Alec B. Francis - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Alec B. Francis.

Alec B. Francis

De Viquipèdia

Infotaula de personaAlec B. Francis

Fotografia d'Alec B. Francis en un article a "The Moving Picture World"
Biografia
NaixementAlec Budd Francis
2 de desembre de 1867
Suffolk, Regne Unit
Mort6 de juliol de 1934
Hollywood, Califòrnia
Dades personals
NacionalitatRegne Unit
Activitat
OcupacióActor, actor de cinema i actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1911 Modifica el valor a Wikidata –
Família
Cònjuge? (abans 1910 - 1922)

Elphinestone Maitland (1923 – ?)

Lucy Bower (1925 -1934)

IMDB: nm0290066 Find a Grave: 7931243 Modifica els identificadors a Wikidata

Alec B. Francis (Suffolk, 2 de desembre[1] de 1867Hollywood, 6 de juliol de 1934)[2] va ser un actor anglès que actuà sobretot durant l'època del cinema mut. Tot i que inicialment va ser el protagonista de molts curtmetratges (1910-1914), va acabar esdevenint un actor de repartiment molt solvent que va actuar de manera constant fins a la seva mort, el 1934. La seva dilatada carrera li va permetre treballar amb moltes estrelles del cinema mut com Gloria Swanson, Rodolfo Valentino, Mae Marsh, Mabel Normand, John Barrymore, Louise Fazenda, Clara Kimball Young, Harry Langdon, Clara Bow o Harold Lloyd

Biografia

Home de múltiples oficis

Alec Francis Budd[3] (més tard adoptaria el nom artístic d'Alec B. Francis, però apareixeria també com Alec Frances, Alec Francis, Alex B. Francis o Alexander Francis[4]) va néixer l'any 1867 probablement a Suffolk[5][6] tot i que altres fonts situen el seu naixement a Londres.[4][7][8] El seu avi era d'origen holandès.[9] Va ser educat al Uppingham College,[7] on va estar fins al 1884,[3] i al Mount Mellary Abbey a Irlanda.[10] Per acontentar el seu pare,[11] que era un prominent advocat[8] resident al centre de Londres,[3] va estudiar dret a Irlanda,[12] però al cap de poc d’exercir en una oficina amb 14 advocats més,[13] va descobrir que no estava fet per a aquell ofici i decidí canviar d'aires. A la dècada de 1890 va aprofitar una oportunitat per dedicar-se a la carrera d’actor unint-se a la companyia itinerant de teatre de J. H. Darnley[13] interpretant un detectiu. Després d’un temps combinant la feina d’actor ocasional amb la de “noi per a tot”, Darnley el va contractar per actuar en una de les seves companyies itinerants que recorrien Anglaterra. Després de més de 500 funcions va ser contractat per la companyia de W.H. Kendall[13] amb qui va estar durant dos anys. Allà va participar en obres d’èxit com “The Solicitor”, “The Barrister”o “The Guardsman”[8] L’èxit va fer que demanés un augment excessiu de sou i fou acomiadat. Incapaç d'acceptar la situació[8] es va allistar a l'exèrcit essent destinat a la Royal Horse Artillery a l'Índia durant 4 anys.[13] Quan va abandonar l’exèrcit va tornar a treballar com a actor participant en diferents produccions a Anglaterra.[8][14] Després va intentar fer fortuna al Canadà[15] i després als Estats Units, treballant en molts oficis, des de portar un ranxo a ser cuidador en un hospital.[8] Entre altres oficis, també va participar en la construcció del ferrocarril a Illinois, on va estar a punt de perdre un dit en quedar-li atrapat entre dues vies.[16] Finalment reprendre la seva carrera com actor als Estats Units.

Retrat de l'actor del 1924 (s'observa l'heterocromia en els ulls)
Retrat de l'actor del 1924 (s'observa l'heterocromia en els ulls)

Tot i que no es coneix la data en què va retornar als escenaris, el novembre de 1907 ja es trobava a Randolph (Vermont) actuant amb el nom d'Alec B. Francis en l'obra de teatre "Comning Thro' the Rye" fent el paper d'un caballer anglès.[17] Va ser durant la gira d’aquesta obra que es va casar amb una altre membre de la mateixa companyia.[8] Altres obres de teatre en què treballà a Broadway o de gira foren "The Girl Question",[18] “The Solicitor”, “The Girl from Kays”, “The Barrister” i “Our Flat”.[12] Finalment, el 1910[19] va començar a treballar en el món del cinema dins de la companyia Vitagraph Company of America.[7]

Actor de cinema mut

Tal com declararia més tard, el canvi del teatre al món del cinema va ser una decisió sense marxa enrere convençut de que el futur estava en el cinema.[20] La primera pel·lícula en que va participar va ser Twa Hieland Lads[13] (estrenada el 19 de juliol de 1910). Puntualment, va compaginar el seu treball d’actor amb la direcció d’algunes pel·lícules en les quals també treballava com a actor, com és el cas de The Sheriff's Friend (1911). Es desconeix bona part de la seva filmografia a la Vitagraph, ja que es tracta d’una època en què els actors no apareixien en els títols de crèdit ja sigui perquè els estudis temien que la fama portés als actors a reclamar sous més alts o perquè l'ofici d'actor cinematogràfic estava mal considerat.[21] De totes maneres, en un reportatge publicat al Motion Picture News el 1917[22] s’assegurava que l’actor ja havia participat en unes 200 pel·lícules, de les que solament es tenen identificades aproximadament un centenar.

El gener de 1912 va ser contractat per la companyia Éclair Film Co.[23] on va ser considerat una de les seves estrelles, juntament amb Barbara Tennant, Julia Stuart i Lamar Johnstone.[24] La primera pel·lícula en que va participar allà fou Mamie Bolton, estrenada el 16 de gener de 1912. De nou, apart de la feina d’actor també va exercir com a director de diferents pel·lícules i al març de 1912 la revista Moving Picture News[25] esmentava que una de les dues companyies d’actors de l’Éclair estava dirigida per Francis. És desconeix, en la majoria de casos, quines pel·lícules va dirigir estant documentades Suffrage and the Man (1912)[26] i A Living Memory (1912).[27] La feina d’actor podia ser perillosa i per exemple a finals de 1914 va estar a punt de morir ofegat dins d’un taüt on representava que s’hi havia d’estar durant una escena, quan després no hi havia manera d’obrir-lo.[28] A l'Éclair s'hi va estar fins l'incendi que va arrasar els estudis de la companyia a Fort Lee[29][30] el 19 de març de 1914. Mentre es rodava la pel·lícula The Gentleman from Mississippi protagonitzada pel mateix Francis, un incendi va afectar l'estudi i el laboratori. Com a conseqüència del foc, l’Eclair va decidir prescindir per sorpresa de la companyia d’actors de Fort Lee entre els quals, a part de Francis, hi havia Oscar A.C. Lund, Barbara Tennant, Bert Starkey i Stanley Walpole.[31] El director de l’Eclair, Jules Brulatour va fer construir un nou estudi, el més modern del moment, de cinc acres i amb mesures antiincendis que va anomenar Peerless Studios.[32] Després d'un breu retorn al teatre,[13] Francis fou contractat, igual que els altres actors de l'Éclair, per la Peerless-World per actuar dins de les companyies productores de la World Film Corporation.

La World Film Corporation, creada per Lewis J. Selznick, era la companyia distribuïdora de companyies productores diferents dirigides pel propi Selznick (Equitable Pictures), per Jules Brulatour (Peerless Picture) i per  William A. Brady (Shubert Pictures i William A. Brady Productions).[33] Fins l’any 1917, Francis va actuar en 33 pel·lícules, sobretot per a les productores de Brady o Brulatour. A mitjans de 1917 degué deixar la World ja que entre l’abril i el desembre de 1917 no s’estrena cap pel·lícula on ell aparegui. Al setembre de 1917 és seleccionat per la Goldwyn Pictures Corporation per al càsting de The Cinderella Man (1917) amb Mae Marsh I Tom Moore.[34] A rel de la pel·lícula és contractat per intervenir en diverses pel·lícules rodades al voltant de Nova York, com “The Venus Model” (1918) o “The Face in the Dark” (1918). Aquell 1918, Goldwyn va comprar la productora Triangle situada a Culver City i aquell hivern hi trasllada la companyia.[35] Com a conseqüència, Francis es traslladà a viure a llarg termini a Califòrnia.[36] La seva primera pel·lícula allà fou Spotlight Sadie.[37] Fins al 1921, moment en què s’estrena la seva darrera pel·lícula per a la Goldwyn Pictures Corp. (A Voice in the Dark (1921)) realitzarà 22 pel·lícules amb aquesta productora. A partir de 1920 però, començà a realitzar pel·lícules amb altres productores i al 1921 s’estableix com a freelance[38][39] actuant per companyies com la Robertson-Cole, la Famous Players – Lasky,[40] la Fox o la Metro.

Malgrat ser sobretot un popular actor secundari, la pel·lícula The return of Peter Grimm (1926) i el subseqüent film de la Fox, The Music Master (1927), van convertir Francis en el que en un article es va anomenar “una estrella als seixanta[41] aconseguint uns guanys d'uns 70.000 dòlars l'any 1929.[42] La seva darrera pel·lícula muda va ser The Companionate Marriage (1928).[43] Mai va deixar completament el teatre tot i que va actuar d’una manera més aviat amateur. Així, el 1921 actuava en l’obra “Mrs. Dane’s Defense” amb la companyia Caravan Players,[44] posteriorment, el 1923, li van proposar de tornar al teatre amb l’obra “The Old Soak[45] però ell va continuar en el món del cinema. Finalment, també consta que el 1928 va actuar en un vodevil d’un sol acte escrit per ell mateix titulat “Scandal”.[46]

El pas al sonor

La primera pel·lícula sonora en què va participar va ser The Little Snob (1928).[47] Va fer fàcilment la transició cap al cinema sonor actuant, per exemple, en la primera pel·lícula de misteri completament parlada, The Terror (1928), o després a Outward Bound (1930).Les publicacions de l’època destacaven que gràcies a la seva formació teatral no tenia cap problema de veu per participar en el cinema sonor.[48] Tot i això, el seu accent marcadament britànic va fer que alguna interpretació resultés poc creïble, com a “The Case of Sergeant Grischa” (1930) en què interpretava un general alemany.[49] Poc després va començar a tenir problemes de salut. El 9 de novembre del 1931 va desaparèixer durant el rodatge de Mata Hari (1931).[50] Va aparèixer 3 dies més tard,[51] despentinat i confús en un menjador a Ventura (Califòrnia), aparentment afectat d'amnèsia, la qual es va atribuir a un excés de feina[52] o a un atac de nervis.[51] Aquell temps va vagar pels suburbis de la ciutat fins que el propietari d’un restaurant el va reconèixer en demanar-li uns ous amb pernil.[51] El van portar a l’hospital i uns dies després va tornar al rodatge per completar les darreres escenes de la pel·lícula. Encara va participar en pel·lícules destacades com Arrowsmith (1931), dirigida per John Ford, Alice in Wonderland (1933) o Oliver Twist (1933). La darrera pel·lícula en que va participar va ser Outcast Lady (1934).

En total, de la seva filmografia com actor se'n coneixen 248 pel·lícules que corresponen a tota mena de gèneres.[2] Com a exemples, es poden citar When Broadway was a Trail (1914) o The Heart of a Hero (1916) (pel·lícules històriques), Flame of the Desert (1919) i Godless Men (1920) (pel·lícules d'acció), Alias Jimmy Valentine (1915) i Murder Will Out (1930) (cinema negre), All man (1916) i 3 Bad Men (1926) (western), Tramp, Tramp, Tramp (1926) i Feet First (1930) (comèdies), Alice in Wonderland (pel·lícula de fantasia), Beyond the Rocks (pel·lícula romàntica) o The Terror (pel·lícula de misteri). Es va especialitzar en papers de persona madura i sàvia amb prou experiència de la vida per solucionar els problemes dels joves protagonistes. De fet, en un article aparegut a Photoplay l’any 1933,[53] es deia que, a la pantalla, Francis havia interpretat el rol de pare de totes les grans actrius de cinema mut. Tot i això, també va fer papers radicalment diferents durant els primers anys de la seva carrera, com el de l'ex-marits gelosos i venjatius de Chamber of Forgetfulness (1912) o The Gallop of Death (1913), com el del malvat cocaïnòman a The Case of Cherry Purcelle (1914), o el del Sheriff de Nottingham a Robin Hood (1912). No és d’estranyar doncs que cap al 1916 una revista considerés que, després d'interpretar tants papers de malvat, era una novetat que interpretés un vell home bo a "The Ballet Girl" (1916).[54]

Un personatge popular entre la comunitat d'actors

Francis va ser una persona estimada entre la gent de la professió.[10] La imatge que es tenia d'ell era la d'un home molt educat, permanenment amb una pipa a la mà i que tocaba bastant bé el piano.[13] Tenia heterocromia: l’ull dret era de color marró i l’esquerre de color blau.[55] Seguidor de l’església episcopaliana,[56] va ser membre de diferents clubs d’actors, gèrmens del que posteriorment seria el Sindicat d’Actors de Cinema. Concretament, fou membre del Screen Club des dels seus inicis[57] i més tard del Masquers Club of Hollywood. També va contribuir económicamente a la construcción del nou edifici de “The Hollywood Studio Club” per acollir noies sense ingressos que cercaven la fama a Hollywood.[58] A més a més, va ser un dels cinc membres del jurat de l’Acadèmia que va concedir els primers premis Oscar a partir d'una llista de 3 candidatures finals per a cada nominació. En el tribunal actuava com a representant de la branca dels actors de l’Acadèmia i també hi havia Frank Lloyd (pels directors), Sid Grauman (productors), A. George Volck (tècnics) i Tom Geraghty (guionistes).[59][60]

Pel que fa a l'àmbit més personal, la seva primera dona va morir després d'una breu malaltia a principis de 1922.[61] La tardor de 1923,[62] poc abans de rodar Beau Brummel, es va casar per segona vegada amb Elphinestone Maitland, també vídua.[63] La cerimònia va tenir lloc a Hollywood.[62] Dos anys més tard, però, estava casat amb Lucy Smith[64] o Bower[65][66] i amb ella va viure fins a la seva mort[65] Durant el rodatge d'Outcast Lady es va trobar malament i va haver de prendre alguns dies de repòs.[56] De fet, des de feia tres anys no estava gaire bé de salut[67] i de mica en mica va anar acceptant menys papers.[68] El 23 de juny del 1934 va patir un intent de segrest. Sembla que un home sospitós va demanar de parlar amb ell i Francis va avisar la policia abans d’acceptar veure’l. Al carrer, tres homes van intentar introduir-lo en un cotxe però la policia ho va impedir.[69] Poc després, el 2 de juliol de 1934, just després d'acabar el rodatge d'Outcast Lady, va renunciar a denunciar un home que la policia havia detingut per, presumptament, fer-li xantatge.[70] L'endemà,[71] va recaure d’una malaltia que arrossegava feia temps[72] i va ser ingressat al Hollywood Hospital.[73] Va morir tres dies[74][41] després en no superar una operació d’urgència.[73] Després del funeral a Los Angeles, va ser incinerat.[5]

Filmografia

Pel·lícules mudes (1910-1928)

A la següent llista només s'indica la referència d'aquelles pel·lícules que no apareixen citades a la página de IMDb de l’actor.

Vitagraph Company of America (1910-12)

Alec B. Francis inicia la seva carrera al cinema el 1910 a la companyia Vitagraph Company of America. Es coneixen 25 curtmetratges dels que realitzà, tots d'una o dues bobines (aproximadament 12 i 24 minuts). La pel·lícula The Chains of an Oath es va filmar el 1911 tot i que no es va estrenar fins al 1913.[75]

Éclair Film Company (1912-1914)

El 1912 és contractat per la Éclair Film Company[23] i realitza tot un seguit de 67 pel·lícules d'una, dues o tres bobines, tot i que també actua en una pel·lícula produïda per la Gem Motion Picture Company. Algunes d’aquestes darreres pel·lícules, ja estrenades des de l'octubre de 1914, són més llargues (pel·lícules de 4 o 5 bobines).

Alec B. Francis (esquerre), junt amb Dorothy Gibson i John G. Adolfi a la pel·lícula Saved from the Titanic (1912).
Alec B. Francis (esquerre), junt amb Dorothy Gibson i John G. Adolfi a la pel·lícula Saved from the Titanic (1912).

World Film Company (1914-1918)

A partir de 1914, a rel de l'incendi dels estudis Éclair, es contractat, junt amb altres actors de la companyia per a Peerless-World.[7]

George Fawcett, Alec B. Francis, Tom Moore i Mae Marsh a la comèdia The Cinderella Man (1917, Goldwyn Pictures Corp.) (Exhibitors Herald 8 desembre 1917, pàgina 17).
George Fawcett, Alec B. Francis, Tom Moore i Mae Marsh a la comèdia The Cinderella Man (1917, Goldwyn Pictures Corp.) (Exhibitors Herald 8 desembre 1917, pàgina 17).
Norma Talmadge i Alec B. Francis a The Probation Wife (1919, Norma Talmadge Film Corp.).
Norma Talmadge i Alec B. Francis a The Probation Wife (1919, Norma Talmadge Film Corp.).

Anys a la Goldwyn Pictures Corp. (1917-1921)

A partir de 1917 Francis treballa per a la Goldwyn Pictures, primer a la costa est i a partir de 1918 a Califòrnia d'on ja no es mouria mai més. Ocasionalment i sobretot a partir de 1920 treballa també per a altres productores i en aquest cas s'indiquen entre parèntesis.

Propaganda de la pel·lícula When Doctors Disagree (1919, Goldwyn Pictures Corp.) amb Mabel Normand i Alec B. Francis. Moving Picture World del 21 de Juny de 1919 (pàgines 1724-25).
Propaganda de la pel·lícula When Doctors Disagree (1919, Goldwyn Pictures Corp.) amb Mabel Normand i Alec B. Francis. Moving Picture World del 21 de Juny de 1919 (pàgines 1724-25).

Llargmetratges muts posteriors com a freelance (1921-1928)

A partir de 1921 Francis treballa com a freelance[38] per a moltes productores diferents.[78] Apareixen inidcades entre parèntesis per a cada pel·lícula. Apart de les pel·lícules ressenyades més avall, hi va haver altres projectes en els que constà en algun moment de la producció tot i que no és clar que hi arribés a participar finalmente. Aquests són “The Scarlet Honeymoon” (1925),[79] "The Blue Eagle" (també anunciada com “The Devil’s Master”) (1926),[80] o “The Grand Army Man” (1927) dirigida per Frank Borzage la qual havia de protagonitzar però que fou cancel·lada a rel del gran èxit de “7th Heaven” (1927) que va fer que la Fox busqués per al director una pel·lícula amb els mateixos ingredients per aprofitar l’èxit assolit.[81]

Gloria Swanson, Alec B. Francis i Rodolfo Valentino en una escena de Beyond the Rocks (1922, Famous Players-Lasky).
Gloria Swanson, Alec B. Francis i Rodolfo Valentino en una escena de Beyond the Rocks (1922, Famous Players-Lasky).
Wyndham Standing, Norma Talmadge i Alec B. Francis (dreta) a Smilin’ Through (1922, Norma Talmadge Prod.).
Wyndham Standing, Norma Talmadge i Alec B. Francis (dreta) a Smilin’ Through (1922, Norma Talmadge Prod.).
Holmes Herbert, Otto Hoffman, May McAvoy, Louise Fazenda i Alec B. Francis (dreta) a El Terror (1928, Warner Bros Pictures).Primera pel·lícula de por completament parlada.
Holmes Herbert, Otto Hoffman, May McAvoy, Louise Fazenda i Alec B. Francis (dreta) a El Terror (1928, Warner Bros Pictures).Primera pel·lícula de por completament parlada.
Harold Lloyd i Alec B. Francis a Feet First (1930, Harold Lloyd Corp.).
Harold Lloyd i Alec B. Francis a Feet First (1930, Harold Lloyd Corp.).

Cinema sonor (1928-1934)

El febrer de 1928 es va estrenar la primera pel·lícula sonora en què va participar (The Little Snob). La seva darrera pel·lícula, rodada entre l’abril i el juny de 1934, va ser Outcast Lady, pocs dies després moria. En total va participar en només 29 pel·lícules.

Referències

  1. «Shall I go into the movies?». Motion Picture Magazine XXXI, 6, gener 1927, pàg. 72.
  2. 2,0 2,1 Katchmer, George A. A Biographical Dictionary of Silent Film Western Actors and Actresses (en anglès). Jefferson: McFarland & Company, 2002, p. 122. ISBN 978-0-7864-4693-3. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Uppingham School Roll 1824 to 1905 (en anglès). 1906. Londres: Ballantyne, Hanson & Co, p. 203. 
  4. 4,0 4,1 Probert Encyclopaedia Of Films And Characters Of The Cinema, p. 8. 
  5. 5,0 5,1 «Alec B. Francis». Variety 115, 4, 10-07-1934, pàg. 54.
  6. «Entrada Alec B. Francis a IMDb» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «ACTORS (Characters) Francis, Alec B.». Motion Picture News, XIV, 16, section 2, 21-10-1916, pàg. 48.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Peltret, Elizabeth «Alec Francis, pioneer». Motion Picture Classic X, 4, Juny 1920, pàg. 32.
  9. «Alec B. Francis gives his views on "Peter Grimm"». Fox Folks V, 6, juny 1926, pàg. 2.
  10. 10,0 10,1 Donald, Charles. Fox Famous film folk; a gallery of life portraits and biographies (en anglès). George H. Doran company, 1925, p. 108. 
  11. «Who's who in this year's picture. FRANCIS Alec B.». Picture Show Annual (1932), 1932, pàg. 154.
  12. 12,0 12,1 «Alec B. Francis with World Film». The Moving Picture World, 24-06-1916, pàg. 2246.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Henderson, Freeman «His foot on the soft pedal». Photoplay Magazine XVI, 4, setembre 1919, pàg. 59.
  14. «Stars of the Photoplay (Alec B. Francis)». Photoplay magazine, 1924, pàg. 93.
  15. «Motography's Gallery of Picture Players». Motography, vol X, num 3, 09-08-1913, pàg. 93.
  16. Los Angeles Herald XLV, 289, 4 d’octubre 1920, pàg. B13.
  17. Herald and News, 29-11-1907, pàg. 9.
  18. «The Girl Question». The Daily Gate Citty, 30 ce gener 1910, pàg. 2.
  19. «Career ended». Motion Picture Herald, 14-07-1934, pàg. 8.
  20. «A chat with Alec B. Francis». The Moving Picture World, 07-08-1915, pàg. 1010.
  21. Shulman, Terry Chester. Film's First Family: The Untold Story of the Costellos (en anglès). University Press of Kentucky, 2019-10-08, p. 37. ISBN 978-0-8131-7811-0. 
  22. 22,0 22,1 «Alec B. Francis ranks high as Goldwyn player». Motion Picture News, 29-12-1917, pàg. 4549.
  23. 23,0 23,1 Slide, Anthony. The New Historical Dictionary of the American Film Industry (en anglesa). Routledge, Taylor and Francis Group, 1998, p. 63. 
  24. «Eclair». Moving Picture News VI, 21, 23-11-1912, pàg. 26.
  25. «Éclair enlarges stock company». The Moving Picture News V, 9, 02-03-1912, pàg. 11.
  26. «H.B. Francis produces fine suffrage Picture for Éclair». Moving Picture News V, 21, 25-05-1912, pàg. 19.
  27. «Correction». Motion Picture Story Magazine IV, 8, setembre 1912, pàg. 158.
  28. «Almost too real». Lincoln County leader, 30 d’octubre 1914.
  29. «Eclair Factory Fire». The Moving Picture World 20, 1, 04-04-1914, pàg. 45.
  30. Koszarski, Richard. Fort Lee: The Film Town (1904-2004) (en anglès). Indiana University Press, 2005-03-02, p. 12-13. ISBN 9780861969425. 
  31. «Entire Company thrown out of work by Eclair». The Washington Times, 20-07-1914, pàg. 6.
  32. Kear, Lynn; King, James. Evelyn Brent: The Life and Films of Hollywood's Lady Crook (en anglès). McFarland, 2009-10-21. ISBN 9780786454686. 
  33. «Studios and Films» (en anglès). Fort Lee Film Commission. [Consulta: 31 gener 2019].
  34. «Cast chosen for Goldwyn's "The Cinderella Man"». Motion Picture News 16, 11, 15-09-1917, pàg. 1818.
  35. «Studio Lot History» (en anglès). Sony Pictures Entertainment Museum, 05-02-2015. [Consulta: 17 agost 2019].
  36. «“Spotlight Sadie” is a story of every day». The Moving Picture World, 08-03-1919, pàg. 1378.
  37. «Wallace MacDonald heads cast of Mae Marsh’s latest». The Moving Picture World, 22-03-1919, pàg. 1687.
  38. 38,0 38,1 «Francis a Free Lance». Hollywood Topics 1, 10, 05-02-1927, pàg. 4.
  39. «Theater notes». Los Angeles Herald XLVI, 76, 28-01-1921, pàg. B3.
  40. «Coast Picture news». Variety, 18-02-1921, pàg. 43.
  41. 41,0 41,1 Soister, John T. American Silent Horror, Science Fiction and Fantasy Feature Films, 1913-1929 (en anglès). McFarland & Company Publ., p. 488-491. ISBN 978-0-7864-3581-4. 
  42. «Lest we forget». Talking Screen, juny 1930, pàg. 9.
  43. Liebman, Roy. From Silents to Sound: A Biographical Encyclopedia of Performers who Made the Transition to Talking Pictures (en anglès). McFarland, 1998, p. 115. 
  44. «Hollywood Players in coming drama». Los Angeles Herald, XLVI, 132, 04-04-1921, pàg. B9.
  45. «Clifford returns here». Camera!, 31-03-1923, pàg. 4.
  46. «Pantages». Coronado Eagle and Journal, XVI, 44, 31-10-1928, pàg. 5.
  47. «Alec B. Francis dins "Catalog of Feature Films"» (en anglesa). American Film Institute. [Consulta: 20 gener 2016].
  48. Ludlan, Helen «Out of the silence or what Hollywood is doing about talking films». Screenland XVII, 6, Octubre 1928, pàg. 76.
  49. «The Case of Sergeant Grischa». Hollywood Filmograph 10, 7, 01-03-1950, pàg. 16.
  50. Feather River Bulletin from Quincy, 12-11-1931, pàg. 7.
  51. 51,0 51,1 51,2 «Ramon Novarro». Motion Picture XLIII, 1, Febrer 1932, pàg. 40.
  52. «News From de Dailies». Variety 104, 10, 17-11-1931, pàg. 34.
  53. Benton, Harold «Bless You, My Children!». Photoplay XLIII, 4, març 1933, pàg. 71, 109.
  54. Hoffman, Hugh «The Ballet Girl». Motography XV, 7, 12-02-1916, pàg. 371.
  55. «Started bobbed hair». Screenland VI, 6, Març del 1923, pàg. 51.
  56. 56,0 56,1 «Alec B. Francis». Variety, 10-07-1934, pàg. 54.
  57. «Screen Club opens its doors». The Moving Picture World 14, 8, 23-11-1912, pàg. 778.
  58. Slide, Anthony. Hollywood Unknowns: A History of Extras, Bit Players, and Stand-Ins (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2012-09-05, p. 54. ISBN 9781617034756. 
  59. «Academy announces winners of 15 merit awards in films». Exhibitors Herald-World 9, 8., 23-02-1929, pàg. 39.
  60. Holden, Anthony. The Oscars (en anglès). Little, Brown Book Group, 2016-07-07, p. 94. ISBN 9780349142432. 
  61. «Filmland». The Duluth Herald, 21-01-1922, pàg. 6.
  62. 62,0 62,1 «Warner Sign Francis». The Moving Picture World, 15-09-1923, pàg. 233.
  63. «Alec Francis gets married». Screenland VIII, 6, març 1924, pàg. 79.
  64. «Mr. and Mrs.». Motion Picture Magazine, juny 1925, pàg. 102.
  65. 65,0 65,1 «Alec Francis dies, aged 65, after emergency operation». Rochester Democrat and Chronicle Saturday, 07-07-1934.
  66. The World Film Encyclopedia 1933 (en anglesa). Londres: The Amalgamated Press Ltd., 1933, p. 82. 
  67. «Alec Francis, actor, passes». San Bernardino Sun 40, 07-07-1934, pàg. 1.
  68. «Actor-Phylosopher». Oakland Tribune 121, 15, 15-07-1934, pàg. 11.
  69. «Alec Francis kidnapping stymied». Variety, 26 juy 1934, pàg. 3.
  70. «News from the dailies». Variety 115, 3, 03-07-1934, pàg. 66.
  71. «The Green Hat». Silver Screen, octubre 1934, pàg. 66.
  72. «Death claims film pioneers». San Pedro News Pilot, 7, 107, 07-07-1934, pàg. 2.
  73. 73,0 73,1 «Alec B. Francis dead». Motion Picture Daily 36,5, 07-07-1934, pàg. 3.
  74. «Harry Pollard dead». The Film Daily XLVI, 6, 09-07-1934, pàg. 2.
  75. «The Chains of an Oath (1913) - IMDb». [Consulta: 22 març 2020].
  76. «Coming monday! The Chains of an Oath». The Pokeepsie evening enterprise, 19-04-1913, pàg. 2.
  77. Bigham, Randy Bryan. Finding Dorothy: A Biography of Dorothy Gibson (en anglès). Lulu.com, 2014-04-11. ISBN 9781105520082. 
  78. American Film Institute. The American Film Institute Catalog of Motion Pictures Produced in United States. Feature Films 1921-1930 (en anglès). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-20969-9. 
  79. «What stars are doing?». Motion Picture Magazine, Abril 1925, pàg. 80.
  80. «The Devil’s Master». Motion Picture News, 08-05-1926, pàg. 2213.
  81. Dumont, Hervé. Frank Borzage: The Life and Films of a Hollywood Romantic (en anglès). McFarland, 2015-06-14. ISBN 978-1-4766-1331-4. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alec B. Francis

Pel·lícules accessibles a internet

Les pel·lícules marcades amb un asterisc estan en versió holandesa

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Alec B. Francis
Listen to this article