From Wikipedia, the free encyclopedia
Alan II de Bretanya o Alan Barbitorte o Barbatorta - en francès Barbetorte, en bretó Varbek o Barvek - o també «la Guineu» - en francès le Renard, en bretó al Louarn - (910 - Nantes, 952) fou comte de Poher i duc de Bretanya (936 a 952).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 910 (Gregorià) |
Mort | 952 (Gregorià) (41/42 anys) Nantes (França) |
Sepultura | Nantes |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Duc |
Cònjuge | Roscil·la d'Anjou (943 (Gregorià)–) |
Parella | Judith, concubina d'Alan II |
Fills | Drogó de Bretanya () Roscil·la de Blois Guerech de Bretanya () Judith, concubina d'Alan II Hoel I () Judith, concubina d'Alan II Gerberga Naoned () |
Pares | Mathuedoï de Poher i NN de Bretanya |
Alan era fill del comte Mathuedoï de Poher i net per part materna d'Alan I el Gran.
Alan i el seu pare, el comte Mathuedoï de Poher es van exiliar a la cort del rei Athelstan d'Anglaterra al començament del segle x. El 936 va desembarcar a Dol (Bretanya), al Camp de Péran[2] a petició de l'abat Joan de Landévennec. Amb l'ajuda d'una tropa de bretons exiliats i d'anglesos,[3] va combatre els normands el 937 i els va agafar la regió del Loira i la majoria de les ciutats bretones.[4] Va esdevenir «Brittonum dux » el 938.
L'alliberament es va acabar l'1 d'agost de 939 per la victòria de Trans o Transoù (després d'altres victòries a Plourivo al Bro Léon i a Naoned) sobre els normands, amb l'ajuda del comte de Rennes Juhel Berenguer i del comte del Maine Hug I.[5] Aquesta data esdevindrà la festa nacional dels bretons.[6]
Va renunciar al Cotentin, a l'Avranchin i a l'oest de Mayenne. Quant al comtat de Nantes, havia estat sota l'obediència angevina de Folc I el Roig que en reivindicava la possessió el 909 fins al 919 amb l'ocupació vikinga (però el títol de comte de Nantes sempre fou reivindicat oficialment per Folc d'Anjou fins al 938). A través de matrimonis i aliances, els comtes d'Anjou, i després la dinastia Plantagenet, mantindran la seva sobirania feudal sobre el comtat nantès, fins al 1203.
Alain Barbetorte es va aliar a Lluís IV de França, que havia conegut durant el seu exili a Anglaterra, així com amb Teobald I de Blois "el Trampós", comte de Blois, de Tours i de Chartres.
El 942 va concretar una estreta aliança amb Guillem Cap d'Estopa, duc d'Aquitània, que li va permetre obtenir al sud del Loira els pagi de Mauges, Tiffauges i Herbauges.[7]
El 944, segons la Crònica de Flodoard, va lliurar a una guerra fratricida contra Juhel Bérenger comte de Rennes que els escandinaus aprofitaren per saquejar de nou Bretanya.[8]
La reconciliació davant el perill comú es va produir molt ràpidament, ja que en una donació a favor de l'Abadia de Landévennec (cap a 945- 950) es veu el comte Iudhael signar just després d'Alan dux Britonum envoltat d'Iuthouen l'arquebisbe de Dol, dels bisbes Hesdren de Nantes, Blendivet de Vannes i Salvator d'Aleth, d'un Houuel comes de Vuerec (sens dubte els seus fills il·legítims) i finalment dels vicecomes Iestin, avantpassat dels senyors de Retz i Diles (de Cornualla).[9]
La seva unió amb una germana del comte de Blois mostra que Alan Barbitorte desitjava reafirmar el seu paper en la política del regne de França Occidental.[10] La seva mort prematura posa tanmateix un terme als seus projectes i a la seva obra de restauració de la potència bretona. Alain Barbetorte fou enterrat en la col·legial la Notre-Dame a Nantes, ciutat que havia escollit per a la seva capital i de la qual havia fomentat la reconstrucció després de les destruccions causades pels normands.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.