Agnès de Castro - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Agnès de Castro.

Agnès de Castro

De Viquipèdia

Infotaula de personaAgnès de Castro

modifica
Biografia
Naixement1325 (Gregorià) modifica
Comarca da Limia modifica
Mort7 gener 1355 modifica (29/30 anys)
Santa Clara (Portugal) (en) Tradueix modifica
Causa de mortHomicidi modifica (Decapitació modifica)
Lloc d'enterramentMonestir d'Alcobaça modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióPolítica modifica
Altres
TítolReina consort de Portugal (1360 (Gregorià)–) modifica
FamíliaCasa de Castro modifica
CònjugePere I de Portugal (1354 (Gregorià)–) modifica
FillsDionís de Portugal
Joan de Portugal
Beatriu de Portugal modifica
ParesPedro Fernández de Castro (en) Tradueix modificaAldonça Lourenço de Valadares (fr) Tradueix modifica
GermansJuana de Castro, Álvaro Pires de Castro (en) Tradueix i Fernando Ruiz de Castro (en) Tradueix modifica

modifica

Agnès de Castro (Galícia, 1325 - Coïmbra, 1355) fou reina consort de Portugal.

Orígens familiars

Filla de Pere Fernández de Castro i Aldonsa Suárez de Valladares. El seu pare, senyor de Monforte de Lemos, pertanyia a una de les famílies més antigues i il·lustres de Galícia. Per línia masculina, Agnès era besnéta de Sanç IV de Castella, mentre que per línia femenina era descendent d'Alfons VI de Lleó.

Viatge a Portugal

De petita, visqué al palau de Joan Manuel de Castella i convisqué al costat de la seva cosina Constança Manuel. Quan aquesta es traslladà a Portugal per casar-se amb l'infant Pere de Portugal, Agnès s'hi traslladà amb ella.

Agnès de Castro, en arribar a la cort d'Alfons IV de Portugal, féu créixer un amor apassionat envers l'infant Pere, hereu al tron de Portugal, cosa que féu aparèixer la gelosia de la seva esposa, Constança Manuel. La mort d'aquesta el 13 de novembre de 1345 al llit de part possibilità l'amor lliure entre els dos joves. Secretament, es casaren l'any següent i van tenir diversos fills, dels quals s'ignora la data de naixement, però es pot assegurar que van ser abans de la unió definitiva dels dos.

Infanta de Portugal

Nou anys després de la mort de Constança Manuel, el 1354, Agnès de Castro es va casar legalment amb Pere de Portugal davant el bisbe de Guarda. Tot i que la unió va ser beneïda, cap document va poder presentar-se que provés l'enllaç, així mateix no hi hagué cap especificació vers els drets de la nova esposa i els dels fills, i cap dels testimonis, ni tan sols el mateix infant en ascendir al tron, va poder fixar una data precisa del matrimoni clandestí.

Del seu matrimoni nasqueren:

Assassinat

El 1355, Alfons IV havia traslladat la seva cort a Montemor-o-Velho, quan diversos personatges influents, enemics de la família Castro, van persuadir el rei que era necessari disminuir les pretensions d'aquell casal gallec poderós, que es feia respectar arreu de Portugal i del Regne de Castella, i que el mitjà més segur per aconseguir-ho era matar Agnès abans del seu ascens al tron.

El rei Alfons va dubtar, ja que considerava una acció cruel matar una dona innocent de tota culpa i a més veia en el seu nét, l'infant Ferran de Portugal, fruit del segon matrimoni del seu fill Pere, com l'hereu indiscutible al tron portuguès. Tot i això, el rei va aprofitar un dia en què l'infant Pere havia organitzat una cacera per dirigir-se al monestir de Santa Clara, pròxim a Coïmbra, on es trobava Agnès. Allà, Agnès de Castro, assabentada de les intencions del seu sogre, va sortir al seu davant rodejada dels seus fills i va commoure el rei lusità, que partí d'allà sense haver realitzat la feina. Els cavallers organitzadors del complot, veient la marxa del rei, van suplicar que els enviés a ells a fer la feina, i sembla que aquest no s'hi oposà, per la qual cosa Agnès de Castro fou morta a punyalades el 7 de gener de 1355.

Venjança de l'infant Pere

Mort d'Agnès de Castro
Mort d'Agnès de Castro

Els funerals van ser sumptuosos. El seu cos va ser sepultat a Alcobaça en una tomba de marbre blanc, amb una efígie coronada que Pere I havia fet preparar anteriorment, i prop de la qual va fer erigir la seva pròpia sepultura.

La llegenda i la història es confonen en aquest punt. Sembla que en arribar a ocupar el tron el 1357 va manar exhumar el cadàver d'Agnès i la va fer seure al tron per fer-se coronar conjuntament reis de Portugal, obligant els cortesans a retre-li els honors deguts a una reina.

Alguns historiadors suposen que l'origen d'aquesta llegenda pot ser el costum que hi havia a Portugal de besar la mà del cadàver dels reis, o també que als segles XIV i XV les efígies dels reis, modelades en cera, es col·locaven vora el sepulcre, i tal vegada aquesta efígie d'Agnès fos col·locada per Pere I de Portugal al tron, obligant que a la seva imatge, i no al seu cadàver, es rendissin els regis homenatges. Dels tres instigadors de la mort d'Agnès de Castro, dos, Pedro Coelho i Diego López Pacheco, van morir d'una manera terrible pel seu crim: al primer li va ser arrencat el cor pel pit i al segon per l'esquena, només Diego López va assolir escapar a la venjança del rei Pere.

La descendència d'Agnès no va ascendir directament al tron, ja que en fou apartada per il·legítima, en no tenir cap document que demostrés la legalitat del seu casament. Paradoxalment, a la mort de Ferran I de Portugal, fill del rei Pere, va ascendir al tron un altre fill il·legítim d'aquest últim, Joan de Portugal, el primer de la dinastia Avís.

Agnès de Castro com a motiu literari

La llegenda de la reina ha estat la base literària de diverses obres:

  • Trovas à morte de Inês de Castro de García de Resende, al Cancioneiro geral de 1516.
  • Camoens n'explica la història a Os Lusíadas, cant III.
  • Antonio Ferreira: A Castro, o Tragédia de Inês de Castro (anterior a 1569, publicada en 1587).
  • Jerónimo Bermúdez: Nise lastimosa i Nise laureada (1577), tragèdies en vers.
  • Soares de Alarcao: La iffanta coronada (1606), tragèdia.
  • Luis Mejía de la Cerda: Doña Inés de Castro, reina de Portugal (1612, tragèdia escrita a Barcelona).
  • Luis Vélez de Guevara: Reinar después de morir, obra de teatre, potser la més coneguda de totes les que tracten el tema i la més reconeguda de l'autor (cap a 1640; publicada en Lisboa, 1652).
  • Madame de Genlis: Inés de Castro.
  • Aphra Behn: Agnes de Castro, relat de Three Stories (1688)
  • Ezra Pound en fa esment al canto XXX dels Cants.
  • Henry de Montherlant: La Reine morte (1942).
  • Alejandro Casona: Corona de amor y muerte (Buenos Aires, 1955).
  • Albert Caraco: Inès De Castro (Rio de Janeiro, 1941).
  • César Fuentes Rodríguez: Una tragedia amorosa en el Portugal medieval" (Buenos Aires, 2000), conte.
  • María Pilar Queralt del Hierro: Inés de Castro (Barcelona, 2003), novel·la.

Hi ha 29 òperes (vegeu-ne la llista a: Llista_de_personatges_històrics_d'òpera#Regnes_ibèrics) que tracten el tema, que fan servir 21 llibrets diferents i han estat estrenades entre 1793 i 2006; cap d'elles, però, ha aconseguit formar part del repertori habitual dels teatres.

  • Pedro e Inês, sèrie de televisió per a la RTP de Portugal (2005).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès de Castro
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Agnès de Castro
Listen to this article