Alessandro Tassoni
poeta italià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Alessandro Tassoni (Mòdena, 28 de setembre de 1565 - Mòdena, 25 d'abril de 1635) va ser un escriptor i poeta italià. Molt cultivat, tenia un ampli coneixement sobre física, geografia, història i literatura.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 setembre 1565 Mòdena (Itàlia) |
Mort | 25 abril 1635 (69 anys) Mòdena (Itàlia) |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Bolonya Universitat de Pisa Universitat de Ferrara |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, poeta, crític literari |
Membre de | |
Nom de ploma | Gaspare Salviani |
Obra | |
Obres destacables
|
Va néixer en una família de l'aristocràcia, fill del comte Bernardino Tassoni i l'aristocrata Sigismonda Pellicciari, tots dos de Mòdena. Alessandro va ser batejat així en honor del seu avi patern. Als deu mesos va perdre el seu pare i, quan tenia dos anys i mig, es va quedar orfe. Era un nen amb una salut fràgil; així que fou confiat a la cura de Giovanni Pellicciari, l'avi matern. Amb ell, va anar un dia a la torre Ghirlandina, i en una habitació va veure una galleda, conquerida per la gent de Mòdena en el conflicte contra els bolonyesos, que seria la font inspiradora del poema més famós de la seva edat madura. A la mort del seu avi, el seu oncle Marc'Antonio es va ocupar d'Alessandro.[1]
A la universitat va estudiar dret primerament a la Universitat de Mòdena, després a Bolonya, Pisa i Ferrara, on es va graduar. Sembla que durant la seva joventut va ser indisciplinat, mentre vivia a Nonantola, d'on va ser expulsat el 1595 després d'alguns incidents.[2]
El 1597 va ser nomenat a Roma pel cardenal Ascanio Colonna com el seu secretari i el va seguir a Espanya entre els anys 1600 i 1603. El 21 de juny de 1589 va ser elegit acadèmic de la Crusca. Era un admirador de Carles Manuel I de Savoia i en va esdevenir secretari l'any 1618 a l'ambaixada de Roma. En aquest període romà va assistir als principals actes intel·lectuals de la ciutat i va passar a formar part de l'Acadèmia d'Humoristes.[3]
Després de romandre a Torí, pres pels Savoia entre 1620 i 1621, es va retirar, amargat, de la política. Va passar al servei del cardenal Ludovisi i, fins a la seva mort, del duc Francesc I d'Este.