Alí ibn Yússuf
From Wikipedia, the free encyclopedia
Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín)[1] (àrab: علي بن يوسف بن تاشفين, ʿAlī ibn Yūsuf ibn Tāxfīn o Tāxufīn) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits. Fou el segon sobirà de la branca taixufínida i va regnar del 1106 al 1143. Era fill d'una esclava cristiana de la península Ibèrica.
Per a altres significats, vegeu «Alí ibn Yússuf (desambiguació)». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1083 (Gregorià) Ceuta |
Mort | 26 gener 1143 (Gregorià) (59/60 anys) |
Emir almoràvid | |
1106 (Gregorià) – 1143 (Gregorià) ← Yússuf ibn Taixfín – Taixfín ibn Alí → | |
Altres | |
Títol | Soldà |
Família | Almoràvits |
Fills | Taixfín ibn Alí, Ishaq ibn Alí ibn Yússuf, Zainab al-Nafzawiyya (en) |
Pares | Yússuf ibn Taixfín i Zaynab an-Nafzawiyyah |
Germans | Tamima bint Yusuf ibn Tashfin (en) |
A la cort almoràvit, on la designació dels prínceps era pel seu origen matern, els complots anaven sempre dirigits per les princeses mares (ummahat) amb el suport dels seus parents directes i dels seus clients, i en favor dels fills propis. Per això el seu pare Yússuf ibn Taixfín es va abstenir de nomenar hereu a cap dels seus fills de diferents dones, ni al més gran Abu-Tàhir Tamim ibn Yússuf la mare del qual ja havia mort.[2] Finalment l'elecció de successor al final de la seva vida va caure en el seu fill Alí, que fou acceptat sense cap dificultat i entronitzat a Marràqueix a la mort del pare (2 de setembre del 1106). El seu germà gran Tamim li va donar el seu suport. En canvi un nebot, Yahya ibn Abi Bakr,[3] governador de Fes, no el va reconèixer, però al cap de poc es va sotmetre. Un altre rebel fou Abu-Bakr ibn Ibrahim al-Lamtuní, governador de Granada, que fou fet presoner i deportat a Marràqueix.
Els primers anys hi va haver conflictes entre dos clans que donaven suport a la dinastia, el lamtuma (el clan de la branca regnant) i el massufa. Alí va fer una política equilibrada entre els dos, aconsellat pels ministres andalusins que ja havien servit al seu pare.