Alçament fenià
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alçament fenià de 1867 (en irlandès:Éirí Amach na bhFíníní, [ˈeːɾʲiː əˈmˠax n̪ˠə ˈvʲiən̪ˠ]) va ser una revolta contra el domini britànic a Irlanda, organitzat per la Irish Republican Brotherhood (IRB, Germandat Republicana Irlandesa).
| ||||
Data | 5 març 1867 | |||
---|---|---|---|---|
Localització | illa d'Irlanda | |||
Després de la supressió del diari Irish People, es va produir un augmentacioó del descontentament entre els nacionalistes radicals irlandesos, i a final de 1866, el líder de l'IRB James Stephens va començar a recaptar fons als Estats Units d'Amèrica, amb l'objectiu de fer un alçament l'any següent. Tanmateix, aquest alçament es va demostrar pobrament organitzat. Hi va haver una revolta breu al comtat de Kerry, el febrer, seguida d'una temptativa d'insurrecció nacional, àdhuc mirant d'ocupar Dublín, a principi de març. Amb tot, a causa de la mala planificació i de la infiltració britànica en l'organització, la revolta mai va agafar embranzida. La majoria dels líders desplegats a Irlanda van ser empresonats, essent molts d'aquests condemnats a mort, si bé cap no va ser executat. Posteriorment, es van produir un seguit d'atacs a Anglaterra, amb l'objectiu d'alliberar els presoners fenians, incloent-hi la col·locació d'una bomba a Londres i de l'atac a una presó de Manchester, per la qual tres fenians, posteriorment coneguts com els els màrtirs de Manchester, foren executats. També es van produir diversos atacs al Canadà, realitzats per seguidors de la causa irlandesa establerts als Estats Units, que tampoc van assolir gaire bon succés.