Aeroport - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Aeroport.

Aeroport

De Viquipèdia

Un aeroport és un tipus d'aeròdrom amb les instal·lacions i serveis necessaris per a servir vols comercials.[1][2] Habitualment compta amb una o diverses pistes d'aterratge, torre de control, terminals i altres instal·lacions de suport. A un aeroport els avions aterren, embarquen i desembarquen, descarreguen i carreguen, s'estacionen, es mantenen i reparen i enlairen entre altres procediments de rodatge. Normalment un aeroport es situa a prop d'una ciutat important. Els aeroports serveixen tant per a aviació comercial com per a aviació general i militar sempre i quan l'ús d'aquests no estigui restringuit.

Parts d'un aeroport

En un aeroport, des del punt de vista de les operacions aeroportuàries, s'hi poden distingir dues parts: el costat aire i el costat terra. La diferenciació entre ambdues parts es deriva de les diferents funcions que s'hi realitzen.

En el costat aire les operacions s'apliquen sobre les aeronaus i tot es mou al voltant de les seves necessitats.

Torre de control de l'aeroport de Bristol
Torre de control de l'aeroport de Bristol

En el costat terra, els edificis terminals tenen com a funció la connexió entre els mitjans de transport terrestre (vehicles, autobusos, tren, metro) i el mitjà de transport aeri. El volum de passatgers i el tipus de tràfic condicionen la configuració de la terminal però en general totes les terminals tenen les següents dependències: vestíbuls de sortida i arribada, control de passaports, sales d'embarcament, zones d'oci, control de duanes...

El costat aire també anomenat àrea de moviments està integrat per l'àrea de maniobres (pistes i carrils de rodatge) i la plataforma. La seva funció és el rodatge de les aeronaus fins/des de les pistes i el decalatge i aterratge de les aeronaus.

Una àrea important en tot aeroport és l'anomenat centre de control del trànsit aeri, en el qual es desenvolupen els anomenats controladors de trànsit aeri o ATC (per les seves inicials en anglès), encarregats de dirigir i controlar tot el moviment d'aeronaus a l'aeroport i en la zona sota la seva jurisdicció.

La plataforma és l'àrea destinada a donar espai a les aeronaus mentre es realitzen les operacions d'embarcament i desembarcament de passatgers o mercaderies així com altres operacions d'atenció a l'aeronau (fer provisió de combustible, petit manteniment, neteja).

Elements del costat aire

Pista

La pista és una plataforma recta i plana que s'utilitza per a aterrar i enlairar-se. Acostuma a ser d'entre 2 i 3,5 quilòmetres depenent del tipus d'avions que es vol operar. Aquesta està lliure d'obstacles tant a les capçaleres com per els costats per a evitar accidents doncs l'aterratge i l'enlairament són les maniobres més complicades. En un aeroport acostumen a ser d'asfalt o formigó. Les pistes es col·loquen tenint en compte el vent de forma que en la majoria del temps no vingui lateralment, el terreny i la població del voltant. Les pistes estan numerades de forma que la capcelera de la pista coincideixi amb la seva orientació magnètica. En cas que hi hagin dues o més pistes paral·leles es numeraran amb una L (left) la de l'esquerra C (center) la del mig i R (right) la de la dreta. Per a facilitar l'operativitat o per a que es pugui operar de nit les pistes s'il·luminen tant a les capçaleres com als laterals i a l'eix de la pista.

Pista de rodatge

La pista de rodatge és la calçada per on circulen els avions per a arribar a la porta d'embarcament o a les pistes. té una línia de guia al mig per a ordenar i millorar el circulament dels avions i a més té carrils per als vehicles terrestres.

Plataforma d'estacionament

La plataforma d'estacionament és aquella plataforma on les aeronaus estacionen per a embarcar o carregar les mercaderies.

Hangar

Els hangars són uns edificis o estructures especifiques per a protegir els avions de l'exterior mentre aquests estan sotmesos a reparacions o altres tipus de manteniment (pintura, transformacions, inspeccions...)

Elements del costat terra

Terminal

Una terminal aeroportuària és un edifici en un aeroport on els passatgers passen del transport terrestre i les instal·lacions que aquestes contenen per embarcar i desembarcar dels avions.

Dins de la terminal, els passatgers adquireixen bitllets, facturen els seus equipatges, i passen els controls de seguretat. Els edificis que donen accés directe a l'avió (a través de portes) són coneguts comunament com a sala d'embarcament. No obstant això, els termes "terminal" i "sala d'embarcament" són de vegades usats indistintament, depenent de la configuració de l'aeroport.

Els petits aeroports tenen una terminal mentre que els aeroports grans poden tenir diverses terminals i / o sales d'embarcament. En els aeroports petits, l'únic edifici terminal serveix típicament totes les funcions d'una terminal i una sala d'embarcament.

Alguns aeroports grans tenen una terminal que està connectada a múltiples sales d'embarcament a través de cintes, passarel·les o túnels subterranis. Alguns aeroports grans tenen més d'una terminal, cadascuna d'elles amb una o més sales d'embarcament. Per contra en altres grans aeroports tenen múltiples terminals cadascuna de les quals incorpora les funcions de la sala d'embarcament.

La configuració de la terminal està determinada pel tipus de tràfic (regional, nacional o internacional) i per la quantitat de viatgers. Els grans aeroports tenen més d'una terminal. Pot passar que les ampliacions hagin dut a construir diversos edificis per suplir la demanda.

La forma de la terminal de passatgers d'un aeroport tracta de maximitzar el nombre de posicions per a l'embarcament d'aeronaus, tractant de reduir les distàncies de caminada dels passatgers. Per aquesta raó, des de la part central dels edificis, es desprenen corredors que permeten la connexió amb diversos avions. Aquests corredors es coneixen com a "espigons". Molt freqüentment els passatgers aborden aeronaus, no des de les posicions a la terminal, sinó a la plataforma.

Quan les terminals de passatgers estan allunyades unes de les altres o distants de la terminal principal, entren en joc les línies d'autobusos i trens especials que connecten una terminal amb una altra, de manera que facilitin el moviment de passatgers i operaris entre totes les terminals.

També hi han les terminals corporatives que estarien enfocades a avions privats o vols executius.

Interior d'un aeroport
Interior d'un aeroport

Parts d'una terminal:

Preseguretat

  • Mostradors de facturació
  • Botigues i restaurants
  • Servei d'atenció al client
  • Oficines d'aerolinies i lloguer de cotxes
  • Sales d'espera

Filtre de seguretat

Dissenys típics de terminals
Dissenys típics de terminals

Postseguretat

  • Sales d'embarcament(amb o sense passarel·les d'accés a aeronaus)
  • Sales VIP
  • Botigues i restaurants
  • Botigues lliures d'impostos(Duty-free)
  • Control d'aduanes i passaport
  • Reclamació d'equipatge
  • Sales d'espera
  • Tren llançadera
  • SPA, hotels, piscines, gimnàs...

Les terminals poden ser simples, lineals, estàndard, tipus moll i satèl·lit, també pot ser que es crein passadissos entre elles per on passarien els avions.

Sala VIP
Sala VIP
Productes i serveis

La majoria dels aeroports principals ofereixen punts de venda comercials per a productes i serveis. La majoria d’aquestes empreses, moltes de les quals són marques de renom internacional, es troben a les zones de sortida. Aquests inclouen botigues de roba i restaurants. Els preus cobrats pels articles venuts en aquests punts de venda són generalment superiors als de fora de l’aeroport. No obstant això, alguns aeroports ara regulen els costos per mantenir-los comparables als "preus del carrer".

Els planificadors d’aeroports de vegades incorporen rutes sinuoses dins d’aquestes botigues, de manera que els passatgers es troben amb més botigues mentre caminen cap a la seva porta. Els planificadors també instal·len obres d’art al costat de les botigues de l’aeroport per tal d’atraure a més passatgers.

A part de les principals cadenes de menjar ràpid, alguns restaurants de l’aeroport ofereixen especialitats de cuina regional per a aquells en trànsit perquè puguin degustar menjar o cultura local sense sortir de l’aeroport.

Algunes estructures aeroportuàries inclouen hotels construïts dins d'un edifici terminal o annexos a ells. Els hotels de l’aeroport s’han popularitzat a causa de la seva comoditat per als passatgers de connexió i la seva fàcil accessibilitat a la terminal de l’aeroport. Molts hotels aeroportuaris també tenen acords amb companyies aèries per proporcionar allotjament durant la nit als passatgers desplaçats.

Serveis VIP i prèmium

Els aeroports també poden contenir serveis premium i VIP. Els serveis premium i VIP poden incloure registre d’entrada exprés i taulells de registre dedicats. Aquests serveis solen estar reservats per a passatgers de primera i classe empresarial, viatgers amb freqüència premium i membres dels clubs d'una companyia aèria. De vegades, els serveis premium poden estar oberts a passatgers membres del programa de viatges freqüents d’una companyia aèria diferent. De vegades, això pot formar part d'un acord recíproc, com quan diverses línies aèries formen part de la mateixa aliança, o com una estratègia per atraure clients premium fora de les companyies aèries rivals.

De vegades, aquests serveis premium s’oferiran a un passatger no premium si la companyia aèria ha comès un error en la manipulació del passatger, com ara retards no raonables o mal maneig de l’equipatge facturat.

Els salons de les línies aèries solen oferir menjar gratuït o de cost reduït, així com begudes alcohòliques i no alcohòliques. Els propis salons solen tenir seients, dutxes, zones tranquil·les, televisors, ordinador, Wi-Fi i accés a Internet que els passatgers poden utilitzar per al seu equip electrònic. Alguns salons de línies aèries fan servir baristes, cambrers i xefs gourmet.

De vegades, les companyies aèries operen diversos salons a la terminal d’un aeroport que permeten als clients ultra premium, com ara clients de primera classe, serveis addicionals que no estan disponibles per a altres clients premium. Els salons múltiples també poden evitar la massificació de les instal·lacions del saló.

Accés i desplaçament exterior

Els aeroports requereixen estacionament per als passatgers que poden deixar els cotxes a l’aeroport durant un llarg període de temps. Els grans aeroports també compten amb empreses de lloguer de cotxes, parades de taxis, parades d’autobús i, de vegades, una estació de tren.

Molts aeroports grans es troben a prop de rutes ferroviàries troncals per a una connexió perfecta de transport multimodal, per exemple, l'aeroport de Frankfurt, l'aeroport d'Amsterdam Schiphol, l'aeroport de Londres Heathrow, l'aeroport de Tokyo Haneda i l'aeroport de Londres Stansted. També és habitual connectar un aeroport i una ciutat amb trànsit ràpid, línies de ferrocarril lleuger o altres sistemes de transport públic no per carretera. Els aeroports grans es solen accedir també a través d’autopistes d’accés controlat (“autopistes” o “autopistes”) des de les quals els vehicles de motor entren al bucle de sortida o al bucle d’arribada.

Terminal de càrrega

A més de les persones, els aeroports mouen la càrrega tot el dia. Les companyies aèries de càrrega sovint tenen la seva pròpia infraestructura pròpia i adjacent per transferir paqueteries entre terra i aire.

Les instal·lacions de terminals de càrrega són zones on els aeroports internacionals exporten mercaderies després d’haver estat emmagatzemats i abans de carregar-los a l’avió. De la mateixa manera, la càrrega d’importació descarregada ha d’estar en fiança abans que el destinatari decideixi fer el lliurament. Les àrees s’han de deixar a part perquè les autoritats aeroportuàries examinin la càrrega d’exportació i importació. Les àrees designades o coberts es poden cedir a les companyies aèries o agències de transport de mercaderies.

Cada terminal de càrrega té un costat terrestre i un costat aeri. La zona terrestre és on els exportadors i els importadors, a través dels seus agents o per ells mateixos, lliuren o recullen enviaments, mentre que la zona aèria és on es mouen les càrregues cap a o des de l'avió. A més, les terminals de càrrega es divideixen en àrees diferenciades: exportació, importació i transbordament.

Ciutat aeroportuària

De vegades en aeroports importants es destina una part dels terrenys a empreses, zones hoteleres, oficines i altres serveis associats destinats a passatgers i usuaris.

Tipus d'aeroports

Aeroport regional

Un aeroport regional és un aeroport amb un trànsit relativament petit o de zones geogràfiques escassament poblades. Un aeroport regional no té normalment instal·lacions de duanes i immigració per gestionar el trànsit amb altres països. Els avions que utilitzen aquests aeroports tendeixen a ser petits avions executius, avions privats i avions regionals tant turbohèlix com a reacció. Aquests vols solen recórrer petites distàncies per dirigir-se a grans bases regionals. Per països de mida mitjana com França, Alemanya i Suècia, un aeroport regional és un aeroport atès amb petits avions, fins i tot encara que vagin a les bases d'operacions nacionals.

Aeroport nacional

Un aeroport nacional és un aeroport que només s'ocupa dels vols de tipus local, el que vol dir que opera dins d'un mateixa regió o país. Els aeroports nacionals no compten amb instal·lacions de duana i immigració i per tant no pot gestionar vols cap o des d'un aeroport estranger. Aquests aeroports normalment tenen pistes curtes suficients per manejar avions de curt o mitjà recorregut i el trànsit aeri regional. En el passat, alguns aeroports nacionals no tenien controls de seguretat, però s'han afegit en els últims anys. Exemple: Aeroport de la Seu

També és comú trobar-se terminals nacionals en aeroports internacionals.

Aeroport internacional

Aquests aeroports són normalment grans, i sovint compten amb pistes grans i instal·lacions adequades per atendre els grans avions que solen ser utilitzats per als trajectes internacionals o intercontinentals. Els aeroports internacionals sovint alberguen vols nacionals (vols que s'efectuen dins de les fronteres de país) a més de vols internacionals. En molts dels països petits la majoria d'aeroports són internacionals. En certs països però, hi ha una subcategoria d'aeroports internacionals limitats que compten amb vols internacionals, però estan limitats a les destinacions de curt radi (sovint a causa de factors geogràfics) o són aeroports mixtes (civil i militar). Molts aeroports amb vols regulars internacionals regulars freqüents té la paraula "Internacional" en els seus noms oficials, però d'altres, incloent aeroports grans com l'Aeroport de Londres Heathrow, no. En canvi, alguns aeroports que s'autodenominen aeroports internacionals, especialment en les petites ciutats dels Estats Units, encara que no hi hagi realment vols regulars internacionals de passatgers al posseir aquestes instal·lacions amb oficines de duanes i immigració per als vols xàrter, de càrrega i aviació general . En molts d'aquests aeroports dels serveis de duanes i immigració estan només disponibles durant unes poques hores. Un exemple d'aquests aeroports és l'Aeroport Internacional Gerald R. Ford a Grand Rapids, Michigan. Uns pocs, com l'Aeroport Internacional de Gary / Chicago en Gary, Indiana, no són en absolut aeroports internacionals; no estan designats com a aeroports d'entrada però aspiren a ser-ho en el futur i han afegit les paraules "aeroport internacional" als seus noms com a eina promocional. Exemple: Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Hub

Un centre de connexió (en anglès hub) és un aeroport que una aerolínia fa servir com a punt de transferència per cobrir les seves destinacions. Això permet a l'aerolínia centrar les seves operacions a un aeroport on els passatgers que viatgen entre aeroports que no són servits per vols directes canvien d'aeronau camí al seu destí, aquests són coneguts en l'indústria aeroespacial com a passatgers de connexió. Exemple: Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Base aèria

Una base aèria és un aeròdrom que serveix principalment per atendre les aeronaus militars, amb totes les instal·lacions de suport per a l'aviació militar. Una base aèria típicament compta també amb les instal·lacions dels aeroports civils, com per exemple el control de trànsit aeri i el de rescat i d'extició d'incendis. Algunes bases aèries tenen serveis de revestiment d'avions, hangars protegits o fins i tot hangars subterranis, per protegir les aeronaus de l'atac enemic. Els avions de combat requereixen l'emmagatzematge dels seus artefactes.

Aeroport industrial o de càrrega

Un aeroport industrial és un aeroport que es centra en els vols de càrrega o en el manteniment i desmantellament d'aeronaus. Normalment no tenen terminal de passatgers. Exemple: aeroport d'Alguaire

Aeroport d'aviació general i/o corporativa

Quan un aeròdrom passa a tenir certs serveis (torre de control, bombers, servei mèdic...) pot arribar a tenir la categoria d'aeroport. Això vol dir que tindrà un codi d'identificació. Exemple: aeroport de Sabadell

Aeroport d'interès general

Són aeroports d'interès general:

  1. Els que reuneixin les condicions per servir trànsit internacional.
  2. Aquells que per la seva situació, característiques o la seva capacitat de generar trànsit, puguin incidir en l'ordenació del transport o de l'espai aeri, o en el control d'aquest.
  3. Els que siguin aptes per a ser designats com a aeroports alternatius dels anteriors.
  4. Els que tinguin interès per a la defensa nacional.

Administració dels aeroports

Els aeroports són administrats per l'Estat, el municipi o per un privat a qui se li ha donat aquesta tasca en concessió.

El concessionari o gestor de l'aeroport pot tenir una concessió mixta; és a dir, pot mantenir només les terminals o només les pistes, en la majoria dels casos es concessionen ambdues àrees, per a això haurà de comptar amb empreses terceres o personal propi que es dediqui a la neteja, manteniment de les infraestructures (ascensors, escales mecàniques, refrigeració, calefacció, energia primària i secundària, mobiliaris, sanitaris, etc.) tall d'àrees verdes, descontaminació d'àrees de moviments (les pistes es contaminen amb el despreniment del cautxú dels pneumàtics de les aeronaus al fer contacte i frenar sobre els paviments), manteniment d'Ajudes Visuals Lluminoses (abalisament de pistes i rodatges) i altres serveis operatius d'ambdós costats (aire i terra).

Quan la demanda de passatgers i càrrega porta al fet que la infraestructura estigui a prop de la seva capacitat total, poden ser necessaris alguns canvis, com l'expansió de les terminals de passatgers o càrrega, noves pistes de rodatge, pistes d'aterratge i enlairament i aparcaments. Quan això no és possible, es pot considerar la construcció d'un nou aeroport a la regió o la diversificació o el desviament d'alguna part del trànsit a un altre aeroport.

Els ingressos d'un aeroport es classifiquen en operacionals i no operacionals. Els operacionals de donen per les taxes cobrades per l'aterratge d'una aeronau i les taxes a passatgers. Aquestes taxes són generalment regulades per l'Estat o la seva autoritat d'aviació civil. Els preus varien segons l'aeroport. Els ingressos no operacionals de l'aeroport són aquells associats a la renda generada per l'aparcament d'automòbils i motos i el lloguer de locals comercials.

Seguretat

Pel que fa a la seguretat aèria és convenient distingir entre dos conceptes que, en anglès, es denominen de forma diferent. Un és la seguretat des del punt de vista policial o d'ordre públic (en anglès security) que afecta les instal·lacions relacionades amb el trànsit de mercaderies i passatgers; i l'altre concepte és el de seguretat en el transport i la navegació (safety) que afecta, principalment, a l'organització de la feina de les persones relacionades amb la navegació aèria i a el manteniment de les aeronaus i els aeroports.

La seguretat en els grans aeroports de passatgers és un assumpte molt seriós, i els controls en ells s'han incrementat notablement després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001.

Les terminals de passatgers molt concorregudes fan ús de màquines de raigs X per a la verificació de materials perillosos, detectors de metalls per a la detecció d'armes i animals entrenats a detectar explosius en un passatger, equipatge o càrrega. Els guardes jurats de l'aeroport també poden realitzar una inspecció manual als passatgers o al seu equipatge. A més d'objectes considerats armes (armes de foc, ganivets, tisores, etc), també estan prohibits els objectes que posin en risc la integritat de el vol, com encenedors, tallaungles, materials inflamables o explosius, etc.7 També es realitzen registres per evitar el tràfic de drogues. Problemes com la falta de pressupost poden fer amb que aquestes mesures de seguretat no es realitzin com haurien, augmentant el risc d'atemptats o segrestos.

Altres qüestions concernents a la seguretat als aeroports inclouen l'àrea d'aproximació d'aterratge d'aeronaus, no sempre lliure d'obstacles (com, per exemple, l'antic aeroport de Hong Kong, amb muntanyes de gran altitud durant l'aproximació), o la relació entre el nombre d'operacions d'aterratges i enlairaments en un aeroport donat i la mida de la seva pista. Un factor molt important en la seguretat operacional és l'anomenat control del perill aviari i fauna; es denomina així al control que es realitza a les pistes i àrees de maniobres abans que aterri o enlairi una aeronau evitant que les turbines o una altra part de l'avió succioni o sigui impactada per aus o fauna posant en perill la fase d'el vol. Sobre aquesta matèria hi ha mètodes i assiciacions internacionals ja que els incidents i accidents causats per aus i tot tipus de fauna han costat a les indústries pèrdues en vides humanes i importants danys materials.

Pel que fa a la seguretat aèria en navegació (safety) és molt important recalcar que és molt important que els passatgers coneguin cadascuna de les mesures preses pel personal per poder aconseguir un vol segur. Una de les principals és l'operació de les portes utilitzades com a sortides d'emergència, ja que tot aquell passatger que atén correctament a les mesures de seguretat que les sobrecàrrecs a bord donen, pot aconseguir una evacuació exitosa; la correcta utilització de les màscares en cas d'una despressurització (pèrdua de pressió en cabina per atmosfera similar a la del sòl) ja que si la col·locació i l'activació de sistema d'oxigen de la mateixa no és l'adequada, es corre el perill de patir hipòxia. La constant utilització del cinturó de seguretat pot en molta mesura, prevenir algun accident durant el vol com cops al cap, esquinç cervical etc. (En cas de turbulència) i la sortida del mateix cos a través del fuselatge danyat (en una despressurització). És molt important que quedi clar que quan els passatgers d'un vol, donen atenció a el 100% les instruccions dels procediments duts a terme per la tripulació, es pot obtenir un vol completament segur.

Operacions i logística dels aeroports

Els avions no són els únics mitjans de transport presents en una àrea aeroportuària: una àmplia varietat de vehicles diferents actuen dins de l'aeroport, amb una variada gamma de serveis, com el transport de passatgers, transport de càrrega, equipatge, neteja de les aeronaus. Entre aquests vehicles estan:

Els tractors: que són els que empenyen a l'avió en reversa per separar-se de la terminal (o els remolquen cap als hangars en cas d'emergència).

Els autobusos de trasllat convencionals i convertibles: són camions semblants als de transport públic que transporten els passatgers cap a i des de la plataforma remota on es troba el seu vol, i altres que tenen la capacitat de pujar la cabina de passatgers a determinada altura per quedar directament a la porta de l'avió.

Els trens d'equipatge: són camionetes descobertes que porten enganxats diversos remolcs en què es transporta l'equipatge des de la terminal a l'avió i viceversa.

Els camions d'aliments: són camions de caixa unida en la qual transporten els aliments per al vol des de les cuines de l'aeroport o l'aerolínia cap a l'avió. Tenen la capacitat d'aixecar la caixa a l'altura de la porta d'entrada de serveis gràcies a un sistema d'amortidors.

Els automòbils de línia aèria i de serveis auxiliars: són automòbils autoritzats per a circular per les terminals i avingudes per aportar manteniment en cas necessari i revisions de seguretat als avions de la seva aerolínia, a l'aeroport en general i el seu correcte ús.

Els remolcs de transport de combustible: són tràilers amb una pipa com remolc en la qual transporten el combustible que se li haurà de subministrar als avions abans del vol.

Els camions de drenatge: són camions que extreuen l'aigua de rebuig utilitzada durant el vol en els sanitaris i subministren aigua neta per al mateix objecte.

Cotxe guia: és aquell cotxe destinat a guiar una aeronau d'un punt a un altre d'un aeroport

Els vehicles aeroportuaris es desplacen per l'aeroport a través de carrils destinats a ells. Existeixen altres pistes, dedicades a l'orientació de les aeronaus, a la plataforma d'estacionament i en les taxiways (carrers de rodatge). A més, compten amb vehicles d'emergència que han d'estar preparats en tot moment per atendre un contratemps o emergència: camions de bombers, pipes d'aigua, ambulàncies i vehicles de policia.

Manteniment dels avions

El servei de manteniment dels avions que operen en un aeroport és generalment subministrat per la major aerolínia operativa a l'aeroport o per companyies especialitzades, en el cas dels avions de passatgers. Cal ressaltar que encara que molts aeroports posseeixen serveis bàsics de manteniment, només part d'ells ofereixen serveis més especialitzats i complexos.

Durant el període en què l'aeronau està estacionada en terra se li realitza una revisió a càrrec d'una empresa de maneig en terra d'aeronaus.

Càrrega i correu aeri

Els aeroports posseeixen generalment una àrea designada especialment a el procés de càrrega, amb hangars destinats a l'emmagatzematge de la càrrega a ser transportada i equipaments necessaris per al seu maneig, així com personal especialitzat.

Control aèri

El control del trànsit aeri, també conegut com ATC (de l'anglès Air Traffic Control), és un servei proporcionat per controladors situats a terra, que guien a les aeronaus en els espais aeris controlats i ofereixen informació i suport als pilots en els espais aeris no controlats. El seu objectiu és proporcionar seguretat, ordre i eficiència al trànsit aeri.

Depenent del tipus de vol i de la classe d'espai aeri, el controlador pot oferir instruccions d'obligat compliment, o bé consells que els pilots poden desestimar a discreció. En qualsevol cas, el pilot és l'última autoritat en l'operació de l'aeronau i pot, en cas d'emergència, desviar-se de les instruccions ATC per mantenir la seguretat de el vol.

Hi ha diferents tipus de control aèri, els controladors de vols en trànsit (vols que passin per una zona que no és la seva destinació) i en aproximació i aquells especifics en un aeroport. Els controladors destinat al trànsit de pas treballen des d'un centre de control mentre que els d'un aeroport treballen a la torre de control. Dins de la torre de control es divideixen en dos grups, el grup de sortides (enlairaments) i aproximacions (aterratges) i els que controlen els avions per les pistes de rodatge fins a la porta d'embarcament o la pista. Aquest últim grup també pot estar dividit en el cas de que sigui un aeroport molt gran.

Aeroports més transitats

Vegeu també: Aeroports més transitats del món per tràfic de passatgers, Aeroports més transitats del món per volum de càrrega aèria, i Aeroports més transitats d'Europa

Els cinc aeroports amb més trànsit del món l'any 2018 van ser l'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson d'Atlanta (107,4 milions de passatgers), l'Aeroport Internacional de Pequín (101 milions de passatgers), l'Aeroport Internacional de Dubai (89,1 milions de passatgers), l'Aeroport Internacional de Los Angeles (87,5 milions de passatgers) i l'Aeroport Internacional de Tòquio (87,1 milions de passatgers).[3]

Als territoris de parla catalana, l'any 2017 els aeroports més transitats van ser l'aeroport de Barcelona (47.284.500 passatgers), l'aeroport Son Sant Joan de la Ciutat de Mallorca (27.970.655 passatgers), l'aeroport d'Alacant (13.713.061 passatgers), l'aeroport d'Eivissa (7.903.892 passatgers) i l'aeroport de València (6.745.394 passatgers).[4]

Els grans aeroports d'on surten i arriben vols de llarga distància que es realitzen mitjançant avions de gran capacitat, reben el nom de hubs. Aquests aeroports grans tenen també enllaços amb ciutats més petites, que són servides amb avions de grandària menor. Mitjançant aquest sistema les companyies aèries poden omplir els seus avions grans en els trajectes de llarg recorregut. Sovint, els horaris dels vols de curt abast estan coordinats amb els vols de llarg recorregut de tal manera que els passatgers han d'esperar únicament el temps precís per a prendre el següent vol.

Problemes dels aeroports

Un aeroport pot crear fàcilment molts problemes a causa del gran impacte que té en les àrees properes a l'instalació. És per això que sempre es requereix que es facin els màxims estudis mediambientals, econòmics i acústics possibles.

Contaminació acústica

Aquest problema és generat pel moviment del trànsit de vehicles i per les aeronaus, principalment en operacions d'aterratge i enlairament. És un gran problema principalment en grans aeroports internacionals, on les hores de la nit són les més intenses pel que fa a nombre d'operacions d'aterratge i enlairament. En poblacions properes pot suposar una gran molèstia i pot causar moltes queixes per part dels habitants. A l'aeroport del Prat per tal d'evitar sobrevolar la població de Gavà Mar es fa un famós gir a l'esquerra just després de l'enlairament.

Contaminació atmosfèrica

Aquest problema és generat pels motors de vehicles i aeronaus. El major problema en aquest cas és la pol·lució atmosfèrica generada pel trànsit de vehicles que van i vénen a l'aeroport.

Problemes ecològics

Crear o ampliar un aeroport de vegades pot suposar la destrucció d'espais naturals de diferent importància.

Referències

  1. UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017 [Consulta: 4 gener 2020]. 
  2. TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoteleria i turisme.. Barcelona: Edicions 62, 2001. ISBN 84-297-4994-2 [Consulta: 4 gener 2020]. 
  3. «Preliminary world airport traffic rankings released» (en anglès). Airports Council International. [Consulta: 5 gener 2020].
  4. «Tràfico de pasajeros, operaciones y carga en los aeropuertos españoles» (en castellà). Aena. [Consulta: 9 febrer 2018].

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia: Commons (Galeria) Commons (Categoria)


Enllaços externs

Database with extended seach functionality Arxivat 2007-03-15 a Wayback Machine. (anglès)

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Aeroport
Listen to this article