Afinitat electrònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'afinitat electrònica o electroafinitat d'una molècula o d'un àtom és l'energia despresa quan s'afegeix un electró a un àtom neutre per formar un ió negatiu. Aquesta propietat només es pot mesurar en un àtom en estat gasós.
- X + e− → X−
L'afinitat electrònica, Eea, es defineix com a positiva quan l'ió resultant és de més baixa energia, és a dir que és un procés exotèrmic que allibera energia:
- Eea = Einitial − Efinal
Alternativament, l'afinitat electrònica sovint es descriu com la quantitat d'energia requerida per separar un electró d'un ió negatiu de càrrega unitària,[1] per exemple, l'intercanvi d'energia en el procés:
- X− → X + e−
Una molècula o àtom que té una afinitat electrònica positiva sovint s'anomena acceptor d'electrons i pot comportar reaccions de transferència de càrrega.