Alexandre II de Rússia - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Alexandre II de Rússia.

Alexandre II de Rússia

De Viquipèdia

Infotaula de personaAlexandre II de Rússia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Александр II Николаевич Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1818 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Small Nicholas Palace (Imperi Rus) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1881 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Palau d'Hivern Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi i Regicidi Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCatedral de Sant Pere i Sant Pau Modifica el valor a Wikidata
Emperador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarllista de mariscals de camp russos Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperador de totes les Rússies Modifica el valor a Wikidata
FamíliaRomanov-Holstein-Gottorp (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria de Hessen-Darmstadt (1841 (Julià), 1841–1880 (Julià)), mort del cònjuge
Catherine Dolgorukov (en) Tradueix (1880–1881 (Julià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsNicholas Alexandrovich, Tsarevich of Russia (en) Tradueix
Ievgueni Ivànovitx Alekséiev
Olga Alexandrovna Yurievskaya (en) Tradueix
Prince George Alexandrovich Yuryevsky (en) Tradueix
Prince Michael-Bogdan Oginski (en) Tradueix
Joseph Raboxicz (en) Tradueix
Antoinette Bayer (en) Tradueix
Prince Boris Yourievsky (en) Tradueix
Maria de Rússia
Pau de Rússia
Alexandre III de Rússia
Grand Duchess Alexandra Alexandrovna of Russia (en) Tradueix
Vladimir de Rússia
Sergi de Rússia
Aleksei Aleksàndrovitx
Catherine Yurievskaya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesNicolau I de Rússia Modifica el valor a WikidataCarlota de Prússia Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria de Rússia, Grand Duchess Elizabeth Nicholaevna of Russia (en) Tradueix, Olga de Rússia, Grand Duchess Alexandra Nikolaevna of Russia (en) Tradueix, Miquel de Rússia, Nikolai Nikolàievitx Romànov el Vell i Constantí de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
25 maig 1867Q16686806 Tradueix
1r març 1881 (Julià)assassination of Alexander II of Russia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7032919 Modifica els identificadors a Wikidata

Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881. Passà a la història com el més important reformador de la societat russa durant el període tsarista que a diferència de les realitzades pels seus antecessors i successors tingueren una importància transcendental. Descendents d'Alexandre II de Rússia són el rei Miquel I de Romania, la cap de la casa imperial russa Maria de Rússia o el duc de Kent Eduard del Regne Unit.

Infància

El gran duc i després tsar Alexandre II nasqué al Kremlin de Moscou, essent l'últim tsar que naixia a la ciutat santa de Rússia. Era el primer fill mascle del tsar Nicolau I de Rússia i de la princesa Carlota de Prússia. Era per tant nét, per línia paterna, del tsar Pau I de Rússia i de la princesa Sofia de Württemberg, i per línia materna del rei Frederic Guillem III de Prússia i de la mítica princesa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz.

D'infant donà poques mostres de la seva futura capacitat política. Creixé en un ambient de repressió cultural i intel·lectual en el qual la censura era més present que mai i la crítica a les autoritats un delicte polític de primer ordre. Malgrat que el seu pare l'induí a la carrera militar ell no hi mostrà cap interès i es dedicà a l'estudi de llengües europees i en la pràctica de l'equitació.

Casament i descendència

Alexandre II de Rússia i la seva dona, l'emperatriu Maria, amb el seu fill, el futur tsar Alexander III
Alexandre II de Rússia i la seva dona, l'emperatriu Maria, amb el seu fill, el futur tsar Alexander III

El 16 d'abril de 1841 es casà a Sant Petersburg amb la princesa Maria de Hessen-Darmstadt que era filla del del duc sobirà Lluís II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillermina de Baden. La princesa de Hessen adoptà el nom de Maria Alexandrovna.

La parella instal·lada a Sant Petersburg tingué sis fills i dues filles:

  • SAI la gran duquessa Alexandra de Rússia (1842 - 1849).

A la mort de la seva esposa l'any 1880 es casà amb qui havia estat la seva amant de joventut i durant tot el seu matrimoni, la princesa russa Caterina Dolgoruki i tingueren tres fills:

  • Jordi Romanov Yurievski (1872 - 1913) casat amb la comtessa Alexandra Zarnekau.
  • Olga Romanov Yurievski (1873 - 1925) casada amb el comte Jordi von Marenberg.
  • Caterina Romanov Yurievski (1878 - 1956) casada en primeres núpcies amb el príncep Alexandre V. Bariatinsky i en segones núpcies amb el príncep Sergi Obolensky del qual es divorcià.

Regnat

Alexandre es convertí en tsar l'any 1855 en substitució del seu pare un cop aquest morí. El primer any del seu regnat el destinà a finiquitar la Guerra de Crimea iniciada pel seu pare el tsar Nicolau I de Rússia. Després de la derrota de Sebastòpol, les negociacions per la pau foren liderades pel canceller, el Príncep Gorchakov.

Després de les negociacions, començà un període de radicals reformes. Afortunadament per Rússia, aquestes reformes arribaven en un moment en què el tsar era una persona capaç de liderar les reformes sense tremolar i amb la voluntat de portar-les a terme i que a la vegada no es deixaria endur en vanes utopies.

Malgrat tot, durant el regnat d'Alexandre II, el creixement de partits radicals i revolucionaris d'esquerres fou increïble. Aparegueren els nihilistes russos, l'anarquisme rus i finalment el comunisme de caràcter marxista. Des de 1855, però, ell aparegué com un liberal moderat a Rússia tot i que sofrí nombrosos atemptats: 1866, 1873, 1880 i 1881. Aquest últim acabaria amb la seva vida.

L'emancipació dels serfs

A diferència del seu pare, que tenia un clar esperit de l'Antic Règim induït pels valors de la Santa Aliança i del conservadorisme de caràcter autocràtic, les idees liberals d'Alexandre dominaren el seu mandat.

Inicià reformes de caràcter econòmic que permeteren l'aparició d'una insípida classe petit burgesa vinculada amb la industrialització. Impulsà de forma primordial el ferrocarril. El desenvolupament econòmic, però, es veia frenat per l'existència de la servitud.

L'any 1860 s'inicià el projecte per desactivar la servitud. El governador polonès per les províncies lituanes de l'Imperi envià una carta al Tsar perquè aquest li permetés d'establir un comitè de propietaris per acabar amb la servitud. Aquest primer pas fou aprofitat pel Tsar i envià una carta a tots els governadors elevant la voluntat del governador de Lituània i expressant el desig que els altres també portessin a terme un gest tan patriòtic. Els altres governadors de la Rússia europea seguiren el pas del governador de Lituània.

Malgrat tot, l'emancipació no acabaria amb l'ucàs imperial sinó que afectava importants problemes paral·lels. Les solucions passaven per si convertir els serfs en agricultors dependents econòmicament i laboralment dels propietaris de la terra o si els serfs es convertirien en una classe autònoma com a propietaris de terres comunals. La solució adoptada fou l'última.

El 19 de febrer de 1861, el tsar firma la llei d'emancipació que acabà definitivament amb la servitud a Rússia.[1][2]

Altres reformes

El tsar Alexandre II de Rússia portà a terme altres reformes importants com la reorganització de la marina i de l'exèrcit l'any 1874, una nova organització judicial basada en el model francès (1864), un nou codi penal (1864) i una nova organització local i rural també l'any 1864. Formulà una llei de grans ciutats, a les quals atorgà una mínima autonomia fiscal i creà una policia rural a càrrec del Ministeri de l'Interior.

Eliminació dels moviments nacionals

Al principi del seu regnat, el Tsar manifestà la voluntat de 'No als somnis' referent als moviment nacionals de Polònia, dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) i de la Rússia blanca (Ucraïna i Bielorússia).

L'any 1863-1864 reprimí durament la revolta polonesa, però a canvi d'això hagué de donar suport a la unificació alemanya sota la batuta de Prússia (Vint anys després, l'imperi Alemany seria el principal enemic de Rússia al continent europeu.). La repressió polonesa fou brutal: morts, deportacions a Sibèria i l'aplicació de la llei marcial, que s'estengué a Lituània. Les llengües nadiues fores prohibides completament inclús en la seva forma oral.

Assassinat

El tsar patí quatre intents d'assassinat:

  • El 4 de juny de 1866, l'atemptat fou produït per Dimitri Karalozov. El tsar s'escapà pels pèls, i per commemorar el que ell anomenà els fets del 4 de juny de 1866 ordenà la construcció d'una nova porta per la ciutat de Sant Petersburg. Aquesta fou encarregada al guanyador d'un concurs, Víctor Hartmann. El disseny va ser molt ben rebut però mai es construí.
  • El 20 d'abril de 1879, el segon atemptat tingué lloc a la Plaça de la Guàrdia quan el tsar caminava tranquil·lament i va veure la cara de l'exestudiant Alexander Soloviev de trenta-tres anys. Soloviev, que tenia un revòlver a les mans, va disparar cinc vegades fallant totes elles.
  • L'organització armada Naródnaia Vólia ("La voluntat del poble"), que pretenia una revolució social, va col·locar una bomba al ferrocarril que havia de portar el Tsar de Livadia a Moscou. L'operació que tingué lloc l'any 1879 no tingué èxit. L'any següent, el 1880, ho intentaren de nou, introduint-se a l'habitació de sopar del Palau d'Hivern del Tsar a Sant Petersburg. La bomba que havien col·locat no va afectar ni el palau ni el Tsar, malgrat que va destrossar els terres de l'habitació.
  • Després de l'últim intent d'assassinat, al Comte Louis-Melikov se li atorgaren grans poders per lluitar contra la voràgine terrorista. El 13 de març de 1881, el Tsar va patir un atemptat de caràcter nihilista, i va morir poques hores després. L'atemptat tingué lloc als carrers de Sant Petersburg, mentre anava amb un cotxe de cavalls. Els terroristes eren Nikolai Kibaltxitx, Sofia Peróvskaia, Nikolai Rissakov, Timotei Mikhailov, Andrei Jeliabov, que van ser condemnats a mort, i Guessia Gelfman, que fou enviada a Sibèria. La mort l'hi provocà l'activista polonès Ignacy Hryniewiecki, que morí en l'atemptat. Hryniewiecki actuava motivat per la forta repressió cultural que es vivia a Polònia en el procés anomenant de russificació. L'assassinat del tsar va ocasionar una onada de violència antisemita, incloent-hi pogroms.


Precedit per:
Nicolau I

Emperador de Rússia

18551881
Succeït per:
Alexandre III

Vegeu també

  • Alexandre Abaza, un conseller dels governs d'Alexandre i ministre d'Hisenda.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre II de Rússia
  1. Moss, Walter. A History of Russia (en anglès). vol.2 since 1955. Anthem Press, 2005, p.26. ISBN 0857287397. 
  2. MATA, Jordi. «Els Romanov i la Rússia imperial». Sàpiens [Barcelona], núm. 135 (octubre 2013), p. 48-54. ISSN 1695-2014
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Alexandre II de Rússia
Listen to this article