From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Agustines Descalces són un orde religiós femení de clausura, fundat per Joan de Ribera en 1597. Va ser un orde nascut durant les reformes dels ordes religiosos del moment i va quedar vinculat als agustins recol·lectes i els carmelites descalços.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Gravat del segle xviii amb Joan de Ribera, fundador de l'orde | |
Tipus | Orde mendicant femenina, de clausura |
---|---|
Nom oficial | Monges Agustines Descalces |
Nom oficial llatí | Moniales Augustinensiae Discalceatae |
Altres noms | Agustines Descalces de Sant Joan de Ribera, Agustines de Sant Joan de Ribera |
Hàbit | Túnica negra, amb tirants amples al pit que passen per sobre la cogulla de la toca, blanca; vel negre |
Objectiu | Vida contemplativa, oració, devoció a l'Eucaristia |
Fundació | 18 de desembre de 1597, Alcoi per Sant Joan de Ribera |
Regla | Regla de Sant Agustí (s. IV) |
Constitucions | 1597, sobre les constitucions de les carmelites descalces de Santa Teresa de Jesús |
Branques i reformes | Des de 1957 forma part com a federació de l'Orde dels Agustins Recol·lectes |
Primera fundació | Monasterio del Sant Sepulcre (Alcoi), 18 de desembre de 1597 |
Fundacions destacades | Múrcia (1616) |
Fundacions a terres de parla catalana | Dénia (1604), Santa Úrsula (València, 1605), Benigànim (1611), l'Olleria (1611), Xàbia, Sogorb |
Persones destacades | Dorotea de la Creu, beata Agnès de Benigànim, beata Josepa Masià |
Lloc web | http://agustinasdescalzasdealcoy.gadelart.com/paginas/completo.htm |
No s'han de confondre amb les Agustines Recol·lectes, fundades en el mateix moment i de vegades anomenades Agustines Descalces Recol·lectes.
Sant Joan de Ribera, llavors bisbe de València, volia que Teresa de Jesús fundés un convent a la diòcesi de València i va proposar-li. La santa no volgué fer-ho, ja que el bisbe volia que la fundació estigués sota la jurisdicció de la diòcesi, i Teresa volia el contrari, que les fundacions fossin independents del bisbat i depenguessin del capítol general de l'orde. Davant la negativa, el mateix Joan de Ribera impulsà la fundació d'un convent on implantar la reforma carmelitana. La nova comunitat estava formada per tres monges carmelites descalces i tres canonesses agustines.
La fundació s'establí a Alcoi el 18 de desembre de 1597 i va adoptar la Regla de Sant Agustí juntament amb les constitucions de Santa Teresa de Jesús. S'hi combinaven, doncs, l'esperit agustinià i el carmelita, juntament amb una especial devoció a l'Eucaristia, promoguda per Joan de Ribera. Ell mateix en redactà les modificacions a les constitucions teresianes, que disposaven una clausura estricta, dues hores diàries d'oració mental, vida en comú, presidida per la senzillesa i l'austeritat, pobresa real, prohibició de privilegis o beneficis, dejunis, treball en comú, edificis pobres i que les comunitats tinguessin pocs membres. A més, la subjecció de l'orde a l'arquebisbat de València.
La reforma s'estengué per València i Múrcia. El 1604 s'obrí el convent de Dénia i en 1605, el de Santa Úrsula de València. Almansa (1609), l'Olleria i Benigànim (1611), Múrcia (1616) van ser les primeres fundacions, a les quals se sumarien Xàbia i Sogorb.
Els trasbalsos del segle xix i la Guerra civil van afectar els convents, alguns dels quals van ser suprimits. La vida monàstica es va restaurar el 1939, amb moltes baixes i manca de recursos. El 30 de juliol de 1957, el prior general dels agustins recol·lectes va impulsar l'agrupació dels convents en una Federació dels Monestirs d'Agustines Descalces d'Espanya, a la qual s'uniren les comunitats existents, llevat d'Almansa i Dénia, que preferiren passar a la congregació de les Agustines Recol·lectes. Des de llavors, l'orde ha estat assistit espiritualment pels agustins recol·lectes.
Al final de 2005, la federació compta amb quatre monestirs: Alcoi, L'Olleria, Benigànim i Múrcia.
Entre els membres destacats hi ha Dorotea de la Creu, la beata Agnès de Benigànim (1625-1696) i la beata Josepa Masià (1887-1936), màrtir.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.