Albert I d'Alemanya

Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.^[1]

Albert I d'Alemanya

Nom original	(de) Albrecht I von Habsburg
Biografia
Naixement	juliol 1255 Rheinfelden (Suïssa)
Mort	1r maig 1308 (52 anys) Brugg (Suïssa)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	catedral d'Espira
Rei dels Romans
27 juliol 1298 – 1r maig 1308
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	sobirà
Altres
Títol	Marcgravi
Família	Dinastia dels Habsburg
Cònjuge	Elisabet de Tirol (1276, 1274 (Gregorià)–1308)
Fills	Rodolf III d'Habsburg, Anna d'Habsburg, Agnès d'Àustria, Elisabet d'Àustria, Caterina d'Habsburg, Otó I d'Habsburg, Albert II d'Àustria, Enric el Gentil, Frederic I d'Habsburg, Leopold I d'Àustria, Judit d'Oettingen
Pares	Rodolf I d'Alemanya   i Gertrudis de Hohenberg
Germans	Judith de Habsbourg Catherine of Habsburg Clemence of Austria Agnes of Habsburg Hartmann von Habsburg Rodolf II d'Àustria Hedwig d'Asburgo Matilde d'Habsburg

Fill del rei Rodolf I d'Habsburg, no va aconseguir succeir el seu pare al tron germànic. El 1298 va aconseguir derrotar en batalla al nou rei, Adolf d'Alemanya, i es proclamà rei d'Alemanya. Va fracassar en el seu intent de convertir la monarquia en hereditària, però va reforçar els territoris patrimonials dels Habsburg.

Biografia

Va néixer el juliol de 1255, fill del rei Rodolf I d'Alemanya i la seva esposa Gertrudis de Hohenburg. El 1282, amb 27 anys, el seu pare li va confiar el govern dels ducats d'Àustria i Estíria, conjuntament amb el seu germà petit de set, Rodolf II. A partir de l'any següent se li van donar els ducats en solitari.

Els intents del seu pare de convertir la monarquia germana en hereditària no van fructificar. A la seva mort el 1291, els prínceps del regne van escollir com a rei a Adolf de Nassau-Weilburg, temerosos que Albert acumulés massa poder. Albert es va veure forçat a reconèixer la legitimitat del seu rival, ja que una rebel·lió entre els seus vassalls suaus li va impedir plantar cara a l'elecció.

Albert es va limitar al govern dels extensos territoris dels Habsburg, però no va renunciar a les seves aspiracions al tron. El 1298, un grup de prínceps descontents amb el govern d'Adolf el va nomenar rei. Els exèrcits dels dos reis rivals es van trobar a Göllheim, a prop de Worms, i en la batalla Adolf fou mort. Després d'aconseguir el suport dels principals líders de la part opositora a canvi de promeses, va ser escollit rei a Frankfurt el 27 de juliol de 1298 i coronat a Aquisgrà el 24 d'agost del mateix any.

Albert va intentar que l'Imperi recuperés un paper protagonista a Europa. Va firmar un tractat amb Felip IV de França, i després de llargues negociacions va aconseguir que el 1303 el papa Bonifaci VIII el reconegués com a rei a canvi de reconèixer l'autoritat papal a l'hora de coronar emperadors.

Va fracassar en els seus intents d'incorporar Holanda i Zelanda a l'imperi a la mort del comte Joan I el 1299, però el 1306 va aconseguir assegurar la corona de Bohèmia pel seu fill Rodolf després de la mort de Venceslau III. El 1307 va ser derrotat en una incursió a Turíngia, i la mort del seu fill Rodolf el mateix any van acabar amb les seves pretensions a Bohèmia.

L'1 de maig de 1308, mentre es dirigia a Suàbia per aplacar una revolta, va ser assassinat a la vila de Windisch pel seu nebot Joan de Suàbia, anomenat el parricida des d'aleshores. Albert havia privat a Joan de la seva herència.

Família

Pintura d'Albert I

Avantpassats

8. Rodolf II d'Habsburg

4. Albert IV d'Habsburg

9. Agnès de Staufen

2. Rodolf I d'Alemanya

10. Ulrich de Kiburg

5. Heilwig de Kiburg

11. Anna de Zähringen

1. Albert I d'Alemanya

12. Burckhard IV de Hohenburg

6. Burckhard V de Hohenburg

3. Gertrudis de Hohenburg

14. Rodolf de Tüblingen

7. Mechtild de Tübingen

Núpcies i descendents

El 20 de desembre de 1274 Albert es va casar amb Elisabet de Gorízia-Tirol, filla del comte Meinhard II i que afegia sang reial a la nissaga d'Habsburg, ja que descendia d'emperadors com Enric IV o Lotari II, i també era neta dels ducs de Baviera.

La parella tingué dotze fills:

1. Anna (v.1280-1327), esposaria en primeres núpcies el marcgravi Herman de Brandenburg-Salzwedel, i en segones núpcies el duc Enric VI de Breslau.
2. Agnès (1281-1364), esposaria el rei Andreu III d'Hongria.
3. Rodolf (v.1282-1307), es convertiria en rei de Bohèmia com a Rodolf I, però moriria abans que el seu pare sense descendència.
4. Frederic (1289-1330), dit el Bell, governaria el ducat d'Àustria com a Frederic I conjuntament amb el seu germà Leopold, i seria pretendent al tron alemany com a Frederic III.
5. Leopold (1290-1326), governaria el ducat d'Àustria com a Leopold I juntament amb el seu germà Frederic.
6. Elisabet (?-1353), esposaria el duc Frederic IV de Lorena.
7. Juta (?-1329), esposaria el comte Lluís V d'Öttingen.
8. Caterina (1295-1323), esposaria el duc Carles de Calàbria.
9. Albert (1298-1358), fora duc d'Àustria com a Albert II, juntament amb Otó.
10. Enric (1299-1327), moriria sense descendència.
11. Meinhard (1300-?), morí jove.
12. Otó (1301-1339), fora duc d'Àustria com a Otó IV, juntament amb Albert.

Referències

1. «Adolf I de Germània». GEC. [Consulta: 13 agost 2010].