Elles donen el cop (títol original: A League of Their Own), és una pel·lícula estatunidenca de 1992 dirigida per Penny Marshall.[1][2] Ha estat doblada al català.[3]
A League of Their Own  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Penny Marshall |
| Protagonistes | |
| Producció | Robert Greenhut i Penny Marshall |
| Dissenyador de producció | Bill Groom |
| Guió | Lowell Ganz i Babaloo Mandel |
| Música | Hans Zimmer |
| Fotografia | Miroslav Ondříček |
| Muntatge | George Bowers |
| Productora | Penny Marshall |
| Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1992 |
| Durada | 122 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Chicago |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 40.000.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | buddy film femení, comèdia dramàtica i comèdia |
| Lloc de la narració | Chicago |
           | |
Argument
El 1943 mentre els homes estaven en la guerra, el beisbol va estar a punt de desaparèixer. Però un grup de dones estava disposat a donar el cop. Dottie (Geena Davis) i Kit Keller (Lori Petty) formaran part d'un equip femení i hauran de demostrar que són capaces de competir i de lluitar com a homes. Però, sobretot, hauran d'enfrontar-se al seu sarcàstic i sempre borratxo entrenador Jimmy (Tom Hanks), que intenta amb prou feines fer de totes les noies, veritables jugadores de beisbol.[4]
Repartiment
- Tom Hanks: Jimmy Dugan
- Geena Davis: Dottie Hinson
- Madonna: Mae Mordabito (jardí central)
- Lori Petty: Kit Keller
- Jon Lovitz: Ernie Capadino
- David Strathairn: Ira Lowenstein
- Garry Marshall: Walter Harvey
- Bill Pullman: Bob Hinson
- Megan Cavanagh: Marla Hooch (2ª base)
- Rosie O'Donnell: Doris Murphy (3ª base)
- Tracy Reiner: Betty 'Betty Spaghetti' Horn (jardí esquerre)
- Bitty Schram: Evelyn Gardner (jardí dret)
- Don S. Davis: Charlie Collins (entrenador de Racine)
- Renée Coleman: Alice Gaspers (jardí esquerre/jardí central)
- Ann Cusack: Shirley Baker (jardí esquerre)
Producció i rebuda
Gran part de la pel·lícula es va rodar a Huntingburg, una ciutat d'Indiana que alberga un museu amb material del film. A Geena Davis no li van agradar massa les ridícules faldilles que havien de fer servir per jugar al beisbol.[5]
El film es va estrenar l'1 de juliol de 1992 i va aconseguir el primer lloc en la seva segona setmana.[6] Va ser un èxit comercial ($107 milions ala EUA amb un pressupost de $40 milions) i de crítica.[7][8][9][10][11] El film va ser inclòs per l'American Film Institute en aquestes llistes:
Banda Sonora
A League of Their Own BSO va ser publicada per Columbia Records.[15] La cançó de Madonna "This Used to Be My Playground" no es va incloure per motius contractuals.[16]
- "Now and Forever" – Interpretada per Carole King
- "Choo Choo Ch'Boogie" – Interpretada per The Manhattan Transfer
- "It's Only a Paper Moon" – Interpretada per James Taylor
- "In a Sentimental Mood" – Interpretada per Billy Joel
- "Two Sleepy People" – Interpretada per Art Garfunkel
- "I Didn't Know What Time It Was" – Interpretada per James Taylor
- "On the Sunny Side of the Street" – Interpretada per The Manhattan Transfer
- "Flying Home" – Interpretada per Doc's Rhythm Cats
- "Life Goes On" – Interpretada per Hans Zimmer
- "The Final Game" – Interpretada per Hans Zimmer
- "The All-American Girls Professional Baseball League Song" – Interpretada per The Rockford Peaches
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
