Música acusmàtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La música acusmàtica (del grec ἄκουσμα akousma, "percepció auditiva") és un tipus de música electroacústica composta per ser escoltada sense un referent visual. El terme fou utilitzat per primer cop pel compositor francès François Bayle el 1972.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'article o secció necessita millores de format. |
Aquest pensament musical està vinculat a la música electroacústica, derivació directa de la música concreta (terme proposat per Pierre Schaeffer a finals dels anys 40), perquè la gran majoria d'obres purament acusmàtiques existeixen únicament com a gravacions d'àudios fixes.[1]
La composició de la música acusmàtica té al so acusmàtic com l'aspecte musical central. Altres aspectes tradicionalment pensats com a "musicals" (com podrien ser la melodia, l'harmonia, el ritme i mètrica) poden estar presents, però generalment se li dona més importància a característiques del so com el timbre i l'espectre. Els materials per a la composició poden incloure sons derivats d'instruments musicals, veu, sons generats electrònicament, àudios que han estat manipulats usant processadors d'efectes, així com efectes de so i enregistraments de camp.
La música és produïda amb l'ajuda d'eines tecnològiques musicals, com ara gravadores digitals, processadors digitals de senyal i estacions de treball d'àudio digital. Usant aquesta tecnologia molts materials sonors poden ser combinats, juxtaposats i transformats de qualsevol manera concebible. En aquest context, el mètode de composició pot ser vist com un procés d'organització del so: un terme usat per primera vegada pel compositor francès Edgar Varèse.