4×400 metres relleus
From Wikipedia, the free encyclopedia
La prova de 4 x 400 metres relleu, o relleu llarg, és una prova en pista d'atletisme en què equips estan formats per quatre atletes velocistes on cada membre de l'equip completa 400 metres o una volta.
És, tradicionalment, l'esdeveniment final d'una competició d'atletisme. En els esdeveniments de primer nivell, els primers 500 metres són recorreguts en els carrils. Les línies d'inici per tant son esglaonades a una distància més gran que en una cursa individual de 400 metres, després d'aquests 500 metres inicials els corredors es mouen típicament cap a l'interior de la pista.
A diferència de la cursa de 4 x 100 l'àrea de transferència del testimoni és de 20 m (generalment marcada amb línies blaves). La primera transferència s'efectua dins de les línies de carril, per a la transferència de la segona i tercera, els corredors normalment s'alineen a la pista tot i que se sol córrer al llarg de la línia l'interior de la pista. Això evita les confusió i col·lisions durant la transferència.
A diferència dels 4 x 100 m relleus, els corredors en els 4 x 400 solen mirar cap enrere i prendre el testimoni del corredor que arriba, a causa de la fatiga d'aquest. Aquest fet junt amb la resta dels marges permesos, per la major distància de la cursa, facilita la transició del testimoni i en conseqüència la desqualificació és un fet estrany.