matemàtic egipci From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (àrab: أبو كامل شجاع بن أسلم بن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b. Aslam b. Muḥammad b. Xujāʿ al-Ḥāsib al-Miṣrī), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci»[1] (vers 850 - vers 930), va ser un matemàtic egipci especialista en l'àlgebra i la geometria. Va jugar un gran paper en el desenvolupament d'aquesta primera disciplina i la seva obra va influenciar molt el matemàtic italià Fibonacci (1171 - 1250), que va difondre a Europa el saber algebraic àrab. Va ser un dels successors de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí i, com ell, només es va expressar sobre el seu treball utilitzant l'escriptura (sense xifres).
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ar) أبو كامل شجاع بن أسلم بن محمد بن شجاع c. 850 Egipte (Califat Abbàssida) |
Mort | c. 930 (79/80 anys) |
Religió | Islam |
Activitat | |
Camp de treball | Àlgebra |
Ocupació | matemàtic |
Poc se sap de la seva vida; fins i tot, un estudi recent ben documentat afirma que les seves dates de naixement i defunció haurien de ser 830-900 enlloc de les comunament acceptades 850-930.[2] Se sap que era enginyer a la cort de la dinastia tulúnida i director de l'arsenal.[3]
De fonts bibliogràfiques antigues es poden obtenir onze títols de llibres o tractats que se li poden atribuir, però d'aquests onze, dels quals alguns podrien ser duplicitats, només es conserven tres.[4]
En la seva obra Àlgebra (de la qual només es conserva un manuscrit original en àrab contrastable amb les traduccions llatina, parcial, i hebrea, completa)[5] proposa 69 problemes de primer i segon grau, aplicacions de l'àlgebra al pentàgon regular i al decàgon[6] i equacions diofàntiques; també hi manipula brillantment les arrels i exposa la resolució de l'equació de segon grau de la forma x²+p=qx només quan les solucions són positives. Va demostrar i establir les regles les regles bàsiques per a la simplificació de fraccions.[7]
En el seu Llibre sobre rareses en l'art de càlcul tracta sistemes d'equacions en què les solucions són nombres sencers o fraccions i també la combinatòria. Aquesta obra va donar lloc a una investigació posterior sobre els nombres reals, les solucions de polinomis i la recerca de les arrels per part de científics com al-Karají i as-Samawal.
Finalment, el Llibre sobre la mesura dels terrenys estava destinat a artesans i debutants, per ensenyar-los a resoldre problemes de mesura de superfícies amb ajuda de l'Àlgebra.[8]
Va ser el primer a tractar els nombres irracionals com a objectes algebraics[9] en acceptar-los (sovint en forma d'arrel quadrada, arrel cúbica o d'arrel d'una funció) com a solucions a equacions de segon grau o com coeficients d'una equació.[10] També va ser el primer a resoldre tres equacions simultànies no lineals amb tres variables desconegudes.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.