Adhemar Ferreira da Silva (São Paulo, 29 de setembre 1927 - 12 de gener 2001) és un antic atleta brasiler especialista en triple salt.[1]
.jpg)  | |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 29 setembre 1927 São Paulo (Brasil) | ||||||||||||||||
| Mort | 12 gener 2001 (73 anys) São Paulo (Brasil) | ||||||||||||||||
| Grup ètnic | Afrobrasilers | ||||||||||||||||
| Formació | Facultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro | ||||||||||||||||
| Alçada | 178 cm | ||||||||||||||||
| Pes | 69 kg | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | atleta, actor | ||||||||||||||||
| Esport | atletisme de pista i camp atletisme | ||||||||||||||||
| Disciplina esportiva | triple salt | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||
| 1956 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 | ||||||||||||||||
| 1952 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 | ||||||||||||||||
| 1948 | Jocs Olímpics d'estiu de 1948 |
||||||||||||||||
    | |||||||||||||||||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
Competint per  Brasil | |||
| Jocs Olímpics d'Estiu | |||
| Or | Hèlsinki 1952 | Triple salt | |
| Or | Melbourne 1956 | Triple salt | |
| Jocs Panamericans | |||
| Or | Buenos Aires 1951 | Triple salt | |
| Or | Ciutat de Mèxic 1955 | Triple salt | |
| Or | Chicago 1959 | Triple salt | |
Biografia
Començà a competir en triple salt el 1947, entrenat per l'alemany Dietrich Gerner. Als Jocs Olímpics de 1948 fou 14è. En canvi, als Jocs Olímpics de 1952 i 1956 guanyà dues medalles d'or consecutives. També establí quatre rècords del món, el darrer amb 16,56 metres establert als Jocs Panamericans de 1955.[2]
Pel que fa a clubs, fou membre del São Paulo Futebol Clube, i del Club de Regatas Vasco da Gama de 1955 a 1959.[2]
El 1959 actuà a la pel·lícula Orfeu Negro, del director francès Marcel Camus, la qual guanyà la Palma d'Or al Festival de Cinema de Cannes i l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera.[3]
Heroi de la Pàtria
En virtut de la Llei Federal núm. 14.575, de 2023, el Congrés Nacional del Brasil va decretar la inscripció de l'atleta en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial cenotàfic situat a l'interior del Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília, creat per honorar la memòria de les persones que millor van servir en la construcció i defensa del país.[4]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
