Aleksandr Koltxak
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aleksandr Vassílievitx Koltxak (en rus: Александр Васильевич Колчак), (1874-1920), fou explorador del Pol Nord, i, com a oficial de la marina russa, va lluitar en la Guerra Russo-Japonesa i en la Primera Guerra Mundial. Durant la Guerra Civil Russa establí un govern anticomunista a Sibèria i, de 1918 a 1920, aconseguí ser reconegut com a «Governant Suprem i Comandant en Cap de les forces terrestres i marítimes de Totes les Rússies» per altres dirigents dels Exèrcits Blancs.[1] El seu govern tenia la seu a Omsk, a la part sud-occidental de Sibèria.
Nom original | (ru) Александръ Васильевич Колчакъ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 4 novembre 1874 (Julià) Alexandrovskoye (Rússia) (en) |
Mort | 7 febrer 1920 (45 anys) Irkutsk (Rússia) |
Causa de mort | Pena de mort (Ferida per arma de foc ) |
Supreme Ruler of Russia (en) | |
18 novembre 1918 – 5 gener 1920 | |
Supreme Commander (en) | |
Dades personals | |
Formació | Cos de Cadets Navals Institut Naval de Sant Petersburg |
Activitat | |
Lloc de treball | Omsk |
Ocupació | polític, oceanògraf, oficial, explorador, soldat |
Activitat | 1895 - 1920 |
Partit | Moviment Blanc |
Carrera militar | |
Lleialtat | Rússia |
Branca militar | Marina Imperial Russa |
Rang militar | Almirall |
Comandant de (OBSOLET) | Flota de la Mar Negra de l'Imperi Rus, Exèrcit Blanc, Pogranichnik (en) , Imperi Rus, Exèrcit Rus i White Fleet (en) |
Conflicte | Guerra russojaponesa I Guerra Mundial Guerra Civil Russa |
Família | |
Pare | Vassili Ivanovitch Koltchak (en) |
Cronologia | |
7 febrer 1920 | Execution of Alexander Kolchak (en) |
Premis Orde de Sant Estanislau de 2a classe Orde de Santa Anna de 4a classe Orde de Sant Jordi de 4a classe Orde de Sant Vladimir de 4a classe | |
Durant un any i mig, l'almirall Koltxak fou reconegut internacionalment com el cap del govern de Rússia; tanmateix, no va reeixir a unir els nombrosos, però dispersos, enemics del règim bolxevic, sorgit del triomf de la Revolució d'Octubre, fracàs que resultà, en part, de la seva negativa a col·laborar amb l'esquerra no bolxevic (menxevics, solcialrevolucionaris) i a concedir autonomia a les minories nacionals, com també de la seva excessiva confiança en l'ajuda de l'estranger. Quan les seves tropes foren derrotades per l'Exèrcit Roig, va ser traït i lluirat als bolxevics locals que l'executaren.[2]