- Dansa del Tortell a Esponellà, a la comarca del Pla de l'Estany.
- Patrona de la ciutat de Valls, seguit de festes en els anys acabats en 1 (1991, 2001, 2011...).
- Entrada dels Moros i Cristians de Bocairent (La Vall d'Albaida), en honor de sant Blai.
- Dia internacional de les zones humides
- Onomàstica: Presentació de Jesús al Temple, antigament Purificació de Maria, i popularment la Candelera; Corneli el Centurió; Adalbert I d'Ostrevent; santa Caterina de Ricci, Llorenç de Canterbury; beat Esteve Bellesini; venerable François Libermann, fundador de la Congregació del Sant Cor de Maria; beat Simone Fidati de Cascia, prevere agustí; beata Maria Katharina Kasper, fundadora de les Serventes pobres de Jesucrist.
- Dia de la marmota, a la localitat de Punxsutawney, Pennsilvània.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:2 de febrer. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2 de febrer |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Dates i fets del 2 de febrer». Diari La Veu. Arxivat de l'original el 2020-06-25. [Consulta: 11 febrer 2020].
- ↑ «La Veu del Montserrat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 desembre 2021].
- ↑ «Llibreria Quera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Tractat de Guadalupe Hidalgo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ Coleman, Marie.. County Longford and the Irish revolution, 1910-1923. Dublín: Irish Academic Press, 2003. ISBN 0-7165-2703-0.
- ↑ Hopkinson, Michael.. The Irish War of Independence. Dublín: Gill & Macmillan, 2004. ISBN 0-7171-3741-4.
- ↑ «Jaume I de Catalunya-Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Romero García, Eladio. Los Sacamantecas: realidad y mito. Bilbao: Ediciones Beta III Milenio, 2017. ISBN 978-84-16809-23-3.
- ↑ «Luisa Botet y Mundi. Socia Fundadora Nº 16 | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Mor als cent anys d'edat Càndida Majoral, una de les últimes trementinaires». CCMA. 324cat, 11-01-2018. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ Marinero, Cristina. «Rosa Balcells Font». Real Academia de la Historia. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Vélez Vicente, Pilar». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans, actualització 06/06/2016. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Anthony, Raoul. Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhumés dans la Cathédrale de Lescar [Tableau II]. París: Masson et Cie, 1931.
- ↑ Bogucka, Maria. Bona Sforza. Varsòvia: Zakład narodowy im Ossolińskich, 2004. ISBN 83-04-04705-5.
- ↑ Marie-Claire Tihon. La Bienheureuse Alix Le Clerc. Col. Epiphanie - 2004
- ↑ «Nell Gwyn | English actress» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Fronietta Paspati Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 20 de setembre 2011. [Consulta: 12 juny 2016].
- ↑ «James Augustine Joyce | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Stephen Sensbach. French cello sonatas, 1871-1939 (en anglais). Lilliput Press, 2001, p. 289.
- ↑ «María Francés». Enciclopedia del Cine Español, 14-05-2018. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Biographies of Women Mathematicians» (en anglès). Agnes Scott College. [Consulta: 3 febrer 2016].
- ↑ «Supervivientes con vida». El Titanic. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Hella Haase | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ Blyth, Alan. «Lisa Della Casa obituary» (en anglès). The Guardian, 11-12-2012. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Stan Getz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ * Biografia de Vera Chytilova Arxivat 2008-04-01 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ «Judith Viorst». WorldCat.org. [Consulta: 30 març 2010].
- ↑ «Dale T. Mortensen. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Stanley, Autumn. Mothers and daughters of invention : notes for a revised history of technology (en anglès). New Brunswick, N.J.: Rutgers University Press, 1993, p. 83. ISBN 0813521971 [Consulta: 27 juny 2014].
- ↑ «Farrah Fawcett | American actress» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 525. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Neira, Fernando «La voz que se apagó a deshora» (en castellà). El País [Madrid], 26-04-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Shakira» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Escalas i Llimona, Romà. Cal Reiet musical. Ajuntament de Santanyí i Institut d'Estudis Baleàrics, 2015, p. 305-310. ISBN 978-84-937292-7-1.
- ↑ «Joan Puig i Ferreter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Roma Garcia, Míriam «Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia». Shikar, núm 4, 2017, pàg. 32-37.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La tuerta, Ana de Mendoza (1540-1592)». Mujeres en la historia, 02-09-2011. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Hildegard Katarina Thorell». RKD - Institut Holandès d’Història de l’Art. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Julia Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Bertrand Russell. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «William H. Stein. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Hill, Rebecca. «Marie Van Brittan Brown (1922-1999) •» (en anglès americà), 11-04-2016. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Joshua Lederberg. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
