Alfabet ciríl·lic
sistema d'escriptura / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut. Algunes repúbliques exsoviètiques que utilitzaven l'alfabet ciríl·lic per a escriure les seves llengües han canviat a l'alfabet llatí, com és el cas de l'Azerbaidjan, el Turkmenistan, l'Uzbekistan i Moldàvia. El Kazakhstan també considera la possibilitat de dur a terme aquest canvi en el futur pròxim.[2] És un alfabet bicameral.
Tipus | sistema d'escriptura, alfabet, alfabet bicameral i escriptura natural |
---|---|
Llengües | rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar, i d'altres, principalment parlades a Rússia |
Creador | Climent d'Ocrida, Naüm d'Ocrida i Constantine of Preslav (en) |
Creació | segle IX |
Període | Iniciat el segle ix, i fins al dia d'avui. |
Basat en | alfabet grec |
Epònim | Ciril |
Sistema pare | Alfabet fenici
|
Sistemes germans | Alfabet llatí Alfabet copte Alfabet armeni Alfabet georgià Alfabet glagolític |
ISO 15924 | Cyrl (220 ) |
Direcció del text | d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+0400–U+04FF Ciríl·lic U+0500–U+052F Suplement de ciríl·lic U+2DE0–U+2DFF Ciríl·lic Estès-A |
Mapa de distribució | |
Aparegué cap als segles IX-X quan fou creat a partir de l'alfabet grec.[3]
Les normes de transcripció del ciríl·lic a l'alfabet llatí difereixen segons la llengua d'origen i la llengua de destinació.[4] Així, per exemple, el cognom rus Меньшов es pot transcriure com a Ménxov (català), Menchov (portuguès, francès), Menshov (anglès, castellà), Menschow (alemany) o Mensjov (neerlandès). D'altra banda, la transliteració del ciríl·lic al llatí sol seguir unes normes estàndards internacionals.
L'alfabet, o com a mínim, una de les seves variants, és oficial en diverses organitzacions. Amb l'adhesió de Bulgària a la Unió Europea l'1 de gener de 2007, el ciríl·lic es va convertir en el tercer alfabet emprat en un idioma oficial de la UE, juntament amb l'alfabet llatí i el grec modern.